Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators | Interacció

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social. Inclou també aportacions externes a l’equip de Econcult que completen els discursos i apunten cap a d’altres línies d’investigació. Aquest treball vol ser un punt de partida per a estudis posteriors que aprofundeixin en les investigacions sobre aquest escenari emergent.

«Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura» s’estructura en vuit apartats que inclouen sis casos d’estudi i una veu convidada que desenvolupa, des de la seva experiència acadèmica o professional, alguns dels temes tractats, són els següents:

1. ‘El espacio público’:

Antimuseo (assaigs institucionals al voltant dels espais legitimats d’exhibició artística)

lagaleríademagdalena (exposicions col·laboratives en bastides i tanques d’obres, Madrid)

Desayuno con Viandantes (esmorzars compartits en l’espai públic, València)

Redetejas (activació de terrats privats com a microespais culturals)

Cabanyal Intim (festival de teatre en les cases del Cabanyal, València); Idensitat (intervencions en l’espai públic a través de l’art, província de Barcelona)

‘Narrativas del espacio público’ de David Estal, arquitecte

2. ‘Reactivaciones’:

Theatre Delicatessen (teatre immersiu en espais en desús, Londres)

Tobacco Factory (definició processual d’un programa d’usos, Bristol)

ACTA (d’escola d’odontologia a incubadora creativa i residència d’estudiants, Amsterdam)

La Carpa (campament artístic auto construït i auto gestionat, Sevilla)

ZAWP (gestió del ‘mentre tant’ en un àrea industrial en vies de transformació, Bilbao)

596 Acres (visibilització i assistència per a l’accés a sol municipal, Nova York)

‘Asalto al vacío’ de Sergio Martín, grup d’investigació NuTAC-UPM

3. ‘Espacios de implicación’:

Can Batlló (autogestió veïnal que s’anticipa a l’acció administrativa, Barcelona) Huertos Urbanos de Benimaclet (horts urbans autogestionats, València) Autobarrios (millora col·lectiva de l’entorn habitat per a l’apoderament ciutadà, Madrid)

Montenoso (gestió del pro comú en els monts veïnals, Galicia)

Bals à Fives (balls del món en un veïnat plural, Lille, França)

High Line (parc sostingut amb la implicació comunitària, Nova York)

‘Aquí se participa’ de LaCol, Cooperativa de Arquitectos

4. ‘La atención al proceso’:

Etopia (centre de creativitat, innovació i emprenedoria, Saragossa)

Hangar (centre d’investigació i producció, Barcelona)

Las Naves (centre per a la incubació i pol·linització creativa, València)

Instituto Do It Yourself (capacitació, autoconstrucció i cultura oberta, Madrid)

EN RESiDENCiA (residències artístiques en instituts públics, Barcelona)

Red FAROS (reconstitució del teixit social a través de la cultura, México)

Conversa amb Guillermo Arazo, encaregat de comunicació i programació de Las Naves

5. ‘Trabajar y vivir’:

Estrategia Comboi (vivers descentralitzats a peu de carrer, València i Alacant) Casa Netural (treball i vida compartits en un context rural, Matera, Itàlia) Rompemoldes (revisió d’un corral d’artesans tradicional, Sevilla)

Sugarhouse (espai privat amb funcions d’equipament públic, Londres)

Mabos (espai imprevisible de treball i oci, Dublin)

Madrid Sweet Home (residències en cases particulars, Madrid)

‘El espacio de los millennials’, de Ramon Marrades, economista urbà

6. ‘Revisando modelos’:

Tabakalera (centre cultural amb incidència a la ciutat, Donostia)

Strelka (institut de postgrau dedicat a la ciutat, Moscú)

Naquerant Espais (reactivació d’un equipament en desús, Nàquera, València) Astra (gestió ciutadana d’un bé públic, Gernika-Lumo, Biscaia)

Dreamhamar (re disseny participatiu i in situ d’una plaça, Hamar, Noruega); Talking Transition (esdeveniment dinàmic per preparar el canvi de govern municipal, Nova York)

Conversa amb Raúl Oliván, expert en innovació social

7. ‘Espacios de intercambio’:

Zemos98 (experimentació cultural i innovació social, Sevilla)

Iconoclasistas (mapatges col·lectius, Buenos Aires)

Jane's Walk (passeigs per a ciutadans guiats per ciutadans)

Urbego (plataforma de joves urbanistes)

180 Creative Camp (esdeveniments creatius en petits municipis)

Smartcitizens (plataforma d’iniciatives d’intel·ligència ciutadana)

‘Redes, prácticas emergentes y cambio de época’, de Paisaje Transversal, Oficina de Innovación Urbana

8. ‘El escenario urbano’:

Medellín (desenvolupament transversal a partir de la cultura, Medellín, Colòmbia)

Open Streets Project (carrers sense cotxes)