L'art de l'educació social. Un dels pròlegs del llibre de Basket Beat

Antonio Alcántara | @Altancantara. 


Els que ens dediquem i gaudim amb l’Educació Social busquem l’equilibri de la nostra acció i reflexió amb dos responsabilitats molt clares: acollir i delimitar. Acollir per incloure en el nostre espai de relació a persones i col·lectius per crear processos de canvi i desenvolupament cultural; i delimitadores perquè volem establir acords, compromisos i límits amb una finalitat transformadora i socialitzadora. (Asedes: 2007). Treballem pel dret de les persones a accedir a la cultura i construir la seva realitat individual i comunitària sent protagonistes de les seves decisions.


Treballem pel dret de les persones a accedir a la cultura i construir la seva realitat individual i comunitària sent protagonistes de les seves decisions.

Els llenguatges artístics són un vehicle idoni per posar-ho en pràctica. Les persones que hi participen són acollides des de la seva realitat i per tant des de la seva potencialitat. No es tracta de que passin una prova d’accés per accedir al projecte, no es tracta de que arribin a ser unes virtuoses. L’objectiu és arribar allí on no es pensaven que ho farien. Alhora que treballant dins d’uns límits, d’uns acords compartits, moltes vegades diferents als del seu quotidià. Compromisos que permeten la socialització i la construcció artística. L’objectiu és l’aprenentatge de competències i l’adquisició de valors. Des de la pràctica, des de l’experiència, no des de la teoria aïllada.

L’experiència ens diu que al ajuntar l’art i l’educació social apareixen tres espais de construcció: la persona, el grup i la comunitat. Cada llenguatge artístic es converteix en una eina que facilita que, per una banda,  millori la escolta, la comunicació, la confiança en un mateix i, per l’altra, conèixer els límits i superar-los. El grup és on es desenvolupa l’acció educativa, es posen a prova els valors en els que volem treballar i s’assagen les habilitats personals i socials. Busquem la trobada entre persones per desenvolupar competències com la solidaritat, la cooperació, el treball en equip, el suport mutu, etc. I la comunitat és la receptora dels beneficis i de la proposta artística que genera el procés creatiu. La persona que ha treballat en grup porta un regal al seu veïnat mes proper –escola, carrer, plaça, institut, centre cultural, etc – Aquí es dona un efecte molt potent on les persones i les comunitats de la que formen part milloren el concepte que tenen l’un de l’altra i també de si mateixos. Es construeixen relacions. Aquí és dóna l’apoderament. Es dóna la transformació social.

La gent que té els peus al fang també posi el cap als núvols per tenir una mirada amplia i sigui capaç d’explicar-nos la seva historia.

I Basket Beat, això ho fa, i a més ho fa molt bé. I és d’agrair que en una temàtica en la que hi ha molt poca recerca, investigació i literatura siguin els mateixos protagonistes, la gent que té els peus al fang també posi el cap als núvols per tenir una mirada amplia i sigui capaç d’explicar-nos la seva historia, la seva feina, la seva investigació i en quin marc teòric la emmarquen. Que no ens la expliqui altre, que no ens arribi per boca de gent que no es taca les mans. Perquè així ens arriba amb l’anima i l’essència viva. Basket Beat s’investiga i també es qüestiona per millorar. I caminen cercant amb quins ritmes podem treballar determinades competències, amb quines dinàmiques aconseguim treballar determinats valors, amb quines edats. Moltes preguntes que es responen des de la passió i la generositat. Des de les responsabilitats d’acollir i delimitar. Ens trobem davant de l’art de l’Educació Social en investigar-se i escriure’s a un mateix.

Pròleg fet per l’Antonio Alcántara “Jese”. Educador Social i activista cultural.

Comentaris