El 2005 va néixer l'entitat TRANSformas a càrrec dels actors Eva García i
Antonio Masegosa que havien treballat amb Boal al Brasil. Eva García,
quan va arribar a Catalunya, seguint el tarannà de Carandell, va
començar la seva tasca a Artixoc fent cursos de Teatre de l’Oprimit.
García va conèixer a Masegosa a Barcelona i van decidir unir forces.
Masegosa ho explica així a una entrevista concedida a l’educadora social
Sara Ruiz: “Surge TRANSformas al principio como un reto en el teatro social y es la unión de la calidad artística y el contenido social, ese era nuestro primer interés, que no quedásemos haciendo un teatro sin calidad, porque tanto Eva, mi compañera, como yo somos actores, entonces no queríamos hacer teatro con mucho mensaje y poco resultado estético, poca forma, por eso se llamó a la asociación TRANSformas porque era Trans, de transformación, pero también la Forma es muy importante, y por eso se llama así” (1)
Amb el seu grup, s’han dedicat especialment a multiplicar el mètode de Boal i han aconseguit que TRANSformas es converteixi en el segon CTO oficial a Espanya reconegut per la ITO i, per això, li dedicarem un espai més extens. Masegosa també explica a l’entrevista com va arribar fins a Boal: arran d’haver coordinat un festival de teatre solidari amb gran èxit a Granada, va rebre un premi sobre art i comunitat de la Diputación de Granada, on treballava, que li va permetre estudiar al CTO Rio. Després de tres mesos de formació, Masegosa va ser contractat per el CTO i amb mig any més de feina, fent tres obres amb gires mundials, va aconseguir el títol de multiplicador de TO que atorga el centre. Eva García comenta el paper del Teatre de l’Oprimit en un article per la revista virtual Dramateatro a partir de la seva experiència amb Boal el 2001:
“Si se debe reformular, o pensar en qué rol le toca cumplir a esta propuesta teatral para interpretar los grandes cambios científicos y tecnológicos que han llevado a una globalización económica del mundo y en donde la postmodernidad nos enfrenta al vacío, a la individualidad, a la cultura sin esfuerzo, de la imagen, a la falta de proyectos colectivos y confianza en el futuro.” (2)
Arran d’aquesta experiència, Eva García es va dedicar a investigar sobre el teatre social durant el doctorat de Ciencias del Espectáculo de la Universidad de Sevilla i va elaborar la tesina titulada “Teatro del Oprimido de Augusto Boal: Definición de una poética”. També va continuar la seva feina a la Universitat de París VIII i a l’Institut del Teatre i va participar en el curs de teatre Youth Theatre of Galway (Irlanda).
TRANSformas és una entitat que es defineix com “una asociación, un proyecto y un grupo humano que trabaja en torno al Teatro Social y el Teatro del Oprimido, dirigidos al desarrollo de la persona y de la comunidad” . Aquesta entitat sempre utilitza el teatre com una eina de canvi social i actualment divideix la seva feina en quatre branques diferents: tallers d'intervenció, formació, grup de creació col•lectiva i jornades i esdeveniments. TRANSformas centra els seus projectes en la metodologia boaliana i resumeixen les dues premisses que per a ells estableix Augusto Boal de la següent manera: “en primer lugar, salvar la distancia entre el pueblo y la cultura; en segundo lugar, probar que el teatro puede ser practicado por cualquier persona, en cualquier lugar.” Comenten que en el Teatre de l’Oprimit “la audiencia se incorpora activamente como parte de la acción dramática, y por lo tanto toma el control de esta y puede cambiarla.”
Amb aquests quatre anys d’història, TRANSformas ha desenvolupat diversos projectes d’intervenció que comparteixen tres característiques essencials: continuïtat, flexibilitat i visibilitat. TRANSformas aposta per projectes que tenen futur, és a dir, projectes amb col•lectius que aprenen a fer teatre autònomament, sense l’ajuda de l’entitat, per afavorir la seva TRANSformació. L’entitat vol que els col•lectius busquin la millor manera de fer teatre perquè creuen que quan aquesta es consolida és possible la multiplicació del mètode. Els projectes es desenvolupen dins d’una comunitat que els farà visibles amb la idea d’aconseguir canvis per millorar la seva realitat. TRANSformas divideixen els seus projectes seguint els següents eixos: Participació local, adolescents, discapacitat psíquica i física, presons i afectats per VIH.
Alguns dels projectes més destacables que l’entitat ha impulsat són : (3)
- TeatroDentro al Centre Penitenciari Quatrecamins de Granollers. Aquest projecte va començar al 2005 i actualment s’ha consolidat gràcies a la bona relació entre el centre i l’entitat. Per a aquest projecte l’entitat compta amb l’ajuda d’una psicòloga social a part d’un equip multidisciplinari propi d’aquest tipus d’activitats. En els tallers de teatre s’utilitza sobretot la tècnica del Teatre Imatge, tot i que s’han incorporat les tècniques del cinema i la fotografia. S’ha aconseguit que els mateixos interns guiïn l’escalfament previ a l’inici de les sessions. L’any 2008, els interns van representar en públic l’espectacle Tras la puerta en el qual tractaven temes com l’autocontrol, l’amor, la dignitat i la violència gratuïta. L’obra es va representar quatre vegades a l’aire lliure i hi van poden participar com a públic fins a 200 persones per representació. Al juliol de 2009, es va impulsar I Festival europeu de propostes artístiques realitzades a la presó a Barcelona, produccions culturals singulars i arriscades, amb un alt valor experimental i d’investigació. Amb aquest festival, es volia reconèixer el valor artístic de les produccions elaborades a l’interior de diverses presons d’arreu d’Europa i donar-lis la visibilitat que mereixen és l’objectiu principal d’aquesta proposta.
