La necessitat de hackejar la universitat no passa només pel “dins i contra”, sinó per constituir nous universos de desig que ens facin créixer col·lectivament.
Joan M. Gual és membre de l’Observatori Metropolità de Barcelona i de la Fundació dels Comuns | El diari de l'educació
¿Cómo sucede que la gente que tiene el poder, en cualquier dominio, tenga necesidad de afectarnos de tristeza? Las pasiones tristes como necesarias. Inspirar pasiones tristes es necesario al ejercicio del poder. Y Spinoza dice, en el tratado teológico-político, que es este el lazo profundo entre el déspota y el sacerdote, tienen necesidad de la tristeza de sus sujetos. Aquí, ustedes comprenden que él no toma la tristeza en un sentido vago, toma la tristeza en el riguroso sentido que él ha sabido darle: la tristeza es el afecto en tanto que envuelve la disminución de la potencia de actuar.
Deleuze (Lliçons sobre Spinoza 24/01/1978)
Sense cap mena de dubte, el poder ha augmentat avui la producció de passions tristes mitjançant la despossessió de l’accés al benestar a la major part de les poblacions. En el camp de l’educació, és elevadíssim el nombre de persones que no poden accedir, o que han hagut de deixar els estudis superiors, a causa dels preus de les matrícules. En aquest sentit, l’objectiu que hi ha en marxa sembla evident: elititzar la universitat, o dit en altres paraules, condicionar la possibilitat dels estudis al nivell adquisitiu, d’una banda, o, d’altre cantó, obligar a demanar un crèdit bancari, seguint la mateixa lògica que ha enfonsat el mercat de l’habitatge.
Com se sap, la financiarització dels estudis és ja un fet consolidat als EUA, Xile o el Regne Unit, països tots ells a on s’han produït mobilitzacions fortíssimes en els darrers anys a causa d’un sistema que promou l’endeutament massiu a través d’una promesa que no es pot complir: serà un mercat de treball insuficient el que garantirà un salari, després dels estudis, que permetrà pagar el deute.
No cal dir-ho: les reestructuracions posteriors a l’aprovació del Pla Bolonya estan orientades a posar en marxa aquesta dinàmica en el territori europeu.
Sembla més pertinent que mai proposar projectes de fuga de la Universitat. Quan diem fuga no ens referim a la fuga de cervells, a l’escapada individual a territoris més pròspers a on poder fer carrera universitària, sinó a la creació d’una nova institucionalitat que permeti posar en connexió els sabers experts acadèmics i els sabers situats dels de moviments socials, i que, utilitzant les possibilitats de les noves tecnologies, no tingui límits geogràfics de participació. També ens referim a buidar del tot la universitat financiaritzada, a negar-nos a seguir les seves prerrogatives que volen convertir el coneixement en deute econòmic i en culpa per no poder-lo pagar.
A la Fundació dels Comuns trobem necessari crear una escena de debats, d’espais de trobada, de construcció de comunitat que serveixin per immunitzar-nos contra la tristesa i l’exclusió de la universitat estatal-privada (els dos adjectius s’han tornat indistingibles avui) actual. Volem una universitat pública (entenent pública no com a sinònim d’estatal, sinó com a garantia de poder accedir-hi sense xantatge) i de qualitat, feta a partir de les necessitats del present. Aquest projecte rep el nom de Nociones Comunes i ara mateix estem construint col·laborativament el que serà la seva interfície digital: l’Aula Virtual.
Abans d’entrar a explicar l’Aula Virtual, que posarem en funcionament al llarg de 2014, farem una mica d’història sobre què és això de la Fundació dels Comuns i d’on surt la seva voluntat d’auto formació per a tothom.
La Fundació dels Comuns
En el centro de nuestra era tecnológica se hallan unas personas que se autodenominan hackers. Se definen a sí mismos como personas que se dedican a programar de manera apasionada y creen que es un deber para ellos compartir la información y elaborar software gratuito. No hay que confundirlos con los crackers, los usuarios destructivos cuyo objetivo es el de crear virus e introducirse en otros sistemas: un hacker es un experto o un entusiasta de cualquier tipo que puede dedicarse o no a la informática. En este sentido, la ética hacker es una nueva moral que desafía la ética protestante del trabajo, tal como la expuso hace casi un siglo Max Weber en su obra La ética protestante y el espíritu del capitalismo, y que está fundada en la laboriosidad diligente, la aceptación de la rutina, el valor del dinero y la preocupación por la cuenta de resultados.Frente a la moral presentada por Weber, la ética del trabajo para el hacker se funda en el valor de la creatividad, y consiste en combinar la pasión con la libertad. El dinero deja de ser un valor en sí mismo y el beneficio se cifra en metas como el valor social y el libre acceso, la transparencia y la franqueza.Pekka Himanen. La ética hacker y el espíritu de la era de la información
La Fundació dels Comuns va ser constituida formalment el dia 11/11/11. La seva organització és fruit d’una federació de centres socials autogestionats [Ateneu Candela (Terrassa), Casa Invisible (Màlaga)], llibreries associatives [Katakrak – abans Hormiga Atómica – (Iruña), La Pantera Rossa (Zaragoza), Traficantes de Sueños (Madrid), Synusia (Terrassa)], la xarxa d’autoformació Universidad Nómada i el col·lectiu de recerca Observatorio Metropolitano. L’objectiu principal d’aquesta Fundació té a veure amb multiplicar les capacitats de recerca, els espais de debat i la intervenció a les xarxes socials en els camps de la crítica al neoliberalisme, de la proposta de mesures per una nova democràcia basada en mecanismes col·lectius de presa de decisions, i d’una nova distribució de la riquesa que garanteixi el bon viure i la igualtat a tothom.
