NO a la Llei d’Educació de Catalunya
El Document de Bases de la Llei d’Educació Catalana perfila un model de sistema educatiu adaptat als preceptes neoliberals que emanen d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM) -i es concreten en les directives de l’Organització Mundial de Comerç i de la UE en els tractats de Lisboa o la directiva Bolkestein- que responen bàsicament a dues consignes:1) Els ciutadans que poden pagar determinats serveis (com sanitat o ensenyament) han de contribuir al seu finançament, de manera que l’estat oferirà aquest servei, de forma gratuïta i amb caràcter assistencial, únicament als segments de la població que no disposin dels recursos econòmics suficients.
2) Sempre que la prestació d’un servei públic pugui generar un benefici econòmic es transferirà la seva prestació al sector privat. Així es considera desitjable el traspàs de fons del sector públic al sector privat amb l’objectiu més o menys encobert de privatitzar els beneficis que generin i socialitzar les càrregues associades.
D’altra banda, el model d’organització i gestió dels Centres Educatius descrits en les Bases de la LEC respon a un seguit de criteris que inicialment es van desenvolupar en la indústria de l’automòbil al Japó, que de seguida es va aplicar a tota l’activitat industrial i posteriorment a les empreses de serveis. Aquests criteris generals són:
* Partir de la base que qui millor coneix la seva feina és el treballador o la treballadora. Ningú millor que ell sap on es troben els problemes de producció i l’empresa converteix en un problema de supervivència que sàpiga trobar-hi la millor solució.
* En conseqüència, es permet als treballadors i a les treballadores decidir sobre com organitzen la seva feina però sempre sotmesos al compliment d’uns objectius fixats per l’empresa. La incentivació salarial no és individual sinó col·lectiva i depèn del grau de cumpliment d’aquests objectius. En el cas de la LEC, l’àmbit de decisió del professorat quedarà reduït a la programació i ensenyament, l’avaluació de l’alumnat i la recerca experimentació i millora dels processos educatius, al temps que el finançament del centre dependrà del grau d’assoliment dels objectius.
* L’assoliment dels objectius requereix que els treballadors i les treballadores es reuneixin i parlin de quina és la millor manera d’organitzar el treball. D’aquesta manera, es dóna l’apariència de participació democràtica en la gestió de l’empresa, però totes les decisions que van més enllà del que afecta directament el lloc de treball són preses pels diferents òrgans directius. D’aquesta manera, les treballadores i els treballadors són exclosos de totes les decisions que afectin l’organització global de la producció, la gestió econòmica i la fixació dels objectius que queden sota el control absolut de la direcció. És en aquest sentit que la nova Llei retalla les competències del Claustre, suprimeix els consells escolars de manera que elimina els òrgans de participació de la comunitat educativa en la gestió del centre alhora que potencia la funció directiva i reserva per al director o la dirctora totes les decisions importants.
D’aquesta manera, els criteris d’organització i gestió dels Centres prenen com a model els nous sistemes de gestió i d’organització industrial que, lluny d’aprofitar els avantatges que ofereix la tecnologia per millorar les condicions sociolaborals dels treballadors i les treballadores, són utilitzats per incrementar de manera exponencial el benefici econòmic de les empreses. Aplicar aquests mètodes als serveis públics serveix al doble objectiu de desregular les condicions laborals dels treballadors i les treballadores i, al mateix temps, dóna la coartada ideològica per a la seva privatització i per tant la supeditació dels objectius pedagògics i socials als resultats econòmics.
Per veure un anàlisi més exhaustiu de la LEC, mira l'ESQUERDA (pdf)
