Moltes vegades parlem de la por,
com un sentiment potent i intens que quan apareix, de forma
anticipatòria en moltes situacions pot arribar a bloquejar-nos i
anul·lar-nos com a persones.
@RobenFawkes | El dit a la nafra
En altres ocasions, sentir-lo , és un indicador ens pot ajudar a sobreviure i escapar d'un procés o situació destructiva.
Quan la causa que provoca l'ansietat és coneguda se'n diu por, quan la causa és desconeguda se'n diu angoixa.
Les
respostes davant la por són 4 i no 2 com creu la sabiduría popular. Les
tradicionalment conegudes són "Atac" i "Fugida", però existeixen dues
més, "la paral·lització o bloqueig", i la "negociació/submissió".
La
socialització i educació rebuda durant la nostra infància condicionarà
que utilitzem de forma automàtica més freqüentment una o altra
d'aquestes alternatives davant la por. Així es pot concloure que la socialització tradicional de gènere, també condiciona la resposta
"Atac", molt més treballada i naturalitzada en els homes,...quasi
integrada en la seva identitat, "si no es defèn, sinó ataca,o no
protegeix amb violència, no és home de veritat".
De
la mateixa manera, les dones han estat socialitzades per reprimir la
seva agressivitat, la dona que mostra la seva agressivitat és castigada
socialment com a "poc femenina", "masculinitzada", però curiosament en
situacions de perill o risc d'agressió sexual, se li exigeix que lluiti
fins a la mort, amb ungles i dents...sinó se la culpabilitzarà des de
tots els àmbits (familiar, comunitari, policial i judicial) " de no
haver fet tot el possible per evitar-la". Aquesta doble comunicació,
pròpia del "doble vincle", comunicació patològica pròpia del patriarcat,
fomenta la conducta de "paralització" davant la por.
Estratègies
per enfrontar-se a la por potser centrar-se en "eternal present", en
l'aquí i ara, i d'altres vegades hem de posar la mirada al futur, que és
el terreny de l'esperança, que per moltes autores i autors és l'antònim
de la por, perquè l'esperança et dóna alguna opció, alguna alternativa
per sortir endavant, et dóna alguna opció per la que lluitar, a vegades
costa de veure, i la creativitat ens ajudarà molt en aquesta recerca, i la confiança en nosaltres mateix@s, la confiança en els nostres propis recursos i capacitats, en enfortir-los, entrenar-los, potenciar.los, reciclar-nos sempre, ens dóna ales.
Repetir determinades afirmacions com: "Puc afrontar-me a aquesta situació, puc ensortir-me" , i
per això és molt important no estar autocastigant-se tot el dia per
alló que no es va fer, sinó per les milers d'actuacions que sí que has
realitzat i intentat, i perquè hi ha una molt difícil de prendre, però
definitiva que és dir: PROU! de forma definitiva i contundent, un NO!! ben fort i per sempre, mai més!!!!
El sentiment de coratge surt més fàcilment en grup, que individualment, d'aquí la necessària construcció d'una xarxa de suport
per a qualsevol que es trobi en situació de patir o haver patit
violència, però aquest serà el tema de la segona part d'aquest post...
Fins la propera! Salut i coratge!
@RobenFawkes
Bibliografia:
"Anatomia del Miedo" Jose Antonio Marina
"Aunque tenga miedo, hágalo igual" Susan Jeffers
Aquest post es complementa amb el d'autodefensa publicat anteriorment: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2011/08/el-perque-de-la-necessaria-autodefensa.html
