El projecte fonamental de la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia és l'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, a partir de 1901. S'hi portarà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos de l'aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals.
La sensibilitat pedagògica es vincularà amb l'ideal d'emancipació del gènere humà, propi dels corrents llibertaris envers els quals anirà derivant el compromís polític de Francesc Ferrer i Guàrdia. Serà un exemple rotund de l'estreta relació que el pensament anarquista mantindrà amb l'horitzó d'un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l'alliberament de l'individu de qualsevol sotmetiment.
El llegat de l’Escola Moderna
Article de la historiadora Valeria Giacomoni sobre el projecte educatiu construït per Ferrer i Guàrdia.
Sense anar dirigida a la classe obrera, l’Escola Moderna va donar forma a les inquietuds del moviment obrer en matèria d’educació.
Per a explicar la fundació de l’Escola Moderna cal situar-la en el context socio-polític de la Catalunya de principis del segle XX. La creixent industrialització i la conseqüent migració del camp a les ciutats comportava uns inevitables canvis socials que s’enfrontaven amb el tradicionalisme de costums i un sistema polític de partits intercanviables que es preocupava de mantenir els privilegis de l’Església i de la monarquia. Les pèssimes condicions de vida dels treballadors van crear terreny fèrtil per a una gradual presa de consciència de la classe obrera i la difusió de les ideologies socialitzants, en primer lloc de l’anarquisme. En el camp educatiu cal destacar que a Barcelona dos terços de la població era analfabeta i que el monopoli dels centres d’ensenyament per part de l’Església contribuïa a mantenir les desigualtats socials.
El rebuig d’aquesta societat estàtica i reaccionària va ser el que va acostar a les idees republicanes un personatge com Ferrer i Guàrdia, fill de petits propietaris rurals d’Alella, que es va exiliar a París l’any 1886. Allí va tenir l’ocasió de conèixer a molts intel·lectuals i anarquistes de l’època (Jean Grave, Malato, Zola, Reclus...) i va entrar en contacte amb els moviments de renovació pedagògica que s’oposaven a l’educació tradicionalista en tota Europa i va anar delineant la seva posició “pedagogista”, assumint que el primer pas consistia en l’alliberament de la ment humana dels dogmes. A París es guanyava la vida com professor de castellà, i va ser una rica alumna seva, fascinada pels seus ideals laics i llibertaris que li va deixar una consistent herència i li va donar l’oportunitat de tornar a Barcelona l’any 1901 i plantejar un desafiament a l’Església i a l’Estat des de l’educació.
L’Escola Moderna proposava un ensenyament laic, científica i mixte. Es contraposava a l’educació confessional rebutjant qualsevol dogma i apuntant a una explicació científica per a cada cosa. La metodologia se centrava en l’aprenentatge a través de l’experimentació, a estimular la curiositat dels nens mitjançant l’observació directa de la naturalesa, amb excursions al camp, i de la societat, fent visites a fàbriques i tallers perquè els llibres solament fossin un instrument per a conèixer millor la realitat.
Advocava al desenvolupament del pensament crític dels alumnes a través de conferències i debats i a una educació integral, dirigida al desenvolupament harmònic de tot l’individu, amb coneixements intel·lectuals, físics i manuals. Practicava la coeducació de sexes, classes mixtes de nens i nenes (gran novetat per a l’època), i de classes socials amb l’objectiu d’arribar a la igualtat estant en contacte i rebent la mateixa educació des de la innocència de la infància. Els valors que es proposaven eren de solidaritat, fraternitat i justícia social en contrast amb la dura realitat que es vivia en la Barcelona de principi de segle. L’escola es proposava com un espai obert, dotat de biblioteca i sala de conferències, trencant amb l’estructura de l’aula tradicional que duia a la passivitat; per les tardes i els diumenges havia xerrades obertes als pares que aspiraven a convertir-la en un punt de trobada alternativa a l’Església.
Cal destacar també la creació d’una editorial paral·lela a l’escola que editava els seus propis llibres de text que proposaven una aproximació diferent de la institucional a la realitat i a les ciències i que més tard serien utilitzats per totes les escoles racionalistes. També es publicava un Butlletí de l’Escola Moderna on apareixien articles de debat sobre la renovació pedagògica i sobre qüestions socials i polítiques. Aquestes publicacions van afavorir la creació d’un cercle d’intel·lectuals al voltant de l’Escola, més o menys propers a l’anarquisme.
I va ser a causa d’un acte de propaganda pel fet anarquista que l’Escola va ser clausurada: Mateo Morral, que havia estat bibliotecari de l’Escola Moderna, va llençar la bomba al seguici nupcial del monarca Alfonso XIII l’any 1906 i Ferrer va ser empresonat com instigador i còmplice. La falta de proves va permetre el seu alliberament però l’Escola Moderna no va tornar a obrir i Ferrer es va convertir en un símbol del lliurepensament a nivell internacional constituint fàcil blanc de la repressió conservadora. Així que el 1909 va ser acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica, a causa del caràcter anticlerical de la revolta i no va haver manifestacions ni mobilitzacions internacionals que el salvessin: Ferrer va ser afusellat el 13 d’octubre en les fosses del Castell de Montjuïc. La seva mort el va elevar a màrtir de la llibertat i va ressaltar la significació i l’ideal de l’Escola Moderna, que va contribuir a difondre el moviment a Europa i fins a les Amèriques.
