Externalització (Outsourcing) és una de les paraules que emmascara el procés de desmuntatge dels serveis públics amb l’excusa, que l’experiència desmenteix, de reduir el cost i oferir serveis més eficients.
Què és externalitzar? Teòricament consisteix en delegar a una empresa especialitzada un servei o procés que no forma part de l’activitat bàsica del negoci de l’empresa que externalitza. Però en la pràctica s’empra pel que les empreses anomenen “optimització de recursos humans”, és a dir, per a tindre major flexibilitat i reduir els costos del personal.
Les empreses mitjanes i grans, amb contractes fixes sotmesos a Convenis Col·lectius, recorren a l’externalització treballant amb empreses que ofereixen serveis a cost variable, adaptat als cicles de producció, gràcies als contractes temporals i precaris del personal, al que poden enviar a l’atur amb un cost mínim o zero. La productivitat i l’obtenció de beneficis ho justifica tot. Així que l’externalització ha reduït l’ocupació fixa i de qualitat, ha precaritzat l’ocupació i ha distorsionat les relacions laborals. Clar que amb la darrera Reforma Laboral parlar de drets laborals és un eufemisme.
Els serveis públics, per la seu pròpia naturalesa, no poden ser rendibles, tot i que mouen molts milions d’euros, doncs han de prestar serveis deficitaris per mantindre la cohesió territorial (en el cas dels transports) i social (en els casos de la sanitat o l’educació), per la qual cosa són serveis prestats per funcionaris, és a dir, professionals que han demostrat la seua qualificació, pagats amb diners públics i amb protecció especial per evitar acomiadaments capriciosos dels polítics de torn. Però una vegada s’ha acabat amb els drets laborals dels treballadors comença l’ofensiva contra els funcionaris. Com fer-ho? Doncs externalitzant.
L’externalització de la gestió d’hospitals i centres de salut suposa que els funcionaris de la sanitat s’aniran exhaurint. La gestió privada contractarà professionals als que pagarà malament i farà treballar en condicions no desitjables. Simplement aplicarà els principis de reduir les despeses en personal i materials per augmentar els beneficis, com qualsevol empresa. Serà més barat per a l’erari? L’experiència anglesa i valenciana demostra que no sinó tot el contrari: és mes car i amb pitjor qualitat.
El que si és cert és que professionals i treballadors cobren menys i l’ocupació és sempre precària, hi haurà cada vegada menys ocupació de qualitat, menys funcionaris, mentre les empreses s’apropien de l’estalvi i exigeixen més diners públics perquè, diuen, tenen pèrdues.
