Teatraviesas és un grup impulsat per exalumnes de Pa’tothom que
sorgeixen de la primera promoció del curs de teatre d’intervenció
social. En un primer moment, el grup s’autoanomenava de teatre social i
el nom que van triar va arribar més endavant després de decidir que el
Teatre de l’Oprimit seria la base de la seva feina. El grup
s’autodeclara com a activista i militant del TO i és reconegut per la
ITO. Al 2007, la feina de Teatraviesas es consolida plenament i
s’autodefineixen com: “Un grupo de Teatro del Oprimido y las Oprimidas (TO) autogestionado y en evolución permanente que nace en Barcelona en el 2005 con el objetivo de analizar y tranformar distintintos temas de nuestra sociedad que nos preocupan a través del TO. Somos un colectivo del CSA Can Vies (Sants) y actualmente nos centramos en los temas de especulación inmobiliaria y género.”
En aquest moment es produeix una obertura del grup a nous membres
arribant quasi a la vintena i que treballa de forma assembleària. En un
article publicat al diari independent La Burxa del barri de Sants,
Teatreviesas deixa constància de la seva adhesió al moviment indi Jana
Sanskriti: “Amb el teatre de l’oprimit, diu Sanjoy, no representem un
text escrit; estem escrivint allò que ens representa. Sorprenentment,
fins i tot els més tímids sortiran a escena, ja que quan parlem d’una
opressió que ens toca de prop, qui millor que nosaltres mateixes per
representar-la i buscar-hi solucions.” (1) Aquesta ideari de l’entitat
sorgeix a partir de l’experiència que van tenir alguns membres del grup
en assistir al II Festival de Teatre Fòrum Muktadhara que es va celebrar
a l’octubre de 2006 a Calcuta, Índia, a càrrec del grup Jana Sanskriti
on va assistir Augusto Boal. D’aquesta edició, cal recalcar una marxa
que es va fer amb milers de camperols indis al llarg de mols
quilòmetres, tots ells practicants del Teatre Fòrum. Teatraviesas va
interioritzar molts aquesta manera índia de fer TO.
Teatraviesas ha impulsat el primer i el segon Festival Juvenil de Teatre dels Oprimits i les Oprimides a Barcelona durant els anys 2007 i 2008, respectivament. Aquest projecte es va fer amb ajuda d’altres entitats com TRANSformas. El mèrit d’aquest projecte és molt gran perquè a partir d’ell sorgeix el I Festival Internacional Juvenil amb la col•laboració de totes les entitats de Barcelona dedicades al teatre social i de l’Oprimit, del qual parlarem més endavant.
Teatraviesas té en marxa un Teatre Fòrum La vida no es pot empaquetar que parla de l’especulació immobiliària. Aquesta obra s’ha representat per a diferents col•lectius afectats. L’entitat és molt activista amb aquesta problemàtica ja que ha ajudat a veïns del barri de Sants que la pateixen. El 20 de març de 2009 van estrenar la seva segona obra de Teatre Fòrum Lara al Centre de Joves La Nau de Mollet del Vallès que defineixen com una “peça de teatre fòrum que pregunta quin camí hauríem d’escollir per a resoldre molts problemes de la discriminació i les desigualtats socials pel fet del gènere. [...] Parlem, per tant, de discriminació extrema i clara, però també d’una discriminació més subtil i força interioritzada en el dia a dia de tots nosaltres.”
