per Albert Díez*
Jo he donat suport a la proposta de la Teresa Forcades i de l'Arcadi Oliveres anomenada procés constituent.
He donat suport a un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana.
Ho he fet, tot i els dubtes que des del primer moment que em van explicar la idea se'm van presentar, i vull explicar-ne els motius.
He donat suport principalment perquè el dissabte anterior al llançament de la seva proposta, en una trobada de diversos col·lectius de l'esquerra social i política principalment de l'àrea metropolitana, vam acordar, entre d'altres coses, que "Constatem la necessitat i tenim plena disposició de contribuir a la construcció d'un referent polític, una alternativa de majories per la transformació social, per la superació del capitalisme i per impulsar una nova etapa històrica".
En llegir el manifest de proces cosntituent, veiem que recull, entre d'altres coses, que "volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria"
Evidentment, si ajudes a proposar el primer text i el subscrius, has de compartir el segon. Estem dient el mateix o coses força semblants.
De tota manera, a la proposta de procés constituent li trobo algunes dificultats o dit d'una altra manera, hi ha algunes coses que crec que caldria tenir presents per a que realment arribem a construir el que es diu voler construir. Faig públiques aquestes opinions perquè prèviament ja les vaig compartir amb els protagonistes de la idea.
En primer lloc crec que no val una candidatura i prou, cal construir un referent polític nou, arrelat al territori i radicalment democràtic. La manera de fer les coses, en el nostre cas és essencial. No podem aspirar a crear una societat amb un funcionament alternatiu si nosaltres no sabem tenir-lo des de l'inici. Per això seria important:
• Construir des de baix, però no només inicialment per després dirigir des de l'estructura que es formi, establir un funcionament permanent des de baix.
• Que les assemblees locals siguin autònomes i respectades en allò que tingui caràcter local i consultades sempre en aquelles qüestions globals de rellevància.
• Establir limitació de càrrecs i supeditació d'aquests a les assemblees, control de les remuneracions, no voler representar si no fer de portaveus, fugir de les direccions i crear coordinacions (en realitat, no de nom) i altres qüestions de caràcter semblant que són cabdals per un funcionament intern realment democràtic.
• No pensar que aquesta assemblea ens ho resoldrà tot i canviarà la societat. El canvi de fons que moltes i molts fa anys que treballen és una feina a llarg termini que caldrà continuar fent en paral·lel a aquesta aposta per utilitzar unes regles de joc que volem canviar.
• Construir a partir del que hi ha i no voler-ho fer des de zero com si la lluita pel canvi de la societat comences ara i aquí. Però no hauríem de pensar en cap coalició de partits existents si no en comptar amb persones.
En segon lloc i relacionat amb l'última qüestió comentada, és imprescindible que, almenys, les persones de la CUP formin part d'aquest nou referent polític. Que ho sentin com un projecte propi. Crec que si, per un moment, aquesta idea es percebuda com alguna cosa contraposada o competidora de la CUP, fracassarem. No només ens retiraran el suport les persones que se senten vinculades a la CUP, si no també moltes d'altres que ho veuran com una divisió. Crec sincerament que la CUP no és suficient pel aconseguir el canvi que volem, però sí necessària.
Per superar aquest segon escull crec que caldria generositat per ambdues bandes:
• Des dels promotors de la idea s'hauria de tenir clar que la CUP no és un actor més, és l'actor polític alternatiu existent actualment (a la realitat política que perceben la majoria de ciutadans de Catalunya).
• Per part de la CUP la generositat consistiria en recordar que la unitat popular és un procés (en el que ells i elles porten treballant molts anys) i no unes sigles, així que ara es presenta l'oportunitat de fer un pas més d'aquest procés.
Per últim, voldria comentar una crítica que he anat escoltant des que es va llançar la idea. La cosa prové de persones políticament actives i amb experiència en la lluita contra el sistema (i que part val la pena escoltar) i vindria a ser que "dos mediàtics o un grupet d'escollits proposant una cosa des de dalt sense arrelament al territori perquè els altres ens hi sumem no canviarà la societat ja que està dins els esquemes anteriors. Ja ho hem vist altres cops". La veritat és que té sentit, però li podem donar la volta. Jo vull pensar que aquestes dues persones proposen que totes les persones que tant es queixen de la situació, però no acaben de moure un dit perquè no confien en ningú, comencin a organitzar-se, i ells dos es comprometen a acompanyar. Els que defensem que cal construir alguna cosa nova des de baix podem pensar que tant la Teresa Forcades com l'Arcadi Oliveres fan una aportació arribant, amb la seva credibilitat no partidista, a persones sense militància política a les que nosaltres està vist que no arribem.
Crec que la distància que hi ha entre que sigui 1. la candidatura d'ells dos, a que sigui 2. una assemblea construïda des de baix a partir de la seva crida, potser la salvarem amb la participació de les persones que ja fa temps venim intentant construir, a l'estil formigueta, alternatives a l'actual sistema polític i social. I si no surt, doncs a continuar treballant on ho fèiem. Durant un temps caldrà ser multitasca (una mica més).
Dic tot això per aportar la visió d'algú que fa anys que està implicat al municipalisme alternatiu que al nostre país intenta construir alternatives dia a dia i no ho faig amb la intenció de donar lliçons a ningú, només per si pot ajudar en alguna cosa.
*Albert Díez és mestre de l'escola pública i coordinador de l'Alternativa d'Esquerres per Badia