- ¿Y tú, qué miras? a la residencia Albatros de la Fundació Esmen situada al barri de Sarrià de Barcelona. Aquest projecte va començar al 2005 amb el nom Sabemos lo que queremos i estava destinat a persones amb discapacitats psíquiques. Un dels objectius principals era treballar les habilitats socials i de comunicació de grup mitjançant el teatre. S’hi treballa sobretot la psicomotricitat i el treball corporal i gestual. L’any 2008 es va estrenar l’obra Vertedhéroes, en què es mostrava la vida que moltes indigents amb discapacitats psíquiques pateixen perquè no han rebut l’ajuda adequada per part de la societat. El 2009 es vol fer un reportatge fotogràfic d’aquests tres anys d’història del projecte.
- Cuéntame y vete a l’Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya, ACASC, de Barcelona. L’any 2005 TRANSformas va començar a impartir uns tallers de manera voluntària a l’ACASC a partir dels quals sorgeix l’obra Cuéntame y vete que pretén, tal com diu l’associació, crear “un espai d’intercanvi i mirall de propostes estètiques on es comparteix i es reflexa una realitat, experimentant a la vegada noves formes d’expressar, estructurar i analitzar situacions derivades i vinculades als usuaris de ACASC fent d’ells els protagonistes”. L’entitat aconsegueix que les persones afectades es relacionin amb el món exterior i també es fan sessions informatives sobre el virus, trobades artístico-terapèutiques, etc. Gràcies a tota aquesta feina, el dia de la Diada de Sant Jordi de 2008 es va representar la peça teatral Virus silencioso.
- TRANSITart, Barcelona. Al 2005, l’entitat es va unir amb TRANSITart (col•lectiu de l’Associació ASEM) i després d’un mes de treballar junts sota la conducció de Natalia Jiménez va sorgir l’obra LIKEN. El principal objectiu era treballar la creativitat dramàtica del grup fent èmfasi en l’escolta, el treball rítmic, la respiració, la projecció de la veu, el moviment, etc. El Teatre Imatge va ser la tècnica més utilitzada durant aquest projecte. Més endavant, al 2008, es va estrenar l’última obra conjunta Presiones Bajas. Malgrat tot TRANSITart encara col•labora amb l’entitat.
- KAROSWOD al Centre Cívic del Besòs, Barcelona. TRANSformas va desenvolupar un taller per a adolescents immigrants entre 16 i 19 anys del barri del Besòs, d’un barri perifèric de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet. L’objectiu era fomentar el diàleg i el debat entre els joves tot treballant temes relacionats amb la seva vida quotidiana. El fet de treballar el conflicte els donava la possibilitat d’analitzar-lo des de diferents perspectives i buscar-hi solucions. El taller pretenia, tal com explica l’entitat: “individualitzar una problemàtica que inquieta i afecta als joves participants, treballar-la en grup i crear una peça de teatre que es pugui representar al seu entorn educatiu i altres espais adients.” Les dificultats socioeconòmiques dels integrants feien que el grup fos inestable i es lluitava perquè hi hagués estabilitat i una màxima cohesió de grup. Aquest grup va participar fent una obra de teatre al festival jove BESMINA.
A part de tots aquests projectes, TRANSformas es caracteritza per tenir un grup de creació col•lectiva format per actors i no actors. Des dels seus inicis, aquest grup ha creat moltes peces teatrals, algunes de les quals ja no es porten als escenaris (Distancia, Muros, Matxembrat, Circ) a diferència d’Enderroc, una peça que es va estrenar al 2005 i que s’ha reestrenat al 2009. L’entitat presenta Enderroc amb les següents paraules:
“Enderroc acull la quotidianitat d’una família palestina avui. Un dia a dia al voltant de la normalitat en una situació d’emergència social, una realitat vetllada, una lluita per aconseguir somnis, barreres que frenen aquests intents, una butaca buida per al espect-actor, possibilitat d’un crit, de canvi, d’acció política internacional, mitjans de comunicació, palestins i israelites.” (4)
Aquesta obra forma part del projecte Descobrint Palestina, aprenent teatre, desenvolupat per TRANSformas i la Xarxa Palestina per donar a conèixer el conflicte palestí a través del teatre. Aquesta obra es mostra sobre tot a un públic propi de l’àmbit educatiu, professors i alumnes institut de secundària, que tal com s’indica en el dossier de l’obra “mitjançant el Teatre Social i de l’Oprimit poden conèixer la realitat del conflicte palestí lluny de la manipulació dels mitjans de comunicació”. L’origen d’aquesta obra va rebre el recolzament d’una subvenció de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament el juliol de 2006 després d’un viatge als territoris ocupats de Cisjordània durant el qual els actors van tenir l’oportunitat de conèixer entitats polítiques, socials i teatrals tant palestines com israelianes.
