El model organitzatiu del CWA

El motiu de ser del Desenvolupament Comunitari és la constitució i/o acompanyament de grups en la realització de projectes de desenvolupament social.

En les pràctiques organitzatives del sindicalisme i la política, la dialèctica és àmpliament coneguda i forma part dels seus estratègies: quan es pretén mobilitzar al voltant d'un problema, la primera de les tasques és informar (sobre el que passa, sobre com estan les coses ), la segona és agitar (generar un estat d'ànim de no acceptació del que passa o de com estan les coses) i només quan aquests passos s'han desenvolupat adequadament es pot pensar en cridar a la mobilització (sigui per assistir a mobilitzacions en carrer, sigui per crear alguna organització, sigui per aconseguir el vot, etc.)

Un exemple de procés d'organització comunitària que ens pot ser útil per iniciar processos de desenvolupament comunitari: la guia del CWA (Communications Workers of America) per formar un comitè sindical a la nostra organització.

En aquesta guia es poden identificar processos que poden permetre iniciar el procés de formació d'una organització-motor de l'acció comunitària.

La gent s'organitza en el seu treball tots els dies. Aprenen mentre construeixen les seves organitzacions a la feina. I descobreixen que l'únic que cal és la disponibilitat de conversar, escoltar, i aprendre dels seus companys de treball. Aconsegueixen informació i reben reaccions dels seus companys i companyes. Juntes, creen una visió de canvi positiu en el seu treball. Durant dècades, milions de membres de sindicats han començat d'aquesta manera.

El model organitzatiu del CWA es desenvolupa per mitjà de quatre etapes

Cadascuna d'aquestes etapes pot durar un període de temps diferent depenent de la campanya, però tota campanya passa per cada etapa. Els dirigents de grup construeixen la seva organització i avancen per cada etapa com a equip. Les quatre etapes són:

1. Contacte. Anar a la trobada de la gent i motivar-la

2. Comitè. Creació del grup motor

3. Campanya

4. Reconeixement

Durant el procés de immersió i de coneixement de l'espai social en què treballa, el professional de la intervenció social ha detectat unes problemàtiques col·lectives davant les quals no es va a mantenir passiu o en actitud d'esperar la demanda d'acció de la gent. Imaginar que l'acció de la persona organitzadora de la comunitat vagi a desenvolupar-se a partir d'una sol·licitud explícita per part de la gent pot ser, en nombroses ocasions, un error i també una ingenuïtat. Un error perquè a ningú a qui no es percebi en actitud proactiva se li van a demanar certes coses, i una ingenuïtat perque una necessitat no només és un estat de carència, sinó un estat de consciència i ànim de les persones.

Demandes explícites les fan els qui han fet conscients un estat de coses problemàtic o unes mancances, i, exceptuant les situacions de crisi molt oberta, aquesta consciència no es dóna de manera suficient.

Més aviat sembla que, sovint, el sentiment de privació decreix a mesura que es incrementa la privació.

Perquè les mancances objectives es converteixin en necessitat es precisa d'una consciència i un sentiment singular de la gent entorn d'elles. Heus aquí un dels papers més importants de la persona organitzadora de la comunitat: anar a la trobada de la gent, estimular en ella una nova visió al voltant de les situacions socials que els afecten i animar-lo a actuar.

1. Contacte. Anar a la trobada de la gent i motivar-la

Per formar un sindicat, el primer que necessites fer és parlar amb alguns dels teus i les teves companyes de feina. Comparteixen les mateixes preocupacions que tu? O tenen preocupacions diferents? Existeix un tema comú en aquestes preocupacions, com la falta de respecte i dignitat, l'absència d'una veu en el treball, tracte injust, favoritisme, salaris i beneficis més baixos que altres treballadors en ocupacions o indústries similars? El punt clau és: existeix un interès en organitzar-se?

