Catalunya compta ja amb més de 150 grups o cooperatives de consum que busquen una relació directa amb la pagesia i defensen la sobirania alimentària; són eines de transformació. Alguns d'aquests expliquen a Xarxanet les seves motivacions i funcionament.
Al barri de Covadonga, Sabadell, acaba de nèixer l'alterNatiu (consum responsable i creació cultural).
Fran i Yolanda s'encarreguen avui del torn de repartiment del Rebost del Delta, grup de consum ecològic i de proximitat de Gavà. Reben caixes de fruites i verdures de diferents productors i les reparteixen en les cistelles dels seus companys/es, que passen a recollir la comanda a partir de les 18.30 hores. Expliquen que són un grup autogestionat i que cada dos o tres mesos els toca venir una estona abans que la resta i preparar les comandes: "Quan entres a formar part del Rebost t'impliques participant en el repartiment i en una comissió de treball, així com en les diverses activitats que organitzem".
Durant els darrers anys els grups i cooperatives de consum ecològic s'han multiplicat a Catalunya i ja n'hi ha més de 150. Es tracta de persones que s'agrupen per comprar directament a un o diversos pagesos del seu entorn i apostar per un altre model d'agricultura i consum.
Alguns d'aquests grups compten amb personal remunerat, però en la majoria dels casos les tasques es reparteixen entre els socis i sòcies. La implicació i elcompromís són, doncs, requisits indispensables per participar en aquests projectes. L'esforç, però, és assumible, ja que es comparteix entre tots els membres del col·lectiu. "Com a grup, ens organitzem de forma horitzontal i assembleària, afavorint la participació activa". Són paraules de Jordi, del grup de consum del Casal Popular La Turba de Valls, que compta amb més de 30 unitats familiars.
Una bona organització i el treball en equip són algunes de les claus perquè aquests grups funcionin bé. A Kopikua de Terrassa, per exemple, s'organitzen encomissions de treball i un cop al mes es reuneixen en assemblea per prendre les decisions més importants. Aquest sistema de comissions i assemblees és comú en molts dels grups, així com tenir una comunicació fluïda per correu electrònic. Les noves tecnologies i Internet faciliten i molt el funcionament intern d'aquests col·lectius.
A nivell jurídic, els grups més grans i consolidats han arribat a constituir-se com cooperatives de consum, però la gran majoria són col·lectius o estan constituïts com associacions sense afany de lucre. Kopikua, per exemple, tot just s'acaba de convertir en associació.
Posar en valor la pagesia
"Ens agrada establir relacions de confiança i sense intermediaris". Són paraules del Jordi, de la cooperativa de Valls. Comprant directament a l'agricultor s'eviten intermediaris, s'estableix un preu just per a totes dues bandes i es potencia el coneixement mutu. Els grups i cooperatives de consum no només busquen consumir productes ecològics, propers i de temporada, sinó que volen generar un canvi i fomentar la sobirania alimentària.
Així ho expliquen des de Naturalment, la cooperativa de consum d'Igualada: "La principal motivació és aconseguir generar un canvi en el model de consum alimentari actual predominant que porta a l'empobriment de la terra i les productores, sense mencionar les conseqüències per a la salut, i caminar cap a un model de consum responsable, de cultiu ecològic, de compra directa a la productora, sense intermediaris, pagant un preu just i així contribuir a que les persones que treballen en harmonia amb la terra i el planeta puguin continuar fent-ho".
Algunes de les maneres d'enfortir la relació amb els pagesos i pageses són organitzar visites als camps o fer reunions conjuntes per posar en comú les necessitats mútues. Els membres del Rebost del Delta, per exemple, van visitar fa molt poc els camps de Cal Notari, situat al Parc Agrari del Baix Llobregat. Els van acompanyar els socis i sòcies de les cooperatives de consum La Vinagretade Vilanova i la Geltrú i Fonoll Marí del Garraf.
