Potser el comú va perdre però continuem reivindicant el seu retrobament.
«El títol d’aquest llibre té una raó de ser: se centra en les persones, que són les que creen totes les manifestacions humanes, en contraposició amb l’economicisme i la veneració general del poder oligàrquic, imperant de l’actualitat, que les deixa en un segon terme. El comú és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col•lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur. Si la història no en parla massa és perquè l’escriuen els vencedors, és a dir, perquè el comú va perdre. Però, aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat d’un poble. En aquestes pàgines, busquem aquest retrobament, intentant endinsar-nos en la història del comú català, la història dels que no surten a la història.»