Lídia C. Abancó i Aina Palou, membres de Teatreviesas, publiquen un article al setmanari La Directa en què expliquen la seva experiència amb entitats de fora de Catalunya com el Projecte Sàhara:
“... s’ha engegat aquest hivern [2008] al campament de refugiats del Sàhara Occidental 27 de Febrero i treballa amb joves saharauís de la brigada Sumud (col•lectiu de 32 joves saharauís organitzats des de fa cinc anys per a la causa saharauí) juntament amb l’associació El Berguedà amb el Poble Sahrauí. A través d’aquesta experiència, s’han tractat les opressions que viuen els joves, a la vegada que se’ls oferia aquest instrument potent. Del projecte en van sorgir tres peces de teatre-fòrum, una de les quals es continuarà treballant a Catalunya, ja que qüestiona la concepció que es té de l’ajuda internacional.” (2)
Abans del projecte al Sàhara, l’entitat va dur a terme una experiència a Argentina que portava per nom Ensayo de la realidad i que es va dur a terme entre el setembre de 2007 i el febrer de 2008 per difondre la metodologia boaliana sota l’impuls de Mariana Villani, d’origen argentí, després de la seva experiència amb Jana Sanskriti. Va rebre el suport d’entitats argentines que fan teatre per ajudar col•lectius amb problemàtiques socials. Aquesta experiència la va relatar Mariana Villani en un bloc a Internet i es va penjar un document audiovisual de l’experiència al portal Youtube. Els objectius general eren difondre l'existència i la pràctica del TO a Argentina, crear equips de treball compromesos amb el TO que funcionin com agents multiplicadors d'aquesta pràctica i realitzar un intercanvi entre practicants de TO d'Argentina i Catalunya. Més específicament trobem objectius com treballar en projectes d'intervenció directa amb col•lectius oprimits, presentar una eina de creació col•lectiva i artística per a reflexionar enfront de les realitats opressives que vivim i donar a conèixer jocs i tècniques dramàtiques per a la resolució de conflictes. El projecte va tenir tres fases. Al llarg de la primera fase es va dur a terme una investigació de camp, es va contactar amb persones o col•lectius que puguessin estar interessats a conèixer una nova eina en l'àmbit de l'art i la transformació social i es van realitzar tallers intensius. Durant la segona fase es van fer activitats paral•leles per a motivar com projeccions de vídeo, xerrades sobre l'experiència d'altres grups, visites, tallers, conferències d'experts internacionals entre d’altres esdeveniment. Finalment, la tercera fase, és la consolidació legal de la xarxa, amb estatuts i una declaració de principis. També es va fer un intercanvi per facilitar la creació de la xarxa tant a nivell local com internacional i es vol fer una trobada internacional de TO amb la participació de grups d'Argentina i Catalunya que podria tenir lloc tant en un país com en l'altre.
Les entitats argentines participants d’aquest projecte van ser les següents: Pensarnosotros de Rosario, Trashumante de Vera, La Fosa de San Justo, Trashumante de La Pampa Patas pa'arriba i el grupo Los del Volante a Santa Rosa, por la Red de Teatro del Oprimido del Río de la Plata a Buenos Aires, que més endavant va canviar de nom per el de RELATO SUR (Red Latinoamericana de Teatro del Oprimido Sur), Libres del Sur de Córdoba, Escuela Popular de Teatro de Mendoza, a El Bolsón es va fer un taller al Centro Cultural Eduardo Galeano, de ATECH y la sala Metateatro a la població de Trelew. Per últim, Villani també van visitar Montevideo on es va fer un taller organitzat per l’ONG Gurises Unidos.
Finalment, Villani també va aconseguir fer un taller de multiplicació del mètode boalià amb l’ajuda de Mirta Iglesias a la seva ciutat natal, Puerto Madryn, on va fer un taller al Teatro del Muelle. El taller va tenir molta acollida i un mes després es va fer un segon intensiu a la Casa de la Mujer. Joana, una altra membre de Teatraviesas que havia arribat a Argentina va participar en aquest segon taller i després va ser l’encarregada de fer un altre taller d’introducció del Teatre de l’Oprimit al MTD de Solano a Buenos Aires. D’altra banda, Mariana Villani ha estat l’encarregada de traduir de l’anglès al castellà la història, els principis i les tècniques a la web de la ITO, tot i que les tècniques només apareixen en anglès.
Teatraviesas també ha organitzat diferents performances o accions reivindicatives per denunciar, per exemple, el consumisme del sistema capitalista amb l’acció no-violenta RoBoT aTTaCkS. Igual que tots els grup de Teatre de l’Oprimit del món, Teatreviesas ha organitzat cursos per multiplicar la tècnica de Boal tant a Espanya com a l’estranger, com és el cas del taller realitzat a Sardenya.
Teatraviesas ha impulsat el primer i el segon Festival Juvenil de Teatre dels Oprimits i les Oprimides a Barcelona durant els anys 2007 i 2008, respectivament. Aquest projecte es va fer amb ajuda d’altres entitats com TRANSformas. El mèrit d’aquest projecte és molt gran perquè a partir d’ell sorgeix el I Festival Internacional Juvenil amb la col•laboració de totes les entitats de Barcelona dedicades al teatre social i de l’Oprimit, del qual parlarem més endavant.
Teatraviesas té en marxa un Teatre Fòrum La vida no es pot empaquetar que parla de l’especulació immobiliària. Aquesta obra s’ha representat per a diferents col•lectius afectats. L’entitat és molt activista amb aquesta problemàtica ja que ha ajudat a veïns del barri de Sants que la pateixen. El 20 de març de 2009 van estrenar la seva segona obra de Teatre Fòrum Lara al Centre de Joves La Nau de Mollet del Vallès que defineixen com una “peça de teatre fòrum que pregunta quin camí hauríem d’escollir per a resoldre molts problemes de la discriminació i les desigualtats socials pel fet del gènere. [...] Parlem, per tant, de discriminació extrema i clara, però també d’una discriminació més subtil i força interioritzada en el dia a dia de tots nosaltres.”
