Arriba abril i és un bon moment per treure la Navalla, d'Occam.
Mirar-me amb una mirada nova i descobrir una forma diferent de comprendre'm com a docent. DAT (detectar, analitzar, i si cal transformar o tallar).
La navalla d'Occam és una llei filosòfica, atribuïda a un monjo franciscà anomenat Guillem d'Occam. Sostenia (al segle XIV) que, quan davant una qüestió que ha de ser resolta i es presenten diverses alternatives possibles, la més senzilla de les solucions és sempre la que té més probabilitats de ser la correcta.
"Adapta lo útil,
rechaza lo inútil
y añade lo que es esencialmente tuyo"
(Bruce Lee)
La Navalla d'Occam también ha estat anomenada economia de postulats, o Principi de la simplicitat, i KISS (Keep it simple stupid) ('Fes-ho ben simple, estúpid').
La navalla d'Occam no implica la negació de l'existència de cap tipus d'entitat, ni tan sols és una recomanació que la teoria més simple siga la més vàlida. El seu sentit és que a igualtat de condicions, siguen preferides les teories més simples.
Mirar-me amb una mirada nova i descobrir una forma diferent de comprendre'm com a docent, especialment com a docent creador de discursos, com a professor que assumeix el currículum com una construcció personal, en comptes de com una veritat absoluta, com a narrador, poeta i mag de la representació, molt més semblant a un director de cinema o un dj que qualsevol dels estereotips que configuren el nostre imaginari sobre el que és un professor. Reprogramar, pensant els nivells d'opacitat dels meus missatges pedagògics, la importància dels oblits, la importància de reconèixer la direccionalitat com aquest entramat de xarxes invisibles que teixim respecte el nostre alumnat que ens agrada i que deixem de teixir amb el que no ens agrada i com aquests discursos es converteixen en forces poderoses i reals que aconsegueixen que algú aprengui i algú no.
Moltes idees al cap. I alguna cosa passarà.
Detectar - Analitzar - Transformar (i aquesta vegada tallar)
Detectar
Comprovar tots els elements que envolten i intervenen en el procés d'ensenyament aprenentatge i reflexionar sobre els que no havíem reparat.
Analitzar
Un cop revisat l'entorn aturar-se sobre el significat dels elements que configuren el discurs. Objectiu: fer visible l'invisible, indagant en els microdiscursos que traspassen la barrera del llenguatge. Cinc aspectes cal tenir en compte:
1.-Violència simbòlica: La decoració i distribució de l'espai subratlla jerarquies deixant clar qui exerceix el poder. Per exemple, la distribució horitzontal dels alumnes davant de la taula única i diferent del professor.
2.-Lapsus psicològic. Aquí s'analitza el que s'omet i que acostuma allunyar al jove del seu entorn natural.
3.-Opacitat. Passa de vegades que vam assumir decisions atenent a la funcionalitat. Per exemple, els pupitres són durs i incòmodes però són més resistents i els vidres de la porta són esmerilats per no distreure als alumnes. Eludim així qualsevol sensació agradable amb l'aprenentatge.
4.-La direccionalitat. Sense adonar-nos seguim el camí que ens marquen. Sortegem zones que ens presenten vetades com la sala de professors o la part de direcció.
5.-Performativitat. Tots aquests factors refermen l'actitud passiva de l'alumnat. Caldrà buscar alternatives que estimulin la participació i eliminar les que no l'estimulen.
Potser necessito una destral. No sé que passarà, però sempre es pot aprendre de l'inesperat.
