Laura Marbiol | Filalagulla. La situació que estem vivint aquests dies amb la crisi del coronavirus ens obliga a mirar-nos les unes a les altres com a humans interdependents i vulnerables. Es fa més evident que mai que ens necessitem per a existir, per a alimentar-nos, per a viure amb salut, per cuidar-nos, per a estimar-nos. Això sempre és així, però en el nostre dia a dia és més fàcil oblidar-ho i preocupar-nos només de “les nostres coses”.
La crisi del COVID-19 que estem vivint posa en crisi els valors i mecanismes habituals de la nostra cultura: l’individualisme, el productivisme del “fer sempre més i més”, viure a ritmes frenètics i estressants, marginar les emocions, la desconnexió de la natura i dels cicles de vida i mort, etc. Podríem dir que com a societat estem fora de la zona de confort i això pot generar patiment, tensió, incomoditat, angoixa, pors, pensaments en “bucle“… Si et sents així, ocupar la teva ment en aquestes reflexions pot ser d’ajuda i recorda de buscar suport si en necessites.
Alhora, aquesta manera poc habitual d’estar al món que estem experimentant aquests dies ens col·loca en la situació d’haver-nos de corresponsabilitzar pel benestar de totes, viure amb més temps i menys estrès, amb més silencis i espais de reflexió, donant espai a les emocions: por, inseguretat, amor, ser més conscients de la dependència de la humanitat vers la terra (alimentació, aigua, llum, escalfor, etc.), ocupar-nos més d’atendre la vida, les cures i les necessitats bàsiques i abordar el tabú de la mort i la fragilitat humana. Tot això té molt a veure amb el canvi de cultura que des de Fil a l’agulla promovem en els acompanyaments que fem a escoles, organitzacions, equips de treball, relacions i persones. Tot i que són temps difícils, també són temps d’oportunitats i d’aprenentatges.
Quina és la resiliència personal i col·lectiva que s’està despertant aquests dies? Què podem aprendre de tot això?
– Cures: l’art d’estar dins i fora. En aquests moments la nostra supervivència com a persones, famílies, comunitats i societat depèn del fet que cadascú sàpiga cuidar-se de si mateix i dels altres: què estic aprenent d’això aquests dies? A qui cuido jo? Com? Estan repartides equitativament les tasques de cura al meu entorn? Com podria incorporar aquests aprenentatges en el meu dia a dia en un futur? Si tinc treballadors/es de neteja, cangur, cures, jardineria, com cuido la seva salut i el seu sou? És important seguir-los pagant, dins el possible, encara que no vinguin, especialment si tenen una economia vulnerable.
– Una comunitat funciona quan tothom pertany i cadascú hi té un lloc. Està sent clau aquests dies que cadascú ocupi el seu lloc i ho faci amb responsabilitat: el personal de salut atengui les persones, els polítics prenguin les decisions adequades i dotin el sistema públic de salut com cal, les empreses cuidin dels seus treballadors i treballadores, els pares i mares cuidin dels fills, tothom cuidi de les persones grans, etc. Són dies on pot ser més fàcil valorar el rol de cadascú: el venedor de pa o queviures, qui recull les escombraries, les periodistes, les escoles i són dies on fer-nos càrrec de les persones als marges, tal com estan fent diverses xarxes de suport arreu.
– Cultura de l’agraïment: què vull agrair? Amb els canvis que han sofert les nostres vides és possible que trobem a faltar coses i notem la sort que tenim en el dia a dia, fes una llista de tot el que pots agrair i assaboreix-ho. Són dies on les absències parlen: què passa quan certs rols socials desapareixen? Què passa quan tanquen les escoles? Qui i com es gestiona el buit que deixen? Per la tasca que fem Fil a l’agulla a les escoles sabem que sovint les mestres, les monitores de les escoles se senten qüestionades, poc valorades. Pregunta’t: hi ha alguna cosa que vulguis agrair a l’escola del teu fill/a? A la seva mestra, monitora?
– Viure des del cor. Els moments difícils i els moments d’aturar-se i reflexionar aporten llum sobre aquelles coses que realment ens importen. Podem aprofitar aquests dies per sentir, pensar: quines són les persones importants per a mi? Saben elles que ho són? M’agradaria dir-los alguna cosa que encara no he dit? Estic on vull estar? Em sento al meu lloc i en el meu camí? Quin és el meu regal pel món, per la comunitat? L’estic aportant aquests dies? I en general?
