L'homeostasi s'entén com la capacitat d'un sistema social (com una família, una organització o una societat) per mantenir l'equilibri, l'estabilitat i la continuïtat interna davant dels canvis i les pressions del seu entorn.
Meràki - Olympe de Gouges - Helen M. Todd - Tàctica i estratègia - La bola negra - Hipatia -
Meràki / fluxe
Les activitats relacionades amb l'expressió personal i la creació artística poden generar experiències de “flow” o flux, les quals resulten especialment beneficioses per al benestar psicològic.
... llegas a la cima de la roca contento de que se acabe, pero en realidad desearías que pudiera seguir para siempre... El propósito de fluir es seguir fluyendo, no buscar un pico, o una utopia, sino permanecer en el flujo.
Meràki és un mot grec modern (μεράκι) que significa fer alguna cosa amb passió, creativitat, amor o posant-hi l'ànima i el cor.
La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana de l'any 1791
Olympe de Gouges (pseudònim de Marie Gouze) va ser una cèlebre escriptora, dramaturga, panfletista i activista política occitana, considerada una de les grans pioneres del feminismo modern i de l'abolicionisme. Nascuda el 7 de maig de 1748 a Montalban, el seu llegat més transcendental va ser la redacció de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana l'any 1791, un document jurídic que va desafiar directament l'exclusió de les dones en el projecte democràtic de la Revolució Francesa.
Va morir executada a la guillotina el 3 de novembre de 1793 a París.
Pa i roses
Helen M. Todd (1870–1953) va ser una destacada sufragista estatunidenca i activista pels drets dels treballadors. És especialment recordada per haver popularitzat la històrica proclama política i laboral "Pa i roses" ("Bread and roses") l'any 1911.
Tàctica i estratègia
mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible
Benedetti
La bola negra
Pero sigue durmiendo, vida mía.
¡Oye mi sangre rota en los violines!
¡Mira que nos acechan todavía!
Lorca
Hipatia
Hipàcia d'Alexandria (c. 355/370 d.C. – març de 415 d.C.) va ser una filòsofa, matemàtica i astrònoma neoplatònica, considerada la primera dona científica de la història amb una vida i obra àmpliament documentades. Va destacar en un món marcadament masculí, convertint-se en la ment més respectada de la seva època i en la directora de l'Escola neoplatònica d'Alexandria.
Acusada injustament de màgia negra i bruixeria, el març de 415 d.C. va ser brutalment assassinada, trossejada i incinerada per una torba de cristians fanàtics. El seu tràgic final la va convertir en un símbol universal de la llibertat de pensament, la raó i la fi del món clàssic.
Hipàcia va ser la màxima representant de la Escola neoplatònica d'Alexandria:
Cap a l'any 400 d.C., Hipàcia es va convertir en la directora d'aquesta llar del saber, una acadèmia on s'ensenyaven les doctrines de Plató i Aristòtil orientades cap al neoplatonisme. A diferència d'altres filòsofs que ensenyaven de forma privada, ella dirigia una autèntica schola pública. Feia lliçons tant a l'escola com al centre de la ciutat, on qualsevol ciutadà la podia escoltar.
• Comunitat transversal: La seva schola era un espai d'elit on assistien estudiants rics i influents, tant pagans com cristians (com el futur bisbe Sinesi de Cirene). El vincle entre ella i els seus alumnes era gairebé sagrat, basat en la recerca de la veritat i la virtut.
Per a ella, l'oci equivalia al terme clàssic de la scholé (σχολή) en grec, o de l'otium en llatí, que significa el temps lliure dedicat exclusivament al cultiu de l'esperit, la recerca de la veritat i la contemplació intel·lectual.
En el món hel·lenístic, el treball físic o els negocis eren vists com una càrrega necessària per a la supervivència, anomenada ascholia (el no-oci). L'oci (scholé) era la llibertat d'estar exempt d'aquestes obligacions materials. Com a dona de l'elit intel·lectual i econòmica d'Alexandria, Hipàcia disposava d'aquest temps lliure privilegiat. Però lluny d'utilitzar-lo per a la mandra, el dedicava a la recerca científica, les matemàtiques i l'astronomia.
Hipàcia hauria entès l'oci com la finalitat més noble de l'existència humana, l'únic moment real on l'ésser humà podia assolir la plenitud, la virtut i la llibertat de pensament a través de la ciència i la raó.
L'"inèdit viable" es concreta en l'acció que es porta a efecte, i la viabilitat de la qual no era percebuda. Existeix, una relació entre l'"inèdit viable" i la consciència real, entre l'acció que es porta a terme i la "consciència màxima possible".