Lídia C. Abancó i Aina Palou, membres de Teatreviesas, publiquen un article al setmanari La Directa en què expliquen la seva experiència amb entitats de fora de Catalunya com el Projecte Sàhara:
“... s’ha engegat aquest hivern [2008] al campament de refugiats del Sàhara Occidental 27 de Febrero i treballa amb joves saharauís de la brigada Sumud (col•lectiu de 32 joves saharauís organitzats des de fa cinc anys per a la causa saharauí) juntament amb l’associació El Berguedà amb el Poble Sahrauí. A través d’aquesta experiència, s’han tractat les opressions que viuen els joves, a la vegada que se’ls oferia aquest instrument potent. Del projecte en van sorgir tres peces de teatre-fòrum, una de les quals es continuarà treballant a Catalunya, ja que qüestiona la concepció que es té de l’ajuda internacional.” (2)
Abans del projecte al Sàhara, l’entitat va dur a terme una experiència a Argentina que portava per nom Ensayo de la realidad i que es va dur a terme entre el setembre de 2007 i el febrer de 2008 per difondre la metodologia boaliana sota l’impuls de Mariana Villani, d’origen argentí, després de la seva experiència amb Jana Sanskriti. Va rebre el suport d’entitats argentines que fan teatre per ajudar col•lectius amb problemàtiques socials. Aquesta experiència la va relatar Mariana Villani en un bloc a Internet i es va penjar un document audiovisual de l’experiència al portal Youtube. Els objectius general eren difondre l'existència i la pràctica del TO a Argentina, crear equips de treball compromesos amb el TO que funcionin com agents multiplicadors d'aquesta pràctica i realitzar un intercanvi entre practicants de TO d'Argentina i Catalunya. Més específicament trobem objectius com treballar en projectes d'intervenció directa amb col•lectius oprimits, presentar una eina de creació col•lectiva i artística per a reflexionar enfront de les realitats opressives que vivim i donar a conèixer jocs i tècniques dramàtiques per a la resolució de conflictes. El projecte va tenir tres fases. Al llarg de la primera fase es va dur a terme una investigació de camp, es va contactar amb persones o col•lectius que puguessin estar interessats a conèixer una nova eina en l'àmbit de l'art i la transformació social i es van realitzar tallers intensius. Durant la segona fase es van fer activitats paral•leles per a motivar com projeccions de vídeo, xerrades sobre l'experiència d'altres grups, visites, tallers, conferències d'experts internacionals entre d’altres esdeveniment. Finalment, la tercera fase, és la consolidació legal de la xarxa, amb estatuts i una declaració de principis. També es va fer un intercanvi per facilitar la creació de la xarxa tant a nivell local com internacional i es vol fer una trobada internacional de TO amb la participació de grups d'Argentina i Catalunya que podria tenir lloc tant en un país com en l'altre.
Les entitats argentines participants d’aquest projecte van ser les següents: Pensarnosotros de Rosario, Trashumante de Vera, La Fosa de San Justo, Trashumante de La Pampa Patas pa'arriba i el grupo Los del Volante a Santa Rosa, por la Red de Teatro del Oprimido del Río de la Plata a Buenos Aires, que més endavant va canviar de nom per el de RELATO SUR (Red Latinoamericana de Teatro del Oprimido Sur), Libres del Sur de Córdoba, Escuela Popular de Teatro de Mendoza, a El Bolsón es va fer un taller al Centro Cultural Eduardo Galeano, de ATECH y la sala Metateatro a la població de Trelew. Per últim, Villani també van visitar Montevideo on es va fer un taller organitzat per l’ONG Gurises Unidos.
Finalment, Villani també va aconseguir fer un taller de multiplicació del mètode boalià amb l’ajuda de Mirta Iglesias a la seva ciutat natal, Puerto Madryn, on va fer un taller al Teatro del Muelle. El taller va tenir molta acollida i un mes després es va fer un segon intensiu a la Casa de la Mujer. Joana, una altra membre de Teatraviesas que havia arribat a Argentina va participar en aquest segon taller i després va ser l’encarregada de fer un altre taller d’introducció del Teatre de l’Oprimit al MTD de Solano a Buenos Aires. D’altra banda, Mariana Villani ha estat l’encarregada de traduir de l’anglès al castellà la història, els principis i les tècniques a la web de la ITO, tot i que les tècniques només apareixen en anglès.
Teatraviesas també ha organitzat diferents performances o accions reivindicatives per denunciar, per exemple, el consumisme del sistema capitalista amb l’acció no-violenta RoBoT aTTaCkS. Igual que tots els grup de Teatre de l’Oprimit del món, Teatreviesas ha organitzat cursos per multiplicar la tècnica de Boal tant a Espanya com a l’estranger, com és el cas del taller realitzat a Sardenya.
