SABADELL ES MOU! COMENÇAMENT DE L’ACAMPADA INDEFINIDA DIA 20 DE MAIG A LES 21H A LA PLAÇA DE L’ AJUNTAMENT

Després de les movilitzacions del dia 15 de maig a molts pobles de la Península, ens hem vist amb coratge i amb la necessitat d’anar mes enllà.

  Començant per Madrid, Barcelona, Sevilla, es va anar extenent la convocatoria d’acampades a moltes altres ciutats de l’estat.   Avui mateix en som més de 60 ciutats i això va creixent.

  Hem decidit organitzar-nos i lluitar, en una plataforma apartidista, sense dependre de cap sindicat ni organització (no s’exclou als ciutadans que pertanyen a alguna).  Fomentant les assemblees horitzontals i obertes, on tothom hi té cabuda. Tenim dret a veu i a vot.

  Hem perdut la por! Ara ho volem tot; ja no creïem en els seus jocs!

  Som ciutadans. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

  Estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers, UGT i CCOO… per la indefensió dels treballadors/es i autònoms.

  Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

• Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

• Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política.

• El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

• No volem que amb l’excusa de la crisi, es retalli en ajudes socials. Tampoc volem que ens impossin la reforma laboral ni el pensionazo. Ens indignem quan amb els nostres impostos salven bancs i empreses multinacionals. Ens cabregem quan els hi abaixen els impostos a les rendes altes; mentres que els treballadors i autonoms serem qui pagarem la crisi, la seva crisi.

• Contra la privatitzacio dels serveis publics.

• Per una banca nacionalitzada als interessos de la població, deixant fora tot tipus d’ especulació.

• La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta; atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada

per les inamovibles sigles del PPSOE. PER UNA DEMOCRÀCIA DIRECTA I PARTICIPATIVA, NOSALTRES ENS PODEM REPRESENTAR

• L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col•lapse.

• La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

• Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

• Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim. Ens podem autogestionar.

• Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. 

És el teu dret.

Comparteix i difón aquest missatge!