Amb l'arribada als governs municipals de noves formacions, l'aposta per la municipalització de serveis és clara
Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Ripollet són tres dels municipis que estudien la recuperació de la grua municipal, la zona blava, l'aigua i la neteja
Amb la irrupció als ajuntaments de les noves maneres de fer política, apostar per la municipalització de serveis s'ha posat en l'ordre del dia. Tot i que no és cap plantejament nou, ja que, per exemple, consistoris com ara el de Sant Cugat –dirigit per CiU– ja van apostar a finals del darrer mandat per recuperar la gestió de la zona blava, sí que és cert que ara ocupa un lloc destacat en l'agenda de municipis dirigits per nous equips de govern i sembla que no serà flor d'un dia. En el cas del Vallès Occidental, en tenim tres exemples clars: Sabadell, Ripollet i Cerdanyola del Vallès.
No es tracta demunicipalitzar-ho tot sinó de racionalitzar la despesa pública, diuen
A la cocapital vallesana governa un quadripartit d'esquerres format per ERC, la Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi a Sabadell i Guanyem Sabadell després de 16 anys de governs socialistes. En l'acord de govern que subscriuen les quatre formacions ja es posa de manifest que existeix una aposta política per posar en marxa un pla de remunicipalització de serveis. Han començat per la grua municipal i la zona blava. Les dues concessions van acabar el 31 d'agost i en el ple de juliol es va aprovar una pròrroga de quatre mesos. Segons Albert Boada, regidor de Nova Economia, amb “la recuperació de certs serveis el que volen és la racionalització econòmica de l'Ajuntament”. Boada hi afegeix que estan en ple procés d'avaluació dels dos serveis. De moment, tenen un informe econòmic favorable que posa sobre la taula, per exemple, que en el cas de la zona blava suposaria un estalvi d'uns 250.000 euros i ara estan a l'espera d'altres estudis en profunditat. Si, com tot indica, el procés tira endavant, la municipalització serà efectiva a principis de l'any que ve. Es preveu continuar amb la revisió del servei d'atenció domiciliària –la concessió finalitza l'estiu del 2016– i del servei de neteja dels equipaments municipals, que tenen contracte fins al 2017.
A Ripollet, l'aposta del nou govern liderat per Decidim Ripollet –una candidatura alternativa formada, entre d'altres, per Compromís per Ripollet, Procés Constituent i Podem Ripollet– s'ha vist reforçada per l'existència d'una regidoria de municipalització que dirigeix Pilar Castillejo. El municipi vallesà de 37.000 habitants té com a objectiu la municipalització de l'aigua, atès que, com diu Castillejo, és “un bé comú i és important que estigui en mans públiques” i es dóna la circumstància que la concessió de 50 anys a l'empresa Sorea finalitza l'octubre del 2016. Per fer-ho, el consistori ja ha engegat diverses línies de treball que impliquen resoldre temes legals amb relació a qui gestiona l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, elaborar un estudi econòmic i estructural sobre el servei i afavorir la participació de la ciutadana, ja que “les decisions no s'hauran de prendre des de l'alcaldia, sinó que els partits, les entitats i els ciutadans han de tenir veu i participar de la gestió”, afirma Castillejo. La regidora explica que no se senten sols en el procés, ja que hi ha altres municipis de l'àrea metropolitana interessats i amb qui ja han mantingut contactes, com ara Barcelona, Badalona i Cerdanyola. De fet, aquest darrer municipi vallesà dirigit per Compromís per Cerdanyola, una plataforma impulsada per col·lectius i persones d'esquerres de Cerdanyola del Vallès, treballa en la municipalització del servei de neteja dels equipaments municipals. Segons el tinent d'alcaldia i regidor de Serveis Econòmics, Maurici Jaumandreu, en arribar al govern van trobar-se que el contracte amb l'empresa Clece finalitzava al setembre i van veure la possibilitat d'estudiar a fons el servei per conèixer si era viable recuperar la gestió. En el ple del mateix mes es va aprovar una pròrroga del contracte per quatre mesos, un temps que està servint per fer la valoració en profunditat. En el cas de Compromís, l'aposta política també ha estat clara des de l'inici. De fet, era un dels punts del programa de la formació, que governa en minoria en un ajuntament fragmentat.
Altres municipis del Vallès Occidental com ara Montcada i Reixac, que té un nou executiu format per ICV, ERC i el Cercle de Montcada, tenen en l'agenda conjunta la municipalització de serveis. Fonts municipals indiquen que la intenció del govern és primer analitzar els contractes existents i després fer estudis de viabilitat econòmica per veure si és possible.
