Un reduït grup de la població s’està beneficiant d’aquesta crisi a base d’erosionar a tota la resta fins a fer-nos la vida impossible. L’onada de desnonaments, els tancaments d’equipaments públics i en general el procés de desmantellament del sistema de drets i provisió de serveis per a la ciutadania són clara mostra de les intolerables imposicions al 99%. El cúmul de contra-reformes i atacs a drets fonamentals i als mitjans de vida del comú de la gent formen part d’un programa al servei d’unes elits, encapçalades pel poder financer, aferrades a institucions que vetllen pels seus interessos. El programa de l’1% pretén eliminar d’arrel la possibilitat d’una societat veritablement democràtica que governi l’economia i garanteixi les condicions d’una vida digna.
El 14N decidim posar en pràctica el què essencial en una vaga: desobeir. No ens queda altra que plantar-nos davant les imposicions de l’1%. Desobeir al mecanisme d’extorsió basat en un deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi. Desobeir a les incessants retallades i privatitzacions dels serveis públics. Desobeir a les lleis injustes que deixen al carrer a famílies hipotecades, les que donen preferència als bancs, als fraudulents i als dèspotes. Desobeir l’establiment de la precarietat com un tipus estàndard de vida.
Desobeïm a les submissions i humiliacions quotidianes i subvertim totes les formes d’atemptar contra la dignitat de les persones. La desobediència civil pacífica és ara clau per empoderar una majoria ciutadana. Cal donar impuls a la mobilització per assolir una suma de forces que pugui fer caure els mals governs que ens mantenen en la trampa del deute, que pugui destituir un règim polític decadent que s’articula a diferents nivells. Sortim d’entre les cases, els carrerons, les avingudes, dels passadissos, les aules, oficines, tallers, laboratoris, sales d’espera, ateneus i centres socials per trencar amb la imatge de normalitat d’un sistema polític i econòmic que ens asfixia. Cal posar rumb a un procés constituent del 99%, i aquest ha de començar en algun lloc, en algun moment. Perquè no aquí? Perquè no ara?
Desobeïm aturant-ho tot. Organitzem iniciatives, promoguem comitès ciutadans. Aturem els centres de treball, l’educació, les cures, bloquegem els fluxos i transports, reprenem l’espai públic… Apostem perquè el 14N sigui una vaga on hi càpiguen moltes vagues: des de la vaga de consum a la dels hackers, les de persones aturades, autònomes, assalariades, les que no són remunerades i de les qui ni tan sols són reconegudes íntegrament per la legalitat. Decidim fer una vaga política per conquerir els nostres drets, decidim el nostre futur, decidim democràcia aquí i ara.
Ens roben la vida!
#14NVagadel99% #EuroStrike99%
