Sandra Ezquerra |Públic.
La vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera de
Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, va anunciar ara fa
unes setmanes la intenció del Govern de regular l’ús del burka i el
niqab amb l’objectiu de preservar la dignitat de les dones. La principal
motivació de la Consellera sembla que és que no vol retrocessos en
matèria d’igualtat de gènere després que a Catalunya les dones hàgim
trigat tants anys en assolir els mateixos drets que els homes. En vista
d’això se m’acuden dos interrogants: ¿hem assolit realment la igualtat de drets en relació amb els homes? Si és així, ¿la regulació d’aquestes peces de roba implicarà un avenç més gran en la igualtat de gènere?
Pel que fa a la primera interrogació,
sabem que les dones a Catalunya continuem patint una representació
desproporcionada en les jornades laborals parcials, els contractes
temporals i, entre d’altres, la població inactiva i aturada. També
perdura la nostra discriminació salarial, segregació laboral i
concentració en l’economia informal i precària.
D’altra banda, a l’Estat espanyol ja han
mort més de 20 dones víctimes de la violència masclista des d’inicis
d’any i les dones catalanes seguim sense poder exercir plenament el
nostre dret al propi cos com a resultat, entre d’altres factors, de les
dificultats existents per implementar la recent reforma de la llei
d’avortament. Si bé el nou i flamant Govern dels millors no ha
mostrat cap preocupació vers aquest escenari i ha eliminat durant els
seus primers mesos programes específics per a la nostra protecció contra
la violència de gènere i, entre d’altres, contra la nostra
discriminació en el mercat laboral, ara sembla mostrar un rehabilitat
neguit per la dignitat femenina i argumenta que la prohibició dels vels
integrals pot ajudar a preservar-la. Això em condueix a la segona
pregunta.
La controvèrsia sobre la prohibició
d’aquestes peces de roba a Catalunya constitueix un debat artificial
impulsat per certs sectors de la classe política, i el nombre de dones
que les utilitzen en el nostre territori poden ser comptades amb els
dits d’una mà. Convergència i Unió no es troba sola en la confecció de
cortines de fum: partits com el PSC i ERC també semblen anar a remolc
del discurs clarament xenòfob de Plataforma per Catalunya i el PPC s’ha
convertit en principal altaveu d’un relat en què la població d’origen
immigrant esdevé el blanc on la ciutadania pugui dirigir la ràbia, la
incertesa i el desemparament creats per la crisi econòmica.
Si els partits polítics darrere
d’iniciatives com la prohibició del vel integral realment volguessin fer
una aposta per eradicar les nombroses situacions d’indignitat a les que
es veu sotmesa la comunitat musulmana, com ara la incapacitat de
practicar la seva religió i els seus costums de manera normalitzada, la
seva discriminació laboral, la seva criminalització, la seva
estigmatització com a retrògrada i inherentment masclista i la seva
dificultat per accedir a nombrosos drets, promourien mesures d’inclusió i
cohesió social en comptes de regulacions prohibicionistes i punitives.
Si els preocupés sincerament la dignitat
de les dones, no obstaculitzarien l’accés de les que són visiblement
musulmanes als serveis públics ni, d’altra banda, permetrien l’allau de
publicitat sexista que ens recorda subliminalment a totes cada dia que
mai acabarem de convertir-nos en dignes objectes del desig masculí.
Si tinguessin com a prioritat fomentar la
participació de totes les dones en la vida pública, no en sancionarien
ni condemnarien a algunes a quedar-se a casa seva combatent possibles
símptomes- unes vestimentes determinades- amb el mal que diuen voler
eradicar- la falta d’autonomia de les dones-.
Si realment la voluntat fos de
contrarestar la presència de la religió en l’esfera pública, retirarien
crucifixos i subvencions de les escoles catòliques i deixarien de
finançar visites papals amb diner públic. Si es proposessin honestament
empoderar i comprendre les dones a qui suposadament volen protegir,
preguntarien a les principals interessades com i per què porten el niqab
i el burka. Si sentissin un desig genuí de legislar per a la nostra
dignitat, no destruirien nombrosos recursos i avenços que tanta lluita
ens han costat a les dones ni ens utilitzarien cínicament com a
coartada. Si veritablement, en definitiva, volguessin garantir el nostre
dret a decidir, no decidirien per nosaltres. Ni, vet aquí la ironia,
ens prohibirien decidir.
Article aparegut a Públic el 26 d’abril del 2011
