Jo decideixo, jo desobeeixo.
Avortament lliure i gratuït
14 de febrer, manifestació a Barcelona: Delegació de Govern, 19h
Seguim en alerta feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït
Davant l’avantprojecte de llei de “protección del concebido y derechos de la mujer embarazada”, presentat al Consell de Ministres el passat 20 de desembre pel Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, formada per activistes i organitzacions feministes i de dones i en defensa dels drets sexuals i reproductius d’arreu de Catalunya, volem manifestar:
- Denunciem l’estratègia de confusió i alarmisme social de Gallardón, que assegura que l’avantprojecte de contrarreforma de l’avortament està aprovat, quan encara ha de pasar pels dictàmens del Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat i altres instàncies i per tràmit parlamentari. Aclarim, doncs, que que la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l’Embaràs de 2010 segueix vigent i les dones que ho desitgin poden acollir-se a ella per avortar si així ho decideixen. Des de gener de 2012 el Ministre de Justícia ha llançat diversos globus sonda anunciant la contrarreforma de l’avortament per posar a prova la capacitat de reacció del moviment feminista, les dones i la societat en general, per pagar el tribut del suport de l’Esglèsia al Partit Popular i per acontentar els sectors ultracatòlics i més reaccionaris del propi PP i el seu electorat. Seguim al carrer i en alerta feminista per aturar la contrarreforma de l’avortament.
- Denunciem l’obscurantisme amb què s’ha gestat l’avantprojecte de llei esmentat, el·laborat a esquenes de les dones, del moviment feminista i pels drets sexuals i reproductius i de la comunitat mèdica laica, i recordem un cop més que els únics experts consultats són grups ultracatòlics i antielecció com el Comité de Bioètica d’Espanya, amb vincles amb el Vaticà. Recordem, a més, que aquests grups i la Santa Seu porten des dels anys 80 liderant una ofensiva d’injerència en les lleis per a restringir el dret a l’avortament arreu del món, que té com a conseqüència que, segons la OMS, 47.000 dones morin cada any en avortaments clandestins ( 28 al dia en regions com Llatinoamèrica i Carib). Els grups antielecció no defensen la vida, sinó que imposen polítiques que causen morts i perjudiquen greument la salut pública. Seguim defensant els drets sexuals i reproductius de les dones i de totes les persones i la no injerència de les religions, l’estat ni cap altra instància en nostre dret a decidir sobre el propi cos.
- Denunciem que l’avantprojecte de llei de Gallardon suposa la denigració legal i social de les dones, tot imposant la tutela psiquiàtrica, mèdica i legal sobre la nostra capacitat de decidir. Alertem, a més, que la reimposició de permís de mares, pares i tutors legals a les menors de 18 anys que vulguin avortar afavoreix i perpetúa les situacions de violència masclista a l’àmbit familiar, ja que s’ha constatat que les poques joves que s’acullen a aquesta mesura ho fan perquè pateixen pressions o violència per no exercir el seu dret a decidir si continuar o no l’embaràs. A més, alertem de que l’avantprojecte de llei deixa en una situació de total indefensió les dones que vulguin avortar per malformacions del fetus que no siguin incompatibles per la vida, posant-les en una situació de risc físic i mental i abocant-les a situacions dramàtiques. Seguim defensant el dret a decidir de les dones sense tuteles mèdiques, judicials i socials.
- Denunciem que aquesta reforma afavoreix que les dones amb mitjans econòmics puguin avortar (pagant, evidentment), i aboca les que tenen menys recursos a fer-ho clandestinament i en condicions insegures, posant en risc la seva salut i la seva vida.. Imposar un via crucis legal per poder avortar implica afavorir la sanitat privada i el desmantellament de la sanitat pública que el govern estatal i els autonòmics estan fent per mitjà de reformes, retallades, acomiadaments i privatitzacions encobertes. Seguim defensant el dret a l’accés universal a la salut de les dones i de totes les persones, independentment de la seva situació econòmica o administrativa.
- Denunciem que l’avantprojecte de llei de Gallardon culpabilitza les dones, tot convertint en un problema individual el que hauria de ser un dret colectiu, l’exercici dels Drets Sexuals i Reproductius, i s’emmarca en una ofensiva misògina institucional que persegueix el retorn al model de família patriarcal, basada en la submissió de les dones i el seu confinament a l’àmbit domèstic. Ens imposen un model de família minoritari, ens neguen altres fòrmules de família i convivència, amb mesures com l’exclusió de les dones soles i lesbianes de l’accés al tractament de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública, i ens dificulten la lliure decissió sobre l’anticoncepció amb la retirada de dels anticonceptius de darrera generació dels medicaments finançats per la Seguretat Social. La reforma laboral de 2012; la modificació de la reforma aprovada el mateix dia que es va presentar l’avantprojecte de llei de contrarreforma de l’avortament; la reforma del sistema de pensions; les retallades pressupostàries per a la Llei d’Atenció a la Dependència; la Llei Wert, que afavoreix la segregació per sexes a l’escola i suprimeix l’educació sexoafectiva del currículum escoplar; les retallades i privatitzacions del’ educació i sanitat publiques , els serveis socials, els ajuts familiars…expulsen les dones del mercat de treball i ens forcen a assumir en exclusiva el treball domèstic, reproductiu i de cura de les persones sense reconeixement econòmic ni social, a més d’abocar-nos a la dependència econòmica i la feminització de la pobresa. Seguim defensant la llibertat de decissió de les dones en tots els àmbits de la vida, el que implica generar les condicions necessàries perquè l’equitat de gènere sigui una realitat a les feines assalariades, l’escola, la universitat, les llars i els carrers.
- Avui com ahir, reivindiquem la despenalització total de l’avortament (menys en casos d’avortament forçat) i la seva regulació per protocols mèdics; l’accés a l’avortament lliure i gratuït, sense plaços ni supòsits, en la sanitat pública, així com a anticonceptius gratuïts, segurs i eficaços i la inclusió de l’ educació sexual i afectiva amb visió de gènere en tot el currículum escolar. Tot i que la llei d’IVE i SSR de 2010 va suposar un avanç respecte a la situació prèvia, la Campanya sempre ha plantejat que és insuficient per garantir el ple exercici dels drets sexuals i reproductius de les dones i de totes les persones i n’ha reclamat la total implementació. Seguim caminant per a assolir el ple dret a l’avortament lliure i gratuït i i no tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
- Fem una crida a la mobilització, l’acció i la desobediència civil, política i institucional davant la possible aprobació de la contrarreforma de l’avortament. Gallardon ha decidit passar a la història com el Ministre del túnel del temps, vol portar-nos de viatge a un passat en què 3.000 dones morien cada any en avortaments clandestins a l’Estat espanyol, i ha lligat el seu destí polític a aquesta fita. Les dones hem lluitat durant segles, en altres etapes històriques, sota altres governs, sota múltiples violències i repressions, per aconseguir viure com a éssers lliures i autònoms. Seguim i seguirem lluitant i obrint espais de llibertat perquè sabem que, sigui quina sigui la llei, si una dona decideix avortar, ho farà. Seguirem treballant per una sexualitat lliure, plaent, no discriminatòria, submissa ni heteropatriarcal. Les dones decidim, decidirem i, si cal, desobeirem.
Ni Rouco ni Gallardon ens negaran la decissió!
Pel dret a l’avortament, les dones ens plantem
