La meitat del jovent està en atur, l’altra meitat amb dubtoses contractacions precàries, el suposat representat polític de la Generalitat Francesc Xavier Mena diu que aquests jove no molestin i marxin a servir cafès a Londres i alhora ens diuen que la resistència pacífica serà atemptat a l’autoritat (…i penso doncs per el mateix preu…).
Antonio Alcántara a educaciotransformadora
És un dia com avui el meu col·lega Guillem Gabarnet del Casal Jove de la Guineueta ha compartit un vídeo maquíssim que ens explica com era el jovent del barri de Canyelles -9 Barris – al 1982. Semblen els inicis de moltes coses que encaren perduren, d’altra forma, però encara clavades per continuar caminant de manera col·lectiva i en xarxa per transformar la realitat en la que vivim.
Documental sobre la vida dels joves del barri de Canyelles de Barcelona. Els joves parlen de l’escola, el treball i l’atur, l’oci, les drogues i la delinqüència. També parlen de la relació entre nois i noies, de l’aprenentatge del català, la música, el vídeo i la presó. Després d’una breu introducció al vídeo dels joves, motivats per la novetat del medi, entrevisten als seus amics. També donen la seva opinió quatre mares amb diferents situacions familiars.
Va ser realitzat per Albert Estival (SVC) i M ª Lluïsa Roca (SVC) amb la col·laboració del IRES (Institut de Reinserció Social) i el vídeo va ser sol · licitat per l’Institut Sociològic de la Universitat d’Utrecht (Holanda) i presentat al Congrés Mundial de Sociologia de la ciutat de Mèxic a l’agost del 1982.