Estem parlant de tasques d'informació activa, de denúncia de la situació, d'extensió de les solucions possibles, etc. Es tracta de crear el clima personal o col·lectiu que permeti que una necessitat objectiva (una mancança, un mal estat de les coses, una possibilitat de millora) es converteixi en una necessitat subjectiva i pel desenvolupament de la voluntat d'actuar de la gent o la construcció d'una motivació favorable a l'acció (individual i col·lectiva).

En aquesta etapa, alhora que aprenem sobre l'interès de la gent de l'organització en formar un sindicat, hem de ajuntar informació sobre l'àrea de treball, tal com una llista dels noms de treballadors amb els seus llocs, adreces, i números de telèfon. També anem desenvolupant un mapa de l'àrea de treball per saber la ubicació de cada treballador.

Amb aquesta informació, els treballadors i treballadores, amb l'ajuda de CWA, avaluaran si es pot continuar amb la campanya. Hi ha d'haver una majoria clara d'empleats i empleades interessades en els mateixos assumptes, el potencial de tenir la majoria dels treballadors i treballadores recolzant el sindicat, i la capacitat de construir un comitè d'empleats i empleades que estiguin disposades a construir un sindicat en el seu treball.

La persona organitzadora haurà de proposar a la gent (començant per aquella a qui consideri més receptiva a la proposta) la formació d'una organització que assumeixi com a projecte el canvi d'una determinada situació. Això només és possible si es produeix suficient sensibilitat al voltant de l'existència de problemes i suficient confiança en què poden ser abordats de manera col·lectiva.

Sembrar

descontentament mitjançant la denúncia de la realitat existent,
il·lusió mitjançant el enunciat de noves realitats possibles (inèdits viables),
confiança de la gent i
esperança mitjançant l'èmfasi en la potencialitats que ofereix una acció col·lectiva organitzada.

Per descomptat del que no es tracta és d'afavorir un descontentament genèric que provoqui frustració o inacció. S'ha d'enfocar, canalitzar aquest descontentament cap a l'organització, planificació, acció pel que fa a problemes concrets.

2. Comitè. Constituir el grup motor

La creació del un grup no hauria de ser separada del desenvolupament de les operacions d'entrada per part de l'organitzadora de la comunitat. Totes les tasques es comprenen com una successió de moments lògics (no cronològics) dins d'un procés unitari dirigit a establir una acció col·lectiva i una organització que la mantingui. A la primera etapa, l'organitzadora de la comunitat ha estès una estratègia de desenvolupament de contactes que li ha permès conèixer a moltes persones importants.

La següent etapa serveix per augmentar els contactes inicials i crear un Comitè Intern d'Organització, compost per treballadors i treballadores representatives del grup. Construir un Comitè Intern d'Organització fort i efectiu és el pas més crític per assegurar èxit i per millorar la situació laboral a través de la negociació.

Molts instruments i instruments poden ser útils en la àrea de crear una ambient favorable a l'acció col·lectiva: enquestes agitadores, recollida de signatures, campanyes informatives, fullets, cartells, etc., organització d'activitats públiques (festes, jornades, fòrums, projeccions, visites, exposicions). També podríem recórrer a una reunió oberta cuidant molt bé la seva organització.

Tres o quatre persones està bé per començar.

Durant la campanya, el Comitè és el sindicat. Els seus membres dirigeixen les activitats per aconseguir i mantenir el suport d'una majoria dels treballadors i treballadores. Els membres definiran la seva missió com a sindicat. Aquesta declaració inclou una visió positiva del seu àmbit de treball. Els membres han d'estar disposats a declarar el seu suport al sindicat.

Una vegada format el grup, l'hem de cuidar i hem de continuar estenent la voluntat d'actuar.

Els membres del Comitè Intern:

· Reben capacitació completa per poder comunicar i educar a altres treballadors i treballadores i per potenciar el lideratge.

· Ajuden a aconseguir informació i parlar d'un a un amb els seus companys de treball sobre el sindicat.

· Proporcionen una anàlisi sobre el nivell de suport dels seus companys i companyes.

