Article d’Elena Idoate, del seminari d’economia crítica Taifa, publicat al núm. 124 de la revista "Carrer" de la FAVB
El capitalisme està aprofitant la crisi per atacar
frontalment les condicions de vida de les classes populars i agredir
els drets de les dones.
El nostre sistema de protecció social dóna un pes molt important a les prestacions contributives, i moltes dones en queden fora.
El nostre sistema de protecció social dóna un pes molt important a les prestacions contributives, i moltes dones en queden fora.
La
crisi econòmica ha suposat una aturada “en sec” d’aquells mecanismes
que havien permès el creixement del capital: la bombolla immobiliària,
les finances desenfrenades, la precarització del treball i dels salaris,
etc. Els “èxits” econòmics de l’economia capitalista comporten un
fracàs estrepitós a nivell social. La mercaderia ha guanyat més espai en
la societat i s’han fet molts beneficis, principalment especulatius,
però la desigualtat i la pobresa han esdevingut aclaparadores i la vida
quotidiana de la majoria de la població, molt més difícil. Totes les
problemàtiques, algunes d’elles invisibles, tenen un rostre femení, com
la feminització de la pobresa o la crisi de les cures. Temes que
requeririen un desenvolupament ampli.
Les dones estem especialment
afectades pels danys que el capitalisme genera en la societat, perquè
el patriarcat és un pilar bàsic que sosté aquest model social
d’explotació i polarització. Per això, la crisi està tenint una cara
especialment cruenta per a les dones. A més a més, l’estratègia marcada
des d’una classe dominant