És important esmentar que les persones que fem part de la Fundació també participem al mateix temps en altres espais de moviments socials: la PAH, EnRed.cc, Partido X, Madrilonia o el cicle obert pel 15M són algunes de les sigles que podem citar per donar compte de la pluralitat de posicions polítiques que hi conviuen.
Nociones Comunes és un dels projectes de la Fundació. Des de que va començar a funcionar en el 2010, s’han ofert més de 30 cursos, de diferents temàtiques, i si comptabilitzem els i les alumnes que han passat pels mateixos durant 2013 la xifra seria d’unes 750 matrícules.
A Catalunya, ara mateix s’estan realitzant 3 cursos a l’Ateneu Candela de Terrassa i n’hi ha 2 més de programats a Barcelona. El codi Gallardón, les elits catalanes, la teoria de l’Estat i els processos constituents, la Democràcia o el sistema de Salut i les experiències per transformar-lo són les temàtiques, en curs o programades, que proposem per 2014 i que se sumen a altres cursos ja realitzats anteriorment.
Arribats i arribades a aquest punt, podem explicar quin és el sentit de posar en marxa una aula virtual. La raó és ben senzilla: malgrat el nombre de persones que han passat pels cursos, i moltes més que han accedit als podcast o als streaming que es generen, en molts casos no hem aconseguit superar la dinàmica de consumidor/a i venedor/a, si ho mirem des del punt de vista econòmic, o d’alumne i professor/a, si ho mirem des del punt de vista del coneixement, que caracteritza qualsevol àmbit educatiu formal.
Entenem l’Aula Virtual com un mecanisme de continuïtat de les discussions, com un desbordament dels moments presencials, que quedi clar que trobem insubstituïbles, per donar forma a comunitats d’aprenentatge, per a què siguin també comunitats d’acció política. Ja però, algú es pot preguntar: ¿quina és la diferència, més enllà dels preus, que té el projecte Nociones Comunes amb la UOC o amb la UNED? i, ¿per què em convé més dedicar el meu temps a l’educació no formal que a l’altra si al cap del temps obtindré un títol?
Actualment, les universitats digitals o distància, i la formació online en general, estan experimentant un augment de matriculacions. La flexibilitat del temps, poder encabir la formació als ritmes vitals de cadascú, estudiar des de casa, són alguns dels avantatges que causen aquesta pujada. Malgrat que en aquestes universitats públiques es constitueixin col·lectius a partir de les afinitats, la seva lògica és una altra, una lògica individualitzant i fragmentadora. L’avaluació del treball individual, els exàmens, les jerarquies, suposen una manera de concebre el coneixement que es troba a anys llum d’entendre les necessitats de les xarxes i comunitats metropolitanes en cada moment, així com també de l’objectiu de crear espais de trobada i discussió que augmentin la potència d’actuar juntes i junts.
Ojo, que quedi clar: el què s’està intentant transmetre amb aquest text no és l’abandonament total de la universitat estatal, ja que busquem l’aliança del nostre projecte amb totes aquelles posicions que estiguin dins i contra de l’actual deriva neoliberal de l’educació (com ja s’ha dit, en el seu moment molts i moltes de les activistes que formen part de la Fundació ens vam mobilitzar contra Bolonya). El que volem amb l’Aula Virtual, i amb el projecte de Nociones Comunes en general, és un experiment d’ètica hacker aplicat al camp de l’educació no formal: la passió per programar, per crear trobades alegres, per debatre, per posar en connexió sabers múltiples, per una disciplina dels indisciplinats i les indisciplinades, de les persones anti disciplinàries, té moltíssima més força que la pena social de l’actual universitat. La necessitat de hackejar la universitat no passa només pel “dins i contra”, sinó per constituir nous universos de desig que ens facin créixer col·lectivament i que ens permetin rebatre l’afirmació del grup Kortatu: “la cultura es tortura, no nos vamos a engañar”.
Per a nosaltres, la cultura i l’educació són parts indispensables del treball viu, és a dir, de totes aquelles formes de treball que no es diferencien en res amb el què considerem vida, invenció, experimentació, creació, comunitat, desafiament a la tristesa del poder. L’Aula Virtual de Nociones Comunes és un projecte polític en gestació que forma part d’un context de reapropiació, auto gestió i noves maneres de dir nosaltres, d’existir en comú. Vivim una època de transició a la que s’estan creant noves institucions en lluita per arraconar la violència del capitalisme contemporani i substituir-lo, progressivament, per un món més incloent.
Compartir dóna gustet, apropiem-nos de totes les eines per a fer-ho.
Si vols ajudar-nos a finançar l’Aula Virtual: http://goteo.org/project/aula-virtual
