Presa de decisions en grups grans

Una de les ocasions en què es manifesten les possibilitats que la participació dins un grup sigui relació o fictícia és en la presa de decisions. Que aquestes decisions es puguin prendre de manera democràtica ens remet a l'exigència de processos participatius i a la necessitat de crear les condicions perquè aquests processos participatius siguin una possibilitat real. La manera de prendre les seves decisions és més important per a la vida del grup que el seu contingut. 

Els obstacles apareixen quan els objectius s'imposen des de l'exterior, quan el grup té un nivell d'aspiracions massa elevat i no té en compte les possibilitats reals, quan les decisions es prenen massa de pressa, quan es passa a l'execució abans d'haver debatut prou al voltant de les opcions o quan el grup és molt gran.

La reunió és la unitat fonamental de la conducta d'un grup. Per això, resulta molt important tenir cura de la qualitat dels moments en què el grup es reuneix.


Perquè un grup deixi d'existir només cal que deixi de reunir-se, i, al seu torn, és mitjançant les reunions ia través de la paraula com un grup construeix el pensament col·lectiu, les interpretacions comunes, els objectius, els projectes, les identitats, el compromís mutu, etc. Encara que el grup sobreviu en el període de temps en què no es reuneix, la veritat és que el disseny del que passa en aquest període es realitza o comunica a les reunions. Per això, resulta molt important tenir cura de la qualitat dels moments en què el grup es reuneix, ja que això afectarà en bona mesura al treball col·lectiu que exerceix i, fins i tot, a la feina individual de cada membre de l'organització.

Una de les ocasions en què es manifesten les possibilitats que la participació sigui relació o ficitica és en la presa de decisions d'un grup. Que aquestes decisions es puguin prendre de manera democràtica ens remet a l'exigència de processos participatius i a la necessitat de crear les condicions perquè aquests processos participatius siguin una possibilitat real. La manera de prendre les seves decisions és més important per a la vida del grup que el seu contingut. 

Un procés de presa de decisions que sigui participatiu ha d’acomplir, almenys, tres condicions:

1. Formular el problema de forma clara i precisa per tal que sigui comprès pels membres del grup i considerat com un problema que ha de ser tractat pel grup.
2. Recopilar i elaborar les informacions relatives al problema i a les seves possibles solucions. Considerant que la informació ha de ser el més complerta possible, realista i tenir en compte les possibles limitacions que poden constrenyir els desitjos del grup. La informació ha de circular de baix a dalt, de dalt a baix i de manera horitzontal.
3. Elegir la decisió considerada millor pel conjunt del grup. La decisió presa ha de tenir una formulació molt explícita i clara i l’acord del grup ha de quedar ben confirmat, si pot ser arribant a un consens, i cada persona ha de tenir la oportunitat de pronunciar-se. La decisió haurà de recollir-se de manera formal en l’acta de la reunió o assemblea.

I si el grup és molt gran?

Consens en grups grans? És ... impossible: la mida màxima d'un grup en el que s'escolta i es pot replicar a tothom és de 15-20 persones.

Les reunions en gran grup, per la seva grandària i organització, tenen diversos inconvenients o defectes que convé recordar. Aquest tipus de reunions reforcen la passivitat de les participants. Lluny de reforçar el sentiment de perenencia, reforcen el sentiment de ser un individu aïllat i prolonguen l'atomització i l'aïllament. L'estructuració molt forma d'aquestes reunions accentua la sitnacia entre el saber i la ignorància: d'una banda els que saben i d'un altre els que escolten. 

A vegades, és possible que una reunió que no ha estat preparada tingui èxit, però s'ha d'estar molt segur del terreny que es trepitja. Una preparació inadequada pot significar una assistència excasa, la desmoralització dels membres del grup, que la reunió sigui impossible de controlar per l'organització o que estigui monopolitzada pels individus dominants i no aconsegueixi els seus objectius. La qüestió més important és com equilibrar la naturalesa democràtica amb el control per part del grup.

Dividir el grup en grups petits

Així que, la clau per prendre decisions per consens en un grup gran és reduir el problema al cas en què el consens sí que és possible: dividir el grup gran en grups petits.

En els grups petits:

• és possible el diàleg
• tenen lloc els debats
• presenten les seves conclusions clares i ordenades a la resta dels grups

El procediment ha de ser el més clar possible per tothom i ha d'estar acceptat entre totes les persones participants.

Al costat de totes les reflexions metodològiques no cal perdre de vista que sobretot és la pràctica i l'experiència de les persones participants el que fa possible arribar a una decisió per consens.

Tècniques d'animació

Les tècniques d'animació dels grans grups poden ser més o menys participatives. Com a mínim comptem amb dues opcions: 

a) hi ha tècniques d'animació de reunions en les que el grup és espectador i que tenen l'inconvenient que la relació és de sentit únic i subratllen la distància entre els experts i els informats (la conferència, el panell o tribuna, la taula rodona, etc.)

b) hi ha tècniques que permeten o possibiliten la participació del públic.