Fent xarxa entre cooperatives i amb productors
Existeixen diverses iniciatives que busquen treballar en xarxa entre diferents grups de consum. David, de la cooperativa Rauta de la Vall d'en Bas, explica que ells fan xarxa amb altres grups de consum de La Garrotxa. Es coordinen per fer comandes conjuntes d'oli i de cítrics, així com per portar a terme altres activitats. Aquest grup, a més, fa reunions periòdiques amb Tràmec, xarxa de productors agroecològics de La Garrotxa.
També existeixen experiències que engloben a productors i consumidors. Són projectes conjunts que estableixen una relació basada en la confiança i la coresponsabilitat. Inspirada en els AMAP (acords per al manteniment de l'agricultura pagesa) francesos, l'any 2008 es va crear La PACA (Acord per al Consum i la Producció Agroecològics). Agrupa diferents cooperatives de consum del Baix Llobregat i dos productors: Can Bofill de Molins de Rei i Ca n'Oliveró de Castellbisbal.
Encara que cada grup de consum té la seva manera de funcionar i organitzar-se, les decisions a La PACA són conjuntes i es prenen en assemblea entre els productors i els consumidors. Cada persona que hi participa aporta 2 euros mensuals al fons de coresponsabilitat i a les assemblees es decideix quines accions portar a terme amb aquests diners. Maria, del grup de consum d'Esplugues, explica que un cop es van invertir en tancar uns camps, després d'haver-se quedat sense collita de carbasses per culpa dels senglars, i, en una altra ocasió, van muntar una jornada de treball en una de les masies per habilitar un espai on poder preparar les cistelles.
Ecoconsum i La Repera són altres exemples de coordinació entre cooperatives. Ecoconsum va néixer als anys 80, de la mà de tres de les cooperatives de consum ecològic més antigues de Catalunya (El Brot de Reus, Germinal de Barcelona, El Rebost de Girona) i en l'actualitat engloba a una vintena de grups i més de mil famílies. La Repera destaca per les jornades que organitza des de fa uns anys, tot oferint un espai de trobada i debat tant a grups de consum com a productors/ores.
Estendre la conscienciació a la ciutadania
Més enllà del canvi personal, aquests col·lectius volen generar un canvi al seu voltant i porten a terme diferents activitats i accions en aquest sentit. Marta, de la comissió de comunicació de Kopikua, explica, per exemple, que el proper 6 de febrer a les 19.30 hores faran una xerrada per donar a conèixer la cooperativa d'energia verda Som Energia.
Llavors, l'acció dels grups i cooperatives de consum no es limita a l'àmbit de l'alimentació, "també són una via per conèixer gent amb les mateixes inquietuds que tu i una plataforma per sensibilitzar-se i passar a l'acció en altres temes" assenyalen des del Rebost del Delta, que el passat 10 de gener va organitzar juntament amb altres col·lectius de Gavà una xerrada amb Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta.
Les cooperatives no només pretenen sensibilitzar la ciutadania, sinó que també organitzen activitats internes per formar-se i cohesionar el grup. A la Vall d'en Bas de tant en tant fan algun taller en aquesta línia, amb dinàmiques, pluja d'idees, etc. per aprendre com optimitzar el funcionament assembleari del grup.
Per als participants de Naturalment, projecte que va néixer dins de l'Ateneu Llibertari d'Igualada fa 15 anys, el grup de consum ha estat també font de diversos aprenentatges. Expliquen que l'any passat van canviar de local i es van trobar amb que calia fer-hi algunes reformes perquè les parets tenien moltes humitats: "Així que vàrem decidir arreglar-ho amb bioconstrucció".
Per tant, tenir cura de la pròpia alimentació i salut i donar suport a l'agricultura local i ecològica són algunes de les motivacions per formar part d'un grup de consum, i també ho són sensibilitzar la ciutadania i crear consciència. En aquest sentit, la investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries, Esther Vivas, afirma que "mai hem de pensar que el grup o cooperativa és un fi en sí mateix. Són un instrument de consum però també de transformació".
