Claus per orientar-se en l'aventura dels projectes europeus


La UE preveu ajuts en àmbits diversos com ara la salut, l’educació, el medi ambient, l’ajuda humanitària, etc. als quals poden accedir les organitzacions no governamentals i de la societat civil. 




Què tenen en comú els projectes europeus?


Els projectes europeus tenen una sèrie de característiques pròpies que es poden resumir en les següents:

  • Partenariat:
    Els projectes europeus no es duen a terme en solitari sinó entre diferents socis, que col·laboren amb un objectiu comú que no seria possible sense la participació de tots ells.
  • Transnacionals:
    Els diferents socis que s’articulen per tirar endavant un projecte han de ser de diferents estats, membres de la UE o no. En el treball amb els socis transnacionals és fonamental la confiança i coneixement mutu, la fixació clara de tasques i responsabilitats, de sistemes d’avaluació i seguiment, etc.
  • Innovació:
    Els projectes han de ser innovadors i contribuir a millorar l’aplicació dels programes i polítiques generals de la UE. Segons explica Luis Vives Centro de Estudios Sociales en una sèrie d’articles dedicats als projectes europeus, la UE empra “el concepte d’innovació com una eina de canvi de la societat” i, en aquest sentit, s’entén que es valoraran positivament els projectes que presentin “solucions innovadores i demostrin nous enfocaments polítics i modes d’aplicació”.
  • Cofinançament:
    Els diferents programes d’ajuts solen seguir un sistema segons el qual els projectes han de ser finançats per diverses fonts a fi de distribuir l’esforç econòmic, incentivar el partenariat, responsabilitzar les entitats promotores, etc.
  • Transferibilitat i dimensió europea:
    Els projectes han de ser transferibles i tenir una dimensió europea, amb resultats interessants per a diferents territoris de la UE i no únicament per als participants del projecte.
  • Sostenibilitat: 
    Els projectes que s'hi presentin han de ser sostenibles més enllà del finançament europeu.

Abans que res... treball en xarxa!


Com hem vist, una de les característiques comunes dels projectes europeus és elpartenariat: una entitat no es presenta mai sola sinó que ho fa en col·laboració amb entitats d’altres estats. En aquest sentit, quan pensem en començar a treballar en projectes europeus, val la pena que ens preguntem...

  • Si pertanyem o coneixem alguna xarxa d’entitats d’àmbit europeu que persegueixin objectius similars als nostres.
  • Si coneixem entitats que ja hagin treballat en projectes europeus i ens puguin orientar o fins i tot convidar-nos a participar en algun projecte en marxa.
En els projectes amb socis transnacionals, un d’ells assumeix el rol de líder del projecte mentre que els altres actuen com a socis.
Si és el primer cop que ens embarquem en l’aventura dels projectes europeus, és convenient començar no com a líder del projecte sinó com a soci d’una entitat més experimentada.

Però... en què inverteix la Comissió Europea?


Entre les funcions de la Comissió europea s’hi troba la gestió i aplicació de polítiques de la UE així com del seu pressupost.

El pressupost es regeix per marcs pressupostaris pluriennals, que determinen en què es gastarà prioritàriament els diners la UE en una franja determinada de temps.
El marc pressupostari actual cobreix el període 2014-2020. En aquest sentit, és important que coneguem quines són les línies prioritàries d’aquest document, a fi de conèixer els principals interessos que guiaran la despesa de la UE:
  1. Creació d’ocupació mitjançant el Fons Social Europeu i el Fons Europeu de desenvolupament regional.
  2. Impuls al programa Erasmus+.
  3. Impuls a la cultura, cinema, televisió, música, arts escèniques, patrimoni, etc. mitjançant el nou programa Europa creativa.
  4. Foment de la investigació i el desenvolupament així com reducció de la distància entre mercat i recerca, amb el programa Horitzó 2020.
  5. Suport a la petita i mitjana empresa, amb el programa COSME.
  6. Inversió en infraestructures.
  7. Impuls a instruments financers específics per millorar les mancances del mercat.
  8. Foment d’una economia neta i competitiva, amb impuls a projectes i polítiques relacionades amb el clima.
  9. Reforma de la política agrícola comuna (PAC) com a resposta als reptes actuals com ara la seguretat alimentària, el canvi climàtic, creixement sostenible,...
  10. Simplificació de les normes de finançament.
  11. Una Europa oberta i segura per als ciutadans.
  12. Compromís amb “els més pobres del món” en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.

A quina mena de finançament es pot accedir?


La UE preveu ajuts i subvencions en àmbits diversos com ara la salut, l’educació, el medi ambient, l’ajuda humanitària, etc. Malgrat que la majoria dels ajuts concedits per la UE es gestionen mitjançant els estats membres, la Comissió també concedeix ajuts directes a entitats públiques o privadesincloent-hi empreses i entitats no lucratives.

Fonamentalment, existeixen dos tipus de finançament:

Quins programes poden ser interessants per a les entitats?


A més de petites i mitjanes empreses, universitats, etc. poden accedir als ajuts de la UE les organitzacions no governamentals i de la societat civil.

En aquest sentit, la Guía de financiación europea plan estrategico y del tercer sector de accion social. Programas sociales 2014-2020, recentment publicada per la Plataforma de ONG de Acción Social, proposa una relació dels programes als quals les entitats podrien accedir. Entre d’altres, destaquen:
Altres programes interessants per a les entitats poden ser:

I on es publiquen les convocatòries?


Les convocatòries de subvencions es publiquen al Diari Oficial de la Unió Europea tot i que existeixen cercadors que ens poden facilitar la seva cerca i localització.

Podem consultar, per exemple:

Més informació i recursos:

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més