I és per això que mantenim la crida a la manifestació el 25 de novembre, a Barcelona i a tantes d'altres poblacions.
LA LLUITA FEMINISTA ÉS PRIORITÀRIA, LO QUOTIDIÀ ÉS POLÍTIC!
25N 18:00 Font de Canaletes
Dones lliures en països lliures
Un
any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de
la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar
fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes
Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes
Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura
de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una
data central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre
país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives
feministes.
És
per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan
assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en l’abast de la
violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat i que,
per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota
la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat
enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a
l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
El
25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat
assassinades en aquests degoteig constant any rere any, i totes les
dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia i de
sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre
dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de
solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim
violències que limiten la nostra llibertat i el nostre dret a la
felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de
persones desconegudes o de les pròpies institucions.
I
és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a
mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre, a la qual
convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a Canaletes per
anar plegades a la Plaça Sant Jaume.
Volem
denunciar que, des de la nostra experiència, cada cop es fa més palès
que les dones en situació de violència masclista són pitjor ateses, que
hi ha una disminució alarmant de recursos públics i els que
aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels drets de les
dones contra la violència masclista corre el perill de quedar reduïda a
una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos
necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts
grups de dones.
Actualment
ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora i amb la crisi:
reacció de la dreta política i social, dels grups vinculats a la
jerarquia catòlica contra els avenços de les dones i contra els
postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema de les
violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les
dones com a excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes
com a indefensos i aquest discurs es va filtrant en el teixit social i
entre els professionals: qüestions com la demanda de custòdia
compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que seran
denunciats, o algunes de les sentències clarament desfavorables a les
dones són exemples d’aquesta influència. Les dones denuncien menys
perquè quan entren en la roda judicial són elles les monitoritzades i
les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema judicial
sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa que
el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i
filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més
important el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que
la protecció de les persones més vulnerables a patir violència.
La
crisi és feta servir com a excusa per a desmantellar allò públic, els
drets socials, els drets econòmics i la democràcia, per a desmuntar les
nostres vides. Sabem que els efectes que provoca aquest ferotge atac a
la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran majoria de les persones
es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que suporten
una enorme càrrega de treball de cura. No estem en condicions de
quantificar els efectes que causen el fet de no arribar a final de mes,
la por a perdre la casa, un desnonament o haver de viure en una
habitació tota una família, en termes d’augment de la violència contra
les dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més
difícil la vida de moltíssimes dones i que amb la justificació de la
crisi s’estan retallant recursos previstos per la llei, recursos en
atenció, recursos jurídics, recursos socials, desfent el que amb les
nostres mobilitzacions havíem aconseguit.
Ni
l’onada de conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol
tancades a casa, que desacredita les dones i reforça els maltractadors,
ni les polítiques d’austeritat que redueixen a cendra els drets i la
possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar. Ens seguim
organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones lliures en països lliures
Xarxa de Dones Feministes contra les violència
