Ivan Miró | Assemblea 15M de Sants a nosaltresoells #pensarelmoment
Passat
més de mig any de l’esclat de rebel·lió i creativitat col·lectiva que
suposà l’inici del 15M, no és mal moment per a pensar la transformació
social des de les potències –i limitacions- del moviment present.
Podem
afirmar, simplificant, que el 15M ha nascut com un qüestionament del
sistema polític dominant i les seves –insuficients per alguns,
il·legítimes per altres- estructures de representació; així com per a
oposar-se a un règim global de governança capitalista, que destrueix
permanentment la riquesa comú de la cooperació social, i la converteix
–a partir de l’apropiació privada- en acumulació de capital.
La
primera virtut del moviment, per tant, ha estat la d’explicitar les
genuïnes dinàmiques polítiques i econòmiques de les democràcies de
mercat actuals. Amb el 15M, s’han desvetllat socialment les
mistificacions d’uns règims de govern i acumulació que havien estat
conceptualitzats, fins i tot constitucionalment, com a “Estats socials i
de Dret”. Avui, per contra, per a sectors importants de la població, l’Estat-realment-existent
és llegit no tant des de les retòriques “demòcrates” fins ara
naturalitzades, sinó en tant que maquinària que expropia allò comú per
tal d’obrir mercat a l’acumulació privada; i que, en segon lloc, aporta
els recursos coercitius i de control per a fer front a la creixent
ingovernabilitat social, associada a la pèrdua de drets i benestar
col·lectiu, que imprimeix l’actual procés de reestructuració de capital.
A
partir del 15M, doncs, la definició hegemònica de la realitat ha patit
esquerdes importants, i ha emergit un nou relat compartit, una definició
social -crítica i situada- sobre les formes actuals del poder i
l’explotació. Un marc general de sentit que ha permès agermanar -que no
homogeneïtzar- milers de malestars individuals provocats per les formes
de vida capitalistes contemporànies.
El combat per
a redefinir el poder ha permès, així, el reconeixement mutu d’algunes
de les pràctiques crítiques que s’hi oposaven –no venim del no res-;
però, sobretot, ha eixamplat l’espai social per a la formulació i
creixement de noves resistències. Les places ocupades, amb les seves
assemblees obertes i permanents; la presa del carrer, multitudinària i
heterogènia; són articulacions altament inspiradores que han configurat,
en tant que alternativa en constitució, una crítica pràctica i
desbordant de l’obsolescència del sistema de partits.
A
més, l’activació de xarxes informals, horitzontals i participatives,
així com els processos de comunicació i organització en les xarxes
socials 2.0., han incrementat la capacitat de crear una intel·ligència
col·lectiva que no només exerceix una crítica teòrica al poder, sinó que
construeix sentit per a articular lluites en camps com l’habitatge, la
sanitat o l’educació, reforçant l’ajuda mútua i la resistència als
desnonaments, o les ocupacions de Centres d’Atenció Primària.
La
segona virtut del 15M, doncs, ha estat potenciar formes
d’autoorganització social, d’una riquesa qualitativa rellevant, i
proposar eines de participació potencialment multitudinàries; així com
la socialització d’estratègies de lluita que, essent protagonitzades per
sectors concrets, són viscudes com a patrimoni comú del moviment i
recolzades per totes i tots.
Els encerts
comunicatius, organitzatius i estratègics del 15M no han nascut,
tanmateix, per a ser objecte d’anàlisi per part de pensadors a l’ús. Han
nascut fruit de la necessitat col·lectiva de combatre la situació
social actual i, per tant, per a aconseguir una transformació en
profunditat dels règims de propietat, treball i representació
capitalistes. Han nascut per a convertir-se en guanys socials.
En
aquest sentit, més que promoure definicions identitàries sobre el
moviment (emocional ? espontani ? lúdico-festiu?), que ja és
l’orientació deformada que intenten implementar els mass media –sigui en
la seva versió banal, sigui en la seva versió intel·lectualitzada- és
important seguir pensant políticament el moviment. Això és, com les
aportacions plurals del 15M contribueixen a la transformació social
global.
Aquesta és, per tant, una invitació a que
les múltiples expressions del moviment (assemblees territorials,
comissions tècniques del 15M, àmbits com la sanitat, ensenyament, lluita
per l’habitatge, feministes, etc.), ens preguntem com seguim
revolucionant les estructures polítiques, socials i econòmiques actuals,
o com en generem de noves. Per exemple…
¿Més
enllà de la crítica de la representació, estem creant dinàmiques de
participació inclusives i igualitàries? ¿Són les assemblees territorials
una expressió localista del moviment, o són embrió de noves
institucions polítiques autogestionades? ¿Les lluites contra les
retallades, són defensives del model anterior, o plantegen noves formes
de producció del comú, ni estatals ni mercantils? ¿La crítica a la
precarització, aspira a un nou contracte social per a generar benestar, o
aposta per autoorganitzar el treball i l’economia de forma cooperativa?
¿Entenem el 15M com una eina de reivindicació, o com la creació de la
força social necessària per a impulsar una nova societat?
