Cal destacar que la televisió i la publicitat emesa són una de les principals fonts de socialització i educació de les criatures i en general de persones en la nostra societat. La informació que surt als mitjans de comunicació rep el caràcter de "veritat absoluta" al sortir per la pantalla, és impressionant la força i contundència com arriben fins a la darrera neurona del cervell i es fixen a l'hipocamp, "és que... lo vi por la tele", i això justifica la seva veracitat, la capacitat crítica no estimulada en cap currículum escolar encara ens coloca en posició de més vulnerabilitat i influència.
En la publicitat, són milers els exemples diaris de la reproducció d'imatges i missatges que volen consolidar el que ja existeix: sexisme, masclisme, violència, codícia... i amb moralitat darrera o no, aconseguir que un bon públic consumeixi tot tipus de productes, necessaris i/o absurds.
Apliquem la perspectiva de gènere per analitzar alguns aspectes: En 10 minuts de visionat un matí qualsevol vaig detectar 7 anuncis seguits de contingut sexista. Em refereixo per exempre als anuncis de productes de neteja on els promocionen Dones únicament, o si surt algun Home acompanyant, dóna l'aparença de "ignorant,aprendiz,..." que neteja malament, no sap posar la rentadora, o no pot fer dues coses alhora,...i mil tòpics més..., on al final la veu femenina de la "netejadora universal i mestressa de casa", dóna el seu criteri sobre la millor marca, que deixa els terres més nets, la roba més blanca, o els rentavaixelles sense greix,...i és més aquest coneixement passa de l'àvia o la sogra a la mare, i aquesta a la filla petita que juga amb una nina (como no) pel terra...
Els productes "light", tractaments d'estètica, depilació, antiarrugues,...están dirigits en un 99'9% a públic femení consumidor, amb l'objectiu de castigar a les Dones i el seu físic, potenciant claríssimament tot tipus de trastorns de salut i alimentació : el missatge que hi ha darrera està clar: No t'estimis: perquè estás gorda, Aprima't!, tens arrugues...per tant et fas vella, el teu cabell blanc queda lleig..., fes-te un bany de color!, menja yogurts laxants, per no sentir-te inflada...depila't sencera, sinó vas bruta... tota aquesta pressió sobre l'autoestima també fomenta "l'enveja" entre el col·lectiu de dones, la competitivitat per la bellesa,... és a dir que el pitjor enemic de les dona sigui la propia dona.
Els anuncis de begudoes alcohòliques i licors, la dona és un reclam físic, com a icona sexual, que serveix aquestes begudes,...on el protagonista de la història acostuma ser gairebé sempre un home, "el guapo", seductor,...el guay... dos exemples brutals: Vegeu el darrer anunci de heineken...http://youtu.be/nlPyJ3FdTfs i el penúltim és molt més fort: http://youtu.be/8kq8c17UJ58 : separa dos grups: les dones es tornaven boges per obrir un vestidor ple de roba, i els homes bojos per obrir una nevera gegant plena de cervesses,... res a afegir, està tot clar.
Ara parlem de la sexualització de les nenes i els seus cossos: Des de la portada de la revista Vogue que per les denúncies i pressió van fer que acomiadéssin a la seva redactora, fins a la darrera col·lecció de roba íntima per a nenes entre 3 i 6 anys,...que volen? justificar als abussos sexuals per la seducció de les menors, amb el maquillatge, els sostenidors,...és esgarrifós, de veritat em provoca mal d'estòmag la inconsciència o mala intenció de les grans marques, gurus de la moda,...etc que els que pensem de forma feminista ens tatxen de "carcas" o "malpensats". També és pervers, aquesta sexualització dels seus cossos i per altra el rol tradicional "futures mares i mestresses de casa", només destinades a un tipus de joguines, els bebés, les barbies,...http://youtu.be/rh7R6NDb1go
Hem de ser el públic, el que tingui el coratge de marcar la línia de la Dignitat, utlitzant la legalitat o figures com el defensor de l'audiència, la divulgació d'aquests ffets que ajuden a naturalitzar el sexisme i les violències, perquè tot això no passi desapercebut a les nostres retines, segur que hi ha milers d'exemples més, només vull reflectir la indignació i fàstic que em produeix aquest tipus de bombardeig totalment diari i continu que entra a totes les cases, i que la forma de protegir-nos és visibilitzant, i denunciant pública i legalment, i també podem apagar l'aparell, o canviar de canal, un exercici senzill, molt sà i directe als budells del patriarcat.