3. Campanya

En la tercera etapa, els membres del Grup Motor (comitè) comencen a parlar obertament amb els seus companys i companyes de treball i avaluen el suport de cada empleat en la unitat. Els membres del Comitè demanen als seus companys que signin una sol·licitud donant suport al sindicat. L'objectiu en aquesta etapa és aconseguir que una majoria sòlida dels empleats i empleades signi la sol·licitud. El suport de cada empleat i empleada és avaluat en base a les converses que els membres del Comitè tenen amb els seus companys i companyes de treball.

El més complicat ja està fet. I si s'ha fet bé, el grup motor amb l'ajuda de l'organitzadora de la comunitat ha iniciat el procés... Ara el grup ha de consolidar-se, obrir-se, crèixer, organitzar-se... La guia continuar aquesta fase així:

4. Reconeixement

Quan s'aconsegueix el suport de la majoria, es demana el reconeixement del sindicat o es lliura la sol·licitud a l'agència governamental pertinent que vigilarà el procés. Llavors es designa una data per a l'elecció secreta.

La majoria de les empreses llancen campanyes en contra del sindicat en aquesta etapa, si no ho han fet abans. Quan un cap s'assabenta d'una campanya d'organització, generalment intenta augmentar el conflicte en el treball i culpar a l'esforç d'organització. El cap intentarà retardar la data de les eleccions per tenir més temps per dividir els treballadors. Les tàctiques més comunes són:

· Demanar una oportunitat més;
· Pronosticar acomiadaments i tancaments de la planta / oficina si els treballadors voten en favor del sindicat;
· Tractar d'espantar als treballadors amb advertència de la probabilitat d'una vaga;
· Advertir sobre les quotes sindicals; i
· Qualificar al sindicat com un agent extern.

El suport obert dels treballadors i treballadores al sindicat és crucial. Una bona eina per contrarestar l'argument del cap que el sindicat és un agent extern és aconseguir que tots els treballadors i treballadores signin la declaració de missió.

El suport i acció col·lectiva dels treballadors i treballadores ha de mostrar-se obertament: signant una declaració o volant i usant samarretes, fermalls, barrets, etc .; això també ajuda a incrementar la solidaritat entre treballadors i treballadores.

(Les eleccions per definir la representació dels treballadors i treballadores pel sindicat són conduïdes per una agència del govern per mitjà d'un vot secret, en general en el lloc de treball, encara que de vegades es condueixen per correu. Si més de la meitat dels treballadors i treballadores que participen en l'elecció donen suport al sindicat, i si el sindicat és certificat pel Consell Nacional de Relacions Laborals o una altra agència, el cap és obligat a negociar en bona fe per un contracte escrit que cobreix salaris, beneficis, horaris de treball, i altres condicions laborals. Després que els membres voten i ratifiquen el contracte, comencen a pagar quotes al sindicat, generalment deduïdes automàticament del seu xec salarial.)

T'INTERESSA ORGANITZAR UN SINDICAT AL TEU TREBALL?

Un sindicat és simplement una organització d'empleats i empleades que s'ajunten per tenir una veu unida en la seva vida laboral. Quan els empleats i empleades s'uneixen, augmenten el seu poder individual. D'això tracta formar un sindicat.

És només com a part d'un grup que podem aconseguir el poder que ens permet negociar amb el cap d'una manera semblant a la igualtat. Per exemple, en comptes de que una persona li digui al gerent que els salaris o beneficis mèdics podrien ser millor, el sindicat ens ajuda a parlar junts amb una veu forta.

La nostra meta ha de ser construir organitzacions fortes perquè els treballadors i treballadres puguin negociar millors contractes, millorar la qualitat de vida, i tenir una veu forta en la presa de decisions en el treball.

L'experiència ens ensenya que si els treballadors i treballadores volen crear una organització viable en el seu treball, han de organitzar-la ells i elles mateixes. Membres de sindicats ja formats poden ajudar. Però són els treballadors i treballadores mateixos els que han d'unir per crear i construir la seva pròpia organització. Tant la campanya d'organització com el sindicat ha de ser dirigida pels empleats mateixos.