A Espanya el model proposat per Ferrer va encaixar perfectament amb els ideals anarquistes que ho van dur endavant amb les escoles racionalistes. El moviment llibertari a l’Estat espanyol, després d’una primera fase que atribuïa a l’esdeveniment revolucionari el poder de destruir la societat burgesa, va posar l’enfocament en la construcció d’una nova societat i sobretot de persones que sabessin viure dintre d’ella i gaudir de la seva llibertat. S’explica així el gran interès de l’anarquisme per l’educació, considerant la cultura el millor mitjà de l’emancipació humana.
Després de la fundació de la CNT el 1910, al voltant dels diferents sindicats es van crear Ateneus encarregats de la difusió cultural, que van organitzar biblioteques, cursets nocturns per als obrers i van obrir escoles per als seus fills. En aquestes escoles, anomenades racionalistes per basar els seus coneixements en la raó en contra dels dogmes, s’utilitzaven els llibres de textos de l’Escola Moderna i els seus mètodes d’aprenentatge centrats en l’experimentació i en el desenvolupament de la personalitat del nen. L’Escola Moderna va constituir una experiència precursora que, encara que no fos dirigida expressament a la classe obrera, va donar forma a les inquietuds del moviment obrer en matèria d’educació.
Les primeres escoles racionalistes de les quals tenim notícia són de l’any 1917 i sovint no tenien vida molt llarga a causa de la repressió contra la CNT i a la clausura que podien sofrir els seus locals. No hi havia una xarxa d’escoles sinó que es basaven en els esforços que cada sindicat podia dedicar-li, no obstant això una de les preocupacions comunes era la de locals sans, espaiosos i ben airejats, en contrast amb els ambients poc higiènics, foscs i mal ventilats de les fàbriques de l’època.
En les escoles racionalistes els nens podien moure’s lliurement entre aules, biblioteca i tallers i aquesta llibertat, en comptes de perjudicar l’interès i l’atenció que posaven en els seus treballs, augmentava l’entusiasme, sent ells els artífexs del procés creatiu. Res hi havia d’autoritari en la relació amb els mestres, aquest era un més dels companys; en la majoria dels casos representava un model moral però sense repartir premis ni càstigs, capaç d’interpretar les diferents actituds de cada nen. La formació dels mestres era doncs una qüestió fonamental i va ser una de les principals preocupacions de Joan Puig Elías, pedagog que va recollir l’herència de Ferrer i va convertir l’Escola Natura del Clot en escola pilot entre les racionalistes en els anys 30. Per la seva destacada labor pedagògica va ser l’encarregat de reorganitzar el projecte educatiu quan va esclatar la guerra civil l’any 1936 que es va plasmar en el CENU. El Consell de l’Escola Nova Unificada “va institucionalitzar” durant la guerra un model escolar que aprofitava l’experiència de les escoles racionalistes i tenia les seves arrels en l’Escola Moderna.
Article de Valeria Giacomoni publicat al núm. 122 de la revista "Carrer", publicada per la FAVB, que inclou un dossier central sobre la Setmana Tràgica de Barcelona. favb.cat/carrer112
El rebuig d’aquesta societat estàtica i reaccionària va ser el que va acostar a les idees republicanes un personatge com Ferrer i Guàrdia, fill de petits propietaris rurals d’Alella, que es va exiliar a París l’any 1886. Allí va tenir l’ocasió de conèixer a molts intel·lectuals i anarquistes de l’època (Jean Grave, Malato, Zola, Reclus...) i va entrar en contacte amb els moviments de renovació pedagògica que s’oposaven a l’educació tradicionalista en tota Europa i va anar delineant la seva posició “pedagogista”, assumint que el primer pas consistia en l’alliberament de la ment humana dels dogmes. A París es guanyava la vida com professor de castellà, i va ser una rica alumna seva, fascinada pels seus ideals laics i llibertaris que li va deixar una consistent herència i li va donar l’oportunitat de tornar a Barcelona l’any 1901 i plantejar un desafiament a l’Església i a l’Estat des de l’educació.
L’Escola Moderna proposava un ensenyament laic, científica i mixte. Es contraposava a l’educació confessional rebutjant qualsevol dogma i apuntant a una explicació científica per a cada cosa. La metodologia se centrava en l’aprenentatge a través de l’experimentació, a estimular la curiositat dels nens mitjançant l’observació directa de la naturalesa, amb excursions al camp, i de la societat, fent visites a fàbriques i tallers perquè els llibres solament fossin un instrument per a conèixer millor la realitat.
