.jpg)
No hem de tenir por de derruir el seu món gris i opressiu, en podem construir un de nou.
És l’hora de bastir projectes col·lectius en què puguem realitzar-nos humanament, contra les seves ciutats mortes i el seu món de mercaderies.
Vallès Anticapitalista
El primer de maig és un dia de lluita per la classe treballadora, un dia en que recordem totes les lluites que ens han precedit, des de haymarket fins la vaga de la canadenca passant per la comuna de Paris, un dia en que hem de pensar en tots els fronts que tenim oberts en les diferents lluites de cada dia. En la lluita als nostres llocs de treball, contra tot tipus d’explotació. Per unes relacions més justes sanes i igualitàries entre homes i dones. Contra cada un dels racons on el capital cerca noves explotacions. Contra un sistema que està desposseint cada vegada més persones de les necessitats i drets bàsics (com l’educació, la salut o l’habitatge), convertint-los en un luxe per a la classe treballadora. Un sistema que mercantilitza tot allò que mai haurien hagut de tocar les urpes del mercats, deixant que la recerca del capital deteriori les nostres vides.
Un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que son imprescindibles per viure amb dignitat.
I diem recuperar no perquè siguem il·luses i pensem en un passat idealitzat on érem lliures d’opressions. No. diem recuperar perquè les opressions que patim no son naturals, no són eternes i immutables.
La història, la que ens precedeix i ens espera és aquesta pugna entre opressores i oprimides i és la nostra responsabilitat prendre-hi part.
Lluitem per recuperar les sobiranies que ens han pres, per ser lliures, per les oprimides, per a qui intenten callar, per les vaguistes del 29M i la resta de represaliades que lluiten pels nostres drets, per totes les presses polítiques, per què la lluita és l’única camí!
Lluitem per recuperar la sobirania productiva, per què les treballadores d’Ingesan, l’empresa de neteja municipal de Sabadell, tinguin unes condicions laborals dignes. Per què les treballadores del restaurant Santamasa i de tota la resta de la hostaleria puguin tenir una vida més enllà de la seva feina. Per què la hostaleria que nosaltres volem NO és així.
Volem recuperar la sobirania productiva perquè les treballadores del Taulí tinguin una feina digne, per què totes tinguem una sanitat pública i de qualitat. Per recuperar també la sobirania reproductiva.
Lluitem per recuperar la sobirania reproductiva i de cures. Per totes aquelles dones que ens troben immerses en múltiples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització. Aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les residències i els recursos no arriben i sostenint diàriament les llars amb el nostre treball.
Lluitem per recuperar la sobirania com a poble, per què no es qüestioni l’ús del català a les aules, per totes les que lluiten per la llibertat dels pobles. Per Guillem Agulló, assassinat per feixistes espanyolistes protegits per l’estat espanyol i pel nou bloc alliberat de la PAHC batejat amb el seu nom. Per la PAHC, exemple de lluita i solidaritat. Per què la solidaritat és la tendresa dels pobles.
Marcant-nos objectius clars però complerts com aquests veiem les nostres lluites quotidianes sota una nova llum. Al fer-ho ens adonem que totes son imprescindibles per alliberar-nos de tota opressió.
Quan plantegem que ho volem tot veiem tot el que ens uneix i tot el que ens separa d’ell. I és que ells no són res més que espoli, odi i repressió allà on nosaltres som construcció, plaer i solidaritat.
Som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el mon, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.
No hem de tenir por de derruir el seu món gris i opressiu, en podem construir un de nou.
És l’hora de bastir projectes col·lectius en què puguem realitzar-nos humanament, contra les seves ciutats mortes i el seu món de mercaderies.
Som nosaltres i només nosaltres, les classes populars, la majoria, qui hem de recuperar els espais comuns per tal de construir les alternatives al seu món absurd, a la seva urbanística grisa, a les seves estructures de poder totalitàries. Partint de les estructures del comú construirem unes vides merescudes de ser viscudes, perquè les seves ja les hem patit i no ho volem seguir fent cap a la vaga de totes, cap a la vaga general, cap a la ruptura amb els estats espanyol, francès i qualsevol altre que sigui arma d’opressió contra nosaltres.
No ens aturarem davant de res fins a recuperar totes les sobiranies que ens manquen!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Visca la lluita feminista!
Visca la lluita dels pobles dels lliures!
Contra tota explotació: cada dia és Primer de Maig!
