L'Escola catalana està vivint molts canvis deguts a les retallades pressupostàries, el desplegament de la LEC i, ara, el de la LOMCE. Les decisions polítiques en matèria educativa que es prenguin caldran de transparència i de la participació de tota la comunitat educativa. Només un lideratge polític que respecti i fomenti aquestes dues condicions permetrà el desenvolupament d'un model d'Escola catalana consensuat, participatiu i transparent que pugui afrontar amb èxit els reptes dels propers anys.

Miquel ... tot està per fer i tot és possible!!

"Ni el ministerio ni el ministro son responsables de la crisis económica", va respondre un responsable del Ministerio de Educación davant les preguntes d'un periodista sobre la pèrdua de 24.000 docents en el sistema educatiu a Espanya els darrers 2 anys.

Els arguments que escoltem per justificar les decisions polítiques són, sobretot, els beneficis que es diu que aportaran o lo inevitable de la mesura. Aquests beneficis i imperatius circumstancials, però, queden sovint sense detallar i ens obliga a creure en la bona fe i professionalitat de les autoritats que els defensen, igualment passa amb la política educativa a Catalunya els darrers anys.

Els pares hem vist els darrers cursos com els nostres fills perden classes perquè falta la substitució d'un professor o una mestra. A l'Eixample de Barcelona, moltes famílies es veuen obligades a matricular els alumnes en un centre privat concertat per manca de plaça pública prou aprop de casa. Quins són els arguments que hem escoltat per justificar aquestes retallades a l'Ensenyament públic? Realment són les circumstàncies econòmiques o hi ha altres raons? Les decisions polítiques i les prioritats en el repartiment dels pressupostos de les administracions són sempre les millors possibles o van lligades a una ideologia o a interessos concrets?

Al meu parer, per entendre les decisions polítiques i que siguin ben acceptades calen, almenys, dues condicions:

1/ Transparència: explicació de com es prenen les decisions puntualitzant els criteris i prioritats en què es basen i els diferents interessos que hi són presents. En el cas dels pressupostos del Departament d'Ensenyament caldria una explicació detallada de: a) l'evolució del percentatge assignat del total del pressupost de la Generalitat dels darrers cursos; i b) la distribució dels recursos del Departament i les seves prioritats en el desenvolupament del model d'escola que s'està promovent.

2/Participació: sovint es mesura la qualitat democràtica d'un país pel nivell de participació de la seva societat civil. Davant el desplegament els darrers anys de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i, a partir del proper curs, el de la "Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa" (LOMCE), caldria un debat liderat pel Departament d'Ensenyament amb tots els actors de la comunitat educativa sense exclusions.