Totes
les utopies son inabastables. Han de ser-ho, perquè cada cop que donem
un pas endavant hem de fer que la utopia també s’allunyi un pas. La
utopia no es la fita a assolir, si no la pastanaga en el pal que ens fa
avançar i superar-nos.
Com
deia Konstantínos Kaváfis, el més important d’arribar a Ítaca no es
arribar-hi, són totes les vivències que el camí ens ha donat. O en
paraules d’Antonio Machado “caminante no hay camino, se hace camino al
andar”.
Volem
canviar el món, però som conscients que no serà d’un dia per l’altre,
ni serà de manera espontània, per això volem que aquest blog sigui una
part de les nostres passes que van creant el camí cap a la llibertat; i
de les vostres si decidiu acompanyar-nos. Benvinguts a paraules llibertàries.
