«El món es va capgirar» és una balada composada per Leon Roselsson, adaptada al català per Joan Pedragosa i Blai Dalmau i musicada per Buba (Ricard Vidal) i Albir (Blai Dalmau). Aquesta cançó, basada en la història dels Diggers, evoca l’esperit de molts moviments populars resistents a la modernitat, motiu pel qual s’ha presentat en l’epíleg del llibre “El comú català. La història dels que no surten a la història” de David Algarra.
In 1649 to St. George's Hill
A ragged band they called the diggers came to show the people's will
They defied the landlords
They defied the laws
They were the dispossessed reclaiming what was theirs
We come in peace they said to dig and sow
We come to work the lands in common and to make the waste grounds grow
This Earth divided we will make whole so it will be a common treasury for all
The sin of property we do disdain
No man has any right to buy and sell the Earth for private gain
By theft and murder they took the land
Now everywhere the walls spring up at their command
They make the laws to chain us well
The clergy dazzle us with heaven or they damn us into hell
We will no worship the God they serve
The God of greed who feed the rich while poor men starve
We work we eat together
We need no swords
We will not bow to the masters or pay rent to the lords
We are free men, though we are poor
You diggers all stand up for glory stand up now
From the men of property the orders came
They sent the hired men and troopers to wipe out the diggers claim
Tear down their cottages, destroy their corn
They were dispersed but still the vision lingers on
You Poor take courage you rich take care
This Earth was made a common treasury for everyone to share
All things in common, all people one
We come in peace the orders came to cut them down
-------------
Mil sis-cents quaranta-nou,
en un turó agrest,
va aparèixer el grup dels Diggers
fent sentir el clam de la gent.
Contra els terratinents
i les seves lleis,
eren desposseïts reclamant allò que és seu.
En so de pau venim
a llaurar i sembrar,
a conrear la terra comunal
per fer-hi créixer el gra.
La terra és dividida
però la unirem
i així tornarà a ser
un tresor comú per a tots.
El pecat de la propietat
el rebutjem:
ningú ha de comerciar amb la terra
lucrant-se privadament.
Robant i assassinant
se la van quedar
i ara aixequen murs
contra la nostra voluntat.
Per lligar-nos de mans i peus
ells fan les lleis;
el clergat ens ven el cel
amenaçant-nos amb l’infern.
Però no ens preocupem:
el seu Déu sagrat
engreixa els rics
mentre els pobres passen fam.
D’espases no ens en calen,
treballem plegats;
no ens inclinem davant patrons
ni paguem lloguer als senyors.
Persones lliures som
tot i ser pobres.
Aixequem-nos Diggers,
aixequem-nos per la glòria!
Dels terratinents, les ordres
van arribar:
van enviar els seus mercenaris
per ofegar aquell gran clam.
“Destrosseu les seves llars!”
“Cremeu el seu blat!”
Els dispersaren
però el seu somni perdurà.
Pobres, encoratgeu-vos;
rics, aneu amb compte;
la terra és un tresor per a tots
no propietat de rics i nobles.
Per a totes tot
que totes som un.
El nostre esperit no podran mai desterrar.