L’estructura de l’obra es divideix en tres parts: una primera en què el públic entra a l’espai i és separat per zones simulant la realitat de les poblacions on es pateix la ocupació; una segona en què es desenvolupa la representació que mostra com l’exèrcit israelià ensorra cases palestines, i una tercera part en què es fomenta la reflexió dels espectadors mitjançant la participació perquè s’arribi a l’autocrítica i al diàleg per crear consciència d’aquest conflicte bèl•lic.
A partir d’aquesta obra es treballa la comunicació per a la resolució de conflictes i TRANSformas té en compte la teoria de l’acció comunicativa de Habermas (5) que afirma que el llenguatge és anterior a l’home i independent de l’activitat intel•lectual. Abans de comunicar-se, un parlant ha de tenir en compte quatre elements: la intel•ligibilitat, cal que la informació sigui comprensible; la veritat, cal que el que es diu reflecteixi una realitat objectiva; la rectitud, cal la comunicació dins d’un context normatiu, i la veracitat, cal que el comunicador expressi amb sinceritat el seu pensament.
Habermas opina que per a desenvolupar situacions comunicatives ideals cal tenir en compte els quatre supòsits anteriors. Tanmateix sovint el llenguatge pot ser utilitzat per enganyar, manipular, mentir, etc. i això provoca incomunicació que pot portar al conflicte i a la violència. Quan succeeix això, Habermas fa palesa la necessitat d’un discurs d’interacció que busqui el consens adequat per a una bona comunicació entre emissor i receptor en què no hi hagi diferències ni de poder, ni de sexes, ni de raça, etc. perquè tothom es senti lliure per expressar el seu pensament. Laing (6), en base sobre aquesta teoria, opina que quan els dos comunicants tenen més en compte els seus aspectes personals i passen per sobre els continguts del llenguatge, es distorsiona la comunicació i el conflicte es fa latent. Amb tot això, TRANSformas utilitza el teatre per fer visibles aquests conceptes al públic: es fa un debat conduit pels actors que analitza el contingut de la peça teatral.
L’entitat va portar de gira Enderroc per sis ciutats palestines gràcies a la invitació de la companyia Asthar Theatre (Ramallah). Després de les representacions es duia a terme un Teatre Fòrum amb els palestins afectats, experiència que TRANSformas aprofita per fer un debat-testimoni després de les representacions a Catalunya en què s’explica aquesta experiència sempre que l’entitat interessada en l’obra ho trobi interessant. Unes altres activitats complementàries són l’exposició fotogràfica de l’experiència a Palestina i la oferta d’un taller-formació sobre resolució de conflictes.
Durant els tres anys de vida d’Enderroc, l’obra s’ha representat als següents llocs: a la Fira de sensibilització per a la transformació social, REDS, a Barcelona el 26 de gener del 2006 en format de pre-estrena; a la I Mostra d’Art Social de Mataró el 3 de febrer del 2007 en què es va fer l’estrena oficial; a les Jornades Inshallah, Palestina! que tenien per objectiu aproximar-nos al conflicte palestí des de diverses perspectives que es van dur a terme a Barcelona el 30 març del 2007; al Festival Internacional de Teatre Foro a Palestina l’abril de 2007 organitzat per Ashtar theatre en què TRANSformas representava el nostre país, i al Festival Interpueblos el 4 de maig de 2007 a Leganés.
El 2009 s’ha reestrenat Enderroc començant per una gira en instituts i oficialment el 24 d’abril al 3r Festival d’Art Social, FARTS, de Santa Coloma de Gramanet on TRANSformas ja havia actuat anteriorment. Aquesta obra també es va representar durant la celebració del 61è aniversari de la Nakba Palestina, al Forat de la Vergonya el dia 16 de maig. A causa de l’empitjorament de la situació bèl•lica dins els territoris ocupats a principis de l’any 2009, s’ha produït canvis sobre el contingut i sobre el repartiment d’actors.
NOTAS:
(1) Sara Ruiz, “Art i part: la figura del/la professional de l’educació social en processos de desenvolupament cultural comunitari”. Girona: Universitat de Girona. Facultat d’Educació i Psicologia. 2009. Treball de pràcticum.
(2) Eva Garcia a l’article “Taller del Teatro del Oprimido. Una experiencia con Augusto Boal”. A la web de la revista Dramateatro. Vegeu URL a Recursos electrònics.
(3) Informació extreta de dossiers interns de l’entitat, als qual s’ha tingut accés, i del lloc web.
(4) Referència extreta del dossier de mà de l’obra Enderroc.
(5) Jürgen Habermas, Teoría de la acción comunicativa. (Madrid: Taurus, 2003).
(6) A R. D. Laing, H. Phillipson i A.R. Lee. Interpersonal Perception: A Theory and a Method of Research. (London: Tavistock, 1966).