– El contacte humà. Aquests dies que hem d’estar a 1 i 2 metres de distància, que recomanen no tocar-nos, no fer-nos petons, pot ser dur per a algunes persones. Per a d’altres pot ser una alliberació de les normes socials “dóna la mà”, “fes dos petons”, etc. En qualsevol dels casos és una oportunitat per notar: tinc el contacte que vull tenir a la vida? Quin valor té per a mi una abraçada, un petó? Quins contactes enyoro? Com vull que els altres contactin físicament amb mi? Quina relació tinc amb el meu cos?
– El valor de la vellesa. Aquests dies, quan patim per la seva desaparició, se’ls retorna a les persones grans el valor que la vida productiva els ha tret: l’experiència acumulada, la saviesa, la història. Algunes de nosaltres estem connectant aquests dies amb la por a perdre les persones grans que estimem i la necessitat de cuidar la gent gran en general: hi ha alguna cosa que vols aprendre dels teus avis, mares, pares? Tens ganes d’escoltar les seves històries? Saps si se senten soles? Si volen companyia? Truca-les, escolta-les, gaudeix del temps amb elles.
– Temps més pausats, silencis i espais de reflexió. Haver d’estar més quietes, més a casa, amb més silenci intern i dedicant més temps a la família és una oportunitat per conèixer-nos més a nosaltres i a les persones que tenim a prop. Aquesta pràctica és una manera d’estimar molt important i un estil de vida més saludable (ens permet cuinar-nos, menjar més a poc a poc, tenir menys estrès, etc.) si trobem la manera de fer exercici físic i prendre el sol igualment. Pot ser que tinguem converses més profundes amb nosaltres mateixes i els altres, aprofita-ho. Què estic descobrint de mi mateixa? M’estic adonant de ferides, pors… que en el dia a dia no noto? Què vull fer-ne? Estic descobrint coses noves del meu fill, la meva companya, les meves amistats? Tant el fet d’aprofundir en les relacions com de viure més pausadament pot tenir efectes molt beneficiosos per la nostra salut emocional i física.
– El meu poder personal, els meus recursos i la creativitat. Ara és un bon moment per recordar quins són els meus recursos personals, agrair el camí fet i connectar amb allò que m’ajuda a confiar en la vida: Com he sobreviscut fins al dia d’avui? Què m’ha donat força? Què em connecta a la vida? Quines estratègies he posat en pràctica? Quines són les meves fortaleses? Sé demanar ajuda? Necessito ajuda aquests dies? Quina? Quins avantatges, privilegis i recursos materials tinc? Com tot això em pot ajudar en aquesta situació? Com pot ajudar a altres persones? En aquest sentit és molt útil deixar temps i espai per a la creativitat i deixar-nos sorprendre.
– La relació amb la Terra i la salut. El Dr. Xavier Uriarte en un vídeo sobre el coronavirus fa referència a la relació entre contaminació i propagació de virus i malalties. Com podem com a humanitat tenir una relació més sana amb la Terra? Com podem recordar que en depenem i que l’hem de cuidar? Aquests dies, encara que estiguis confinada en un pis, posa’t al sol en una finestra o balcó, mira’l, sent l’aire quan el respires, rega les plantes, agraeix els aliments, transportat amb la imaginació allà on vulguis anar… Potser la situació actual ens està portant respostes? De manera indirecta tenim aires més nets (en reduir-se la presència de vehicles), més consciència sobre els mitjans de transport que usem, com, quan i perquè els usem, més consum km 0, es recomana consumir producte fresc i la feina de la pagesia i la ramaderia pren més protagonisme.
Així doncs, des de Fil a l’agulla us convidem a aprofitar aquests dies per connectar amb el nostre ser profund, a connectar amb la nostra comunitat, amb les persones que estimem, amb la natura, amb els nostres propòsits de vida, les nostres alegries i il·lusions. Tot això és curatiu, ens ajuda a créixer i ens enforteix com a persones i comunitats.
Aquest article ha estat possible en part a les reflexions compartides amb diverses persones, a la vora del foc i per zoom. Gràcies!
Laura Marbiol. Educadora social, facilitadora i sòcia de Fil a l’agulla
