Crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.
No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.
El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen. La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i nprofessorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.
Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.
Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.