Advocava al desenvolupament del pensament crític dels alumnes a través de conferències i debats i a una educació integral, dirigida al desenvolupament harmònic de tot l’individu, amb coneixements intel·lectuals, físics i manuals. Practicava la coeducació de sexes, classes mixtes de nens i nenes (gran novetat per a l’època), i de classes socials amb l’objectiu d’arribar a la igualtat estant en contacte i rebent la mateixa educació des de la innocència de la infància. Els valors que es proposaven eren de solidaritat, fraternitat i justícia social en contrast amb la dura realitat que es vivia en la Barcelona de principi de segle. L’escola es proposava com un espai obert, dotat de biblioteca i sala de conferències, trencant amb l’estructura de l’aula tradicional que duia a la passivitat; per les tardes i els diumenges havia xerrades obertes als pares que aspiraven a convertir-la en un punt de trobada alternativa a l’Església.
Cal destacar també la creació d’una editorial paral·lela a l’escola que editava els seus propis llibres de text que proposaven una aproximació diferent de la institucional a la realitat i a les ciències i que més tard serien utilitzats per totes les escoles racionalistes. També es publicava un Butlletí de l’Escola Moderna on apareixien articles de debat sobre la renovació pedagògica i sobre qüestions socials i polítiques. Aquestes publicacions van afavorir la creació d’un cercle d’intel·lectuals al voltant de l’Escola, més o menys propers a l’anarquisme.
I va ser a causa d’un acte de propaganda pel fet anarquista que l’Escola va ser clausurada: Mateo Morral, que havia estat bibliotecari de l’Escola Moderna, va llençar la bomba al seguici nupcial del monarca Alfonso XIII l’any 1906 i Ferrer va ser empresonat com instigador i còmplice. La falta de proves va permetre el seu alliberament però l’Escola Moderna no va tornar a obrir i Ferrer es va convertir en un símbol del lliurepensament a nivell internacional constituint fàcil blanc de la repressió conservadora. Així que el 1909 va ser acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica, a causa del caràcter anticlerical de la revolta i no va haver manifestacions ni mobilitzacions internacionals que el salvessin: Ferrer va ser afusellat el 13 d’octubre en les fosses del Castell de Montjuïc. La seva mort el va elevar a màrtir de la llibertat i va ressaltar la significació i l’ideal de l’Escola Moderna, que va contribuir a difondre el moviment a Europa i fins a les Amèriques.
A Espanya el model proposat per Ferrer va encaixar perfectament amb els ideals anarquistes que ho van dur endavant amb les escoles racionalistes. El moviment llibertari a l’Estat espanyol, després d’una primera fase que atribuïa a l’esdeveniment revolucionari el poder de destruir la societat burgesa, va posar l’enfocament en la construcció d’una nova societat i sobretot de persones que sabessin viure dintre d’ella i gaudir de la seva llibertat. S’explica així el gran interès de l’anarquisme per l’educació, considerant la cultura el millor mitjà de l’emancipació humana.
Després de la fundació de la CNT el 1910, al voltant dels diferents sindicats es van crear Ateneus encarregats de la difusió cultural, que van organitzar biblioteques, cursets nocturns per als obrers i van obrir escoles per als seus fills. En aquestes escoles, anomenades racionalistes per basar els seus coneixements en la raó en contra dels dogmes, s’utilitzaven els llibres de textos de l’Escola Moderna i els seus mètodes d’aprenentatge centrats en l’experimentació i en el desenvolupament de la personalitat del nen. L’Escola Moderna va constituir una experiència precursora que, encara que no fos dirigida expressament a la classe obrera, va donar forma a les inquietuds del moviment obrer en matèria d’educació.
Les primeres escoles racionalistes de les quals tenim notícia són de l’any 1917 i sovint no tenien vida molt llarga a causa de la repressió contra la CNT i a la clausura que podien sofrir els seus locals. No hi havia una xarxa d’escoles sinó que es basaven en els esforços que cada sindicat podia dedicar-li, no obstant això una de les preocupacions comunes era la de locals sans, espaiosos i ben airejats, en contrast amb els ambients poc higiènics, foscs i mal ventilats de les fàbriques de l’època.
En les escoles racionalistes els nens podien moure’s lliurement entre aules, biblioteca i tallers i aquesta llibertat, en comptes de perjudicar l’interès i l’atenció que posaven en els seus treballs, augmentava l’entusiasme, sent ells els artífexs del procés creatiu. Res hi havia d’autoritari en la relació amb els mestres, aquest era un més dels companys; en la majoria dels casos representava un model moral però sense repartir premis ni càstigs, capaç d’interpretar les diferents actituds de cada nen. La formació dels mestres era doncs una qüestió fonamental i va ser una de les principals preocupacions de Joan Puig Elías, pedagog que va recollir l’herència de Ferrer i va convertir l’Escola Natura del Clot en escola pilot entre les racionalistes en els anys 30. Per la seva destacada labor pedagògica va ser l’encarregat de reorganitzar el projecte educatiu quan va esclatar la guerra civil l’any 1936 que es va plasmar en el CENU. El Consell de l’Escola Nova Unificada “va institucionalitzar” durant la guerra un model escolar que aprofitava l’experiència de les escoles racionalistes i tenia les seves arrels en l’Escola Moderna.
Article de Valeria Giacomoni publicat al núm. 122 de la revista "Carrer", publicada per la FAVB, que inclou un dossier central sobre la Setmana Tràgica de Barcelona. favb.cat/carrer112
