Crec que el per què de la nostra resposta és ben senzill d'explicar i crec que ben fàcil d'entendre: tot el que fem ho fem per Amor. Quan ocupem un espai que restava abandonat i era part de l'aparador de les vostres ciutats podrides i grises, el primer que fem és pensar en tot el que construirem juntes, en tots els llaços i vincles que d'aquest acte de desobediència en traurem.
Tinc una amiga que em diu que l'amor és com una mena d'iman, un iman que ens aferra a una persona, a un lloc, a un espai i ni tota la força del món és capaç de separar-ho. Un vincle indefinit, una sensació tan meravellosa que dura per sempre, un iman que ens atrapa lliures per què ens atrapa de manera natural. Aquests dies s'ha escrit molt sobre l'#EfecteCanVies, he trobat a faltar que es parli d'un element clau en tota aquesta història: l'amor. Ens han volgut separar del nostre iman, i la meva amiga diu que si algú intenta separar dos imans...es desplega una tempesta de rauxa que res ni ningú pot aturar.
Crec que el per què de la nostra resposta és ben senzill d'explicar i crec que ben fàcil d'entendre: tot el que fem ho fem per Amor. Quan ocupem un espai que restava abandonat i era part de l'aparador de les vostres ciutats podrides i grises, el primer que fem és pensar en tot el que construirem juntes, en tots els llaços i vincles que d'aquest acte de desobediència en traurem.
Nosaltres hem omplert espais de somriures i de futur, hem dinamitzat barris, hem jugat amb la canalla, hem cuidat a les veïnes, hem aturat desnonaments, hem creat xarxes d'aliments, ens hem acostat a les vostres invisibles i entre nosaltres ens hem mirat ,ens hem estimat i hem creat els nostres espais de seguretat on res ens fa por. Tenim un objectiu i totes el sabeu, volem transformar la societat, volem fer la revolució i sabem que això us molesta; esteu a gust amb el gris , amb les places mortes i els hipermercats de les afores ben plens. Vosaltres heu venut la ciutat, no voleu opinió, ni participació, voleu comprar i vendre i fer de nosaltres els vostres robots.
Nosaltres ens hem negat, hem nedat a contracorrent i, sabeu què passa amics? El nostre model cada cop agrada més, cada cop és més fort i el vostre model és avorrit, ningú l'estima i cada cop més veus el posen en dubte. Esteu nerviosos, ho sabem, no patiu, perdreu.
Els nostres espais són mirall del món que volem i nosaltres no volem viure enfadades, volem que tothom pugui somriure, nosaltres no volem viure tapades, de fet a moltes ens agradaria viure despullades.
Nosaltres estem enamorades de Can Vies, i vosaltres a cop d'EX-cavadora ens heu volgut enderrocar el cor. Entenc doncs que us fan por els nostres cors, ens heu vist somriure, estimar i construir tant que esteu espantats...Ara ja sabeu què passa quan a cop de ferro intentes fer caure els somnis, ara ja sabeu que nosaltres tornarem a somriure, seguirem estimant, seguirem construint.
Nosaltres farem el que calgui, no estem disposades a ser víctimes del gris. Seguirem fent de l'amor el nostre ingredient principal per traçar un futur on totes hi sortim guanyant, on totes tinguem veu.
Escric tot això i penso amb L'ateneu Popular la Sèquia, penso que ara és propietat de l'Ajuntament de Manresa i aprofito per recordar que tot el que hem aixecat a la Sèquia ho hem fet nosaltres. Espero que no vinguin Ex-cavadores, espero que els nostres somnis segueixin voltant lliures sense que ningú els vulgui atrapar. L'#EfecteCanVies és la nostra Pizzeria de Sal i som milers de Radio Raheems, és el nostre no podem més, deixeu-nos en pau. Can Vies és el nostre iman i no ens podreu separar. Preneu nota, nosaltres ja tornem a somriure i vosaltres?
