Amb aquest comunicat, les okupes de l’ Habitatge Alliberat Cienfuegos - Sabadell (okupat
la nit del dilluns 23 de juliol però fet públic avui per tal d’evitar
un possible desallotjament express) pretenem reivindicar la okupació
d’aquesta casa com un acte polític; de denúncia i de ruptura amb alguns
dels molts grillons que ens encadenen al mecanisme capitalista.
Ja fa temps que a la ciutat no existeixen habitatges okupats de manera oberta i proclamada; fent indivisibles lluita política i forma de vida.
Pensem que la situació és ben diferent a la de fa uns anys. Per això, tot i que no en essència, canvien els nostres plantejaments.
L’anterior moviment okupa de Sabadell va viure en una època de relativa bonança; convertint la okupació en un acte de clarividència i fermesa ideològica.
Avui, en plena crisi capitalista, la okupació esdevé una via inevitable per al jovent (i no tan sols per al jovent) amb l’objectiu de tenir un lloc on desenvolupar-se com a persones i esdevenir una mica més autònomes .
També cal esperonar i donar un toc d’atenció a la societat per a que obri els ulls i s’aixequi; desobeint i trencant amb l’establert quan és injust. És més urgent que mai.
Denunciem l’existència d’habitatges abandonats per interessos econòmics o deixadesa des de fa molts anys mentre el problema de l’habitatge aboca a cada cop més persones a la més agònica de les misèries. No comprenem com és possible que, mentre la gran majoria de persones no té accés a un habitatge digne o se la desposseeix del que té per no poder pagar a les entitats bancàries, existeixin habitatges en el desús absolut.
Així doncs, exigim que aquests espais es posin a la disposició de les persones que més ho necessiten de manera immediata.
Trobem intolerable la situació castrant en que ens trobem immerses les joves, sense la més mínima empatia i consideració per part de les polítiques del poder. En un context de crisi capitalista on són més les joves que volen treballar que les que tenen feina, on gran part de nosaltres s’ha resignat a la precarietat i la incertesa de quan deixaràs de treballar si és que ho fas, on són mercantilitzades cada una de les nostres necessitats i plaers, on l’accés a un habitatge digne és pràcticament una fantasia… ens sentim totalment dependents del que ens poden anar deixant les nostres famílies i de les engrunes que ens cedeixen, condescendents, els rics i poderosos del pastís que s’endrapen sense repartir.
Hem pres la decisió d’emancipar-nos –en la mesura que ens sigui possible- de les lligadures capitalistes i enfrontar l’absurditat imperant. Donant ús al que és en desús, prenent el que necessitem de qui no ho necessita.
Les lleis injustes han de ser desobeïdes.
No ens amaguem de la nostra opció i l’obrim a tothom per a que, com a mínim, es crei debat i es qüestionin les normes establertes. Convidem a tothom a desobeir l’absurd i, evidentment, a aportar el seu gra de sorra a la lluita contra aquest sistema socioeconòmic aberrant.
Aquest projecte va molt més enllà de l’habitatge que avui okupem.
Fem nostra la clàssica consigna sobre que un desallotjament sempre anirà seguit d’una altra okupació. La lluita no s’atura. Som aquí per a plantar batalla!
Ja fa temps que a la ciutat no existeixen habitatges okupats de manera oberta i proclamada; fent indivisibles lluita política i forma de vida.
Pensem que la situació és ben diferent a la de fa uns anys. Per això, tot i que no en essència, canvien els nostres plantejaments.
L’anterior moviment okupa de Sabadell va viure en una època de relativa bonança; convertint la okupació en un acte de clarividència i fermesa ideològica.
Avui, en plena crisi capitalista, la okupació esdevé una via inevitable per al jovent (i no tan sols per al jovent) amb l’objectiu de tenir un lloc on desenvolupar-se com a persones i esdevenir una mica més autònomes .
També cal esperonar i donar un toc d’atenció a la societat per a que obri els ulls i s’aixequi; desobeint i trencant amb l’establert quan és injust. És més urgent que mai.
Denunciem l’existència d’habitatges abandonats per interessos econòmics o deixadesa des de fa molts anys mentre el problema de l’habitatge aboca a cada cop més persones a la més agònica de les misèries. No comprenem com és possible que, mentre la gran majoria de persones no té accés a un habitatge digne o se la desposseeix del que té per no poder pagar a les entitats bancàries, existeixin habitatges en el desús absolut.
Així doncs, exigim que aquests espais es posin a la disposició de les persones que més ho necessiten de manera immediata.
Trobem intolerable la situació castrant en que ens trobem immerses les joves, sense la més mínima empatia i consideració per part de les polítiques del poder. En un context de crisi capitalista on són més les joves que volen treballar que les que tenen feina, on gran part de nosaltres s’ha resignat a la precarietat i la incertesa de quan deixaràs de treballar si és que ho fas, on són mercantilitzades cada una de les nostres necessitats i plaers, on l’accés a un habitatge digne és pràcticament una fantasia… ens sentim totalment dependents del que ens poden anar deixant les nostres famílies i de les engrunes que ens cedeixen, condescendents, els rics i poderosos del pastís que s’endrapen sense repartir.
Hem pres la decisió d’emancipar-nos –en la mesura que ens sigui possible- de les lligadures capitalistes i enfrontar l’absurditat imperant. Donant ús al que és en desús, prenent el que necessitem de qui no ho necessita.
Les lleis injustes han de ser desobeïdes.
No ens amaguem de la nostra opció i l’obrim a tothom per a que, com a mínim, es crei debat i es qüestionin les normes establertes. Convidem a tothom a desobeir l’absurd i, evidentment, a aportar el seu gra de sorra a la lluita contra aquest sistema socioeconòmic aberrant.
Aquest projecte va molt més enllà de l’habitatge que avui okupem.
Fem nostra la clàssica consigna sobre que un desallotjament sempre anirà seguit d’una altra okupació. La lluita no s’atura. Som aquí per a plantar batalla!
