Judit Montenegro, Mariona Sanz i Meritxell Prados. Estudiants indignades de la UAB.
Benvolgut senyor Monzó, som tres
estudiants de periodisme a qui, juntament amb els nostres companys de
carrera, no ha semblat correcte el menyspreu i la ironia vers els qui
intenten canviar les coses que vostè ha exposat en la seva columna “Vet
aquí la Spanish Revolution” publicada a La Vanguardia el 19/05/2011. Per
aquest motiu volem mostrar-li el nostre punt de vista sobre la qüestió,
com a estudiants universitaris que hem de fer mans i mànigues per
pagar-nos la carrera, amb un pla d'estudis cada cop més llastimós.
És cert, la gent que es troba concentrada a les diferents ciutats més
importants del país, com vostè ha dit, “ha vist moltes pel·lícules”.
Pel·lícules on apareixien polítics que els prometien un estat del
benestar, que es comprometien a defensar els seus drets; pel·lícules que
parlaven d'un lloc digne on poder viure, amb una sanitat digna, un
ensenyament digne, una jubilació digna; en definitiva, un present i un
futur dignes pels quals valia la pena col·laborar econòmicament. Li sona
aquesta pel·lícula?
Per altra banda, li voldríem donar les gràcies per menystenir la gent
que, davant la crisi que els trepitja cada dia, per primera vegada ha
decidit alçar-se i aixecar la veu en un país adormit com el nostre.
Gràcies per titllar de simples “campistes” tots els “indignats” que
participen en aquesta mobilització. Li recomanem que passi per algun
d’aquests punts de reivindicació per tal de poder comprovar vostè mateix
amb els seus ulls la diversitat d'edats i de nivells culturals, de les
persones que s'hi troben concentrades. Gràcies per fer servir la seva
posició privilegiada i acomodatícia com a articulista de La Vanguardia
per intentar ridiculitzar aquesta protesta amb els seus números: 150.000
persones a vostè li deuen semblar poques, a nosaltres ens sembla que
més feina faran 150.000 persones (i en augment) que cap persona,
protestant per allò que ens interessa a tots i del que sempre ens
queixem però ningú -fins ara- no ha fet mai res.
Finalment, si de debò creu que aquesta protesta no va enlloc, no
entenem per què es molesta en intentar aixafar-la. Sàpiga que la
generalització no és bona, com tampoc ho és interpretar els fets sense
viure’ls en primera persona, ni considerar totes les parts per tal de
presentar una opinió (com ha fet vostè en aquest cas en l'article).
