La Laia Serra està a Nova Delhi ara mateix. En poques hores, agafa un vol que la portarà cap a casa després de 10 mesos de viatge per tot el món.Una ruta transoceànica pels cinc continents per veure, en primera persona, què està passant al món en relació a l'art, l'educació i l'activisme.
Mar Solà en Xarxanet
La Laia Serra està a Nova Delhi ara mateix. En poques hores, agafa un vol que la portarà cap a casa després de 10 mesos de viatge per tot el món.
Al llarg d’aquest temps ha desenvolupat la primera fase de #Periplus, un projecte que va crear conjuntament amb la Noemí Rubio per tal de visitar organitzacions d’arreu del món en què el potencial de l'art és clau pel desenvolupament comunitari. La Laia ha fet el treball de camp i la Noemí ha estat la brúixola que ha guiat el projecte des del camp base.
Però #Periplus no ha viatjat sol sinó que té una mare que el sosté. Aquesta ésComusitària, una plataforma que van impulsar les mateixes Laia Serra i Noemí Rubio des de la convicció que les polítiques culturals i educatives han d’estar vinculades a la realitat i necessitats del seu context.
La idea inicial de #Periplus era conèixer organitzacions similars a Comusitàriaarreu del món, teixir una xarxa, ser una finestra oberta de coneixement i d'experiència en l'àmbit que treballen a nivell internacional i tenir un espai de creació influenciat per les emocions del món.
I ho han aconseguit. Malgrat quedi encara una segona fase d’investigació per Europa a partir del 2015, els primers resultats de #Periplus es podran veure el proper 19 de juliol a Conesa. Seran en una performance que porta per títol "Periplus en Concert" feta amb música de l’artista Ferran Badal, que ha acompanyat la Laia Serra durant el seu recorregut.
Però la feina no acaba aquí. Es crearà una xarxa internacional d'universitats que tinguin interès en matèria de Desenvolupament Cultural Comunitari per a la futura creació d'un I + D, es faran una sèrie de publicacions en revistes especialitzades, s'editarà un llibre que mostrarà el coneixement adquirit en la investigació i un documental realitzat per artistes audiovisuals locals.
A punt d'acomiadar la primera fase de #Periplus des de l'Índia, la Laia Serra ens ha explicat més detalladament la seva experiència.
Prèviament a l'inici de la ruta ja havíeu contactat amb els diferents projectes que visitaríeu. Va ser difícil trobar projectes que encaixessin amb Comusitària?
Al llarg d'aproximadament un any abans de marxar, #Periplus ja estava en marxa. Vam encendre els motors amb antelació per garantir que el projecte tingués tots els ingredients que volíem i pensàvem importants. Vam estar buscant, contactant, fent recerca i teixint xarxa amb moltes organitzacions dels països on #Periplus pararia. El mapa el teníem molt clar des de força abans de marxar, després d'haver fet la diagnosi de les experiències que volíem conèixer. A més, ens vam posar en contacte amb moltes institucions catalanes, espanyoles i europees que ens van obrir el camí per poder establir els primers diàlegs amb el món. Aquest va ser un dels punts forts i de solidesa dels inicis del projecte.
És un projecte sense ànim de lucre. Com es finança?
Hem demanat subvencions i beques a varies entitats financeres, a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Tot i això, gran part de la finançament ha estat pròpia.
Com ha estat un dia qualsevol al llarg d'aquests 10 mesos?
Cada dia, cada relació amb les organitzacions ha estat diferent. Podria dir que un dia qualsevol és moviment, és inspiració, és curiositat i és implicació. Tot i això, jo m'he centrat en la part de la investigació i el Ferran ha estat dedicat a la part creativa, ha coordinat tota la part dels reportatges que hem estat fent (observatori de pràctiques a nivell internacional). Hem compartit molt els processos de reflexió, de posada en comú i de recerca i coneixement de les organitzacions amb les que hem estat.
Quins components defineixen el camí de #Periplus?
Un és el professional, el contacte que hem tingut amb les experiències, la nostra implicació, tot el coneixement que extraiem d'aquest apartat. I l’altre és el personal. Hem estat convivint amb persones que ens han obert les portes de casa seva, amb una generositat que va més enllà del que ens havíem imaginat abans d'agafar el primer vol. Això ens ha portat a viure sempre des de la perspectiva de la persona local, hem estat presents en molts moments íntims familiars, molts moments plens d'amor i ens hem deixat portar per aquesta emoció. El fet de voler viure la part personal d’aquesta manera ens ha portat a dedicar-nos molt a crear aquesta "altra" xarxa: amics d’amics, persones de les organitzacions i enllaços que semblen impossibles però que s'han donat.