Algunes tècniques són: consell de portaveus amb un o varis nivells, phillips 66, Diàleg apreciatiu, Impacte de futur, Grup nominal, World Cafè - Comissions - EASW - Passat demà, NIP, ...

I és poden combinar entre elles i amb altres (amb totes les seves possibles variants): Sociograma, Brainstorming, Taller, Enquesta participativa, Diagrama d’Ishikawa, DAFO, Quadernet d'avaluació, Jocs de rol, inundació, cuchicheo, doble roda, inundació, peixera, ...

Condicions per a la presa de decisions per consens

La presa de decisions per consens depèn (dramàticament, en el cas de grups grans) que es compleixin certes condicions prèvies:

• Objectiu comú: Tothom present en una reunió ha de tenir un interès comú (si cal fer una acció en un determinat esdeveniment o una certa ètica compartida). Òbviament més gent en una reunió significa més opinions. Així que trobar l'objectiu comú, tornar el grup a aquest punt quan apareixen les diferències pot mantenir centrat i unit el grup.
• Compromís amb el consens: El consens requereix compromís, paciència, tolerància i la voluntat de posar el grup per sobre. En el model de consens, el desacord pot ser usat com una eina per ajudar a construir una decisió final més sòlida.
• Temps suficient: Totes les tècniques de presa de decisions necessiten temps si volem que la qualitat de la decisió sigui alta. El consens no és una excepció. En el Consell de Portaveus cal temps per consultar els Grup de Afinitat i arribin al seu propi consens.
• Procés clar: És essencial que tot el grup comprengui el procés que usa la reunió. Com existeixen variacions en aquest procés, encara que tinguem molta experiència en aquestes eines, és possible que el grup estigui usant el procés d'una manera diferent. Hi pot haver un acord de grup o regles bàsiques que es decideixin al principi de la reunió. Per exemple que farem servir el consens, que utilitzarem senyals manuals, que no es pot interrompre quan algú parla, participació activa, que rebutgem els comportaments opressius, que respectem les opinions de tothom, que intentarem ajustar-nos al temps disponible. .. Penjar un tros de paper gran amb el diagrama de flux del procés de decisions per consens ajudarà a la gent a recordar en quina fase del procés s'està en cada moment. També ajuda explicar el procés de de decisions per consens al principi de la reunió perquè pot haver-hi gent nova.
• Bona dinamització i participació activa: Nomenar una o més persones dinamitzadores/moderadores pot ajudar a que la reunió d'un grup gran transcorri suaument. La dinamització s'ha d'assegurar que el grup funciona harmònica, creativa i democràticament. També hi és perquè l'objectiu de la reunió es compleixi, que les decisions es prenguin i s'implementin. Per fer-ho necessiten el suport actiu de tot la gent present.
• Una bona preparació:

Experiència i entrenament

A un grup li resulta més fàcil arribar a decisions per consens quan els seus participants són conscients del seu paper en el procés de presa de decisions i poden exercir aquest paper d'una manera productiva. Això pot ser potenciat conscientment fent que el grup reflexioni sobre la seva pròpia experiència. A més poden organitzar entrenaments en què es practiqui i s'aprengui amb decisions concretes.

Dificultats habituals en la recerca del consens

La presa de decisions segons el model de consens és per a la majoria una manera d'actuar completament nova que es pot aprendre de la nit al dia. Estem immersos en una tradició cultural de decisions autoritàries o per majoria, en la qual tot el món hem estat socialitzats / "entrenats". Només en algunes àrees i moltes vegades inconscientment és habitual en la nostra societat actual elaborar un consensos entre els participants.

Perquè el procés de decisions per consens arribi a madurar com una alternativa practicable i convincent per a la gent "nouvinguda" cal pràctica i valoració constructiva de les experiències realitzades.

Com a ajuda per a aquest procés enumerem a continuació les dificultats que apareixen més sovint en el recerca del consens.

Dificultats i efectes

No sembla que la celebració d'assemblees sigui el mecanisme més participatiu o l'idoni a l'hora d'establir un major contacte i compromís amb les persones que volen participar. Les associacions i moviments socials que apostin per la participació ciutadana han de predicar amb l'exemple fugint de plantejaments excessivament paternalistes i basats en un lideratge fort basat en una junta o presidència que elabora, negocia i decideix amb la ratificació de l'assemblea com a únic espai de participació obert.

• els problemes no són formulats ni emmarcats clarament
• els punts comuns que s'assoleixen a la reunió no són assenyalats i la conversa dóna voltes en cercle
• no hi ha sensibilitat per reconèixer solucions que podrien generar consens
• s'arriba molt ràpid a un suposat consens, alguns aspectes importants no són tocats

Possibilitats de solució

• és molt útil per al desenvolupament de la conversa que la moderadora resumeixi contínuament l'estat del debat
• tothom ha de sentir-se responsable del transcurs del diàleg i intervenir positivament
• la pràctica de la comunicació efectiva i l'escolta activa
• construcció d'espais intermedis de participació (on construir els consens) entre la direcció i l'assemblea
• anàlisi de les fonts de poder dins l'organització (i la seva dispersió)

Font: Insumissia