ANNAÏS SASTRE i ANA CORRERO | @arrandeterra_ | La Directa. Durant el confinament per la COVID-19, el volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa s'ha incrementat. Les autores posen en valor la gran diversitat d'iniciatives d'autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d'aquesta que han sorgit arreu del territori, i apunten els reptes del moviment agroecològic i l'Economia Social i Solidària (ESS). El text forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials
La COVID-19 ha posat sobre la taula quins són els sectors essencials, aquells que, quan el sistema capitalista s’atura, seguim necessitant per la reproducció de la vida: alimentació, cures i serveis sanitaris. Justament tres àmbits en què s’ha posat de manifest la precarietat de les treballadores que els sustenten. En l’àmbit agroalimentari, la pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors.
Durant el confinament, amb una gran part de la població tancada a casa i la canalla sense anar a escola, el pes de la renda familiar destinada a alimentació ha augmentat considerablement, d’un 18 a un 60%, i això s’ha traduït, d’una banda, en un 40% d’increment de facturació d’algunes empreses de la Gran Distribució – causants de la desaparició i escanyament de la pagesia- i de l’altra, en un increment del volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa.
Pagesos i pageses, que tenien canals de venda estructurats i estaven enxarxades amb el consum, han doblat el nombre de comandes i volums de venda i han ajudat companyes a col·locar els seus productes. D’altra banda, la pagesia menys vinculada al consum i sectors, com la ramaderia o productes com el vi i l’oli, amb gran dependència del sector de la restauració, han hagut de reorganitzar els seus canals per adaptar-se a la nova situació. En aquest context, han sorgit una gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta arreu del territori entre elles la d’Abastiment Agroecològic, que vam engegar entre Arran de Terra i Pam a Pam per donar suport al sector.
La pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors
El comerç de proximitat als pobles i barris també ha fet el possible per seguir prestant el seu servei tot i les dificultats, agafant comandes per telèfon, fent entregues a domicili -en molts casos sense cobrar per aquests serveis-, assumint amb la pagesia les tasques de cures de la població confinada.
Les cooperatives i grups de consum, que podeu localitzar al mapa de Pam a Pam, han incrementat moltíssim les comandes, la diversitat de productes i el volum de compra en aquests mesos. S’han anat adaptant amb tota mena d’estratègies a les dificultats organitzatives en situació de confinament, per abastir les seves sòcies i per donar suport a la pagesia local. La campanya #hofemagroecològic fins i tot va propiciar l’entrada de noves sòcies als grups i cooperatives de consum tot i el confinament.
Hem vist com aquestes estructures de l’Economia Social i Solidària (ESS) funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum. La COVID-19, en certa manera, ha posat a prova la capacitat de les xarxes agroalimentàries agroecològiques per alimentar la població amb producte de proximitat i ara toca veure com ens desconfinem i com seguim corresponsabilitzant-nos amb la pagesia després de l’emergència.
Com dèiem, ja fa anys que el moviment agroecològic i per la Sobirania Alimentària, i l’ESS articulen aliances entre la producció i el consum per generar relacions més igualitàries i retornar el poder del sistema alimentari a les persones. Ara tenim una oportunitat per enfortir els vincles entre aquests dos moviments, que persegueixen objectius comuns, i extreure reptes i reflexions per abordar els colls d’ampolla que permetin facilitar l’accés de tota la població als productes agroecològics, garantint el dret a una alimentació justa, local i sostenible.
Hem vist com les estructures de l’Economia Social i Solidària funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum
Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai i s’han precipitat processos de creació de nodes territorials i propostes de suport mutu per millorar la distribució i l’abastiment alimentari en circuits curts. En són exemples recents la cooperativa agrària ecològica Ecomaresme, la distribuïdora cooperativa Quèviure, el grup de consum descentralitzat de La Bajoca i la proposta de node local de Mengem Bages, L’Enllàç de l’Ebre o els diferents supermercats cooperatius en fase de proves.
Després del confinament, també cal prendre consciència que el repartiment a domicili, una mesura que ha servit i molt aquests dies, és insostenible a nivell ecològic i encareix molt el producte. Es poden reconduir aquests canals a través d’aliances del petit comerç o de les AFAs de les escoles amb la pagesia, per crear punts de recollida en la nostra zona de desplaçament quotidià per garantir l’escalabilitat dels circuits curts amb criteris de justícia social i ambiental i combatre els deserts «amazon», que projecta barris i pobles plens de cotxes i repartidors precaritzats però sense teixit comercial. Tenim un de cooperació entre petit comerç i pagesia com el vincle entre Hortec i la cooperativa de botigues Molsa.
També la compra pública s’haurà de reorganitzar per deixar de subvencionar l’agroindústria a través dels programes d’ajuda alimentària, grans recaptes i demès. Necessitem iniciatives amb preus justos per les productores que abasteixin els col·lectius empobrits -per exemple la de #TotesATaula i Espigoladors-, els bancs d’aliments, les escoles, centres de dia, les residències de persones grans… i ara més que mai, hospitals i centres sanitaris on les persones malaltes haurien de ser alimentades amb aliments innocus i nutritius per millorar la seva salut.
Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai
Un altre repte que tenim al davant és el de desplaçar el «centre» de les ciutats cap a les zones rurals. Durant el confinament, són moltes les veus que han denunciat un cop més l’urbanocentrisme en les decisions polítiques. S’ha aconseguit, per uns moments, visibilitzar com la pagesia i el món rural sustenten l’urbà en una relació d’interdependència i generen espais de vida més vivibles i sostenibles per a les persones i menys depredadores dels ecosistemes que ens sustenten.
Necessitem visibilitzar i articular encara més la multitud d’iniciatives d’ESS rurals en els àmbits de la producció agrària i ramadera, de conservació de biodiversitat agrària, plataformes tecnològiques dels pro-comuns, cooperatives de productores, consumidores i de distribució o els supermercats cooperatius en marxa en diferents punts del territori. Des de l’ESS cal trencar la dicotomia urbà-rural i treballar per difuminar les fronteres i els privilegis urbans.
Els productes que ens alimenten no creixen en dos dies i la pagesia necessita organitzar-se per poder planificar la seva capacitat productiva els sis mesos vinents. Cal que reflexionem sobre qui ens ha alimentat els darrers mesos, reorganitzar algunes compres cap a xarxes més locals o que encaixin millor en les nostres vides i comprometre’ns amb aquests canals en un acte de corresponsabilitat. La continuïtat de compres estables permet consolidar projectes agraris i d’elaboració alimentària, planificar la producció, reduir el malbaratament i mantenir els llocs de treball creats, ajudant a revertir el despoblament rural, la desagrarització i tenir cura dels nostres territoris.
La importància de l’aliança entre l’ESS i el moviment agroecològic és evident en un moment crucial en què els centres de poder carregaran com mai per retornar a la seva normalitat capitalista. Davant les crisis alimentària, climàtica, social i econòmica, que són totes la mateixa, se’ns gira feina per consolidar, replicar projectes i aliances, i escalar models de producció i consum territorialitzats, ecològics, ecofeministes, justos i sostenibles perquè estiguin a l’abast de tothom i assegurin una vida digna per la pagesia, les treballadores agràries i la població urbana i rural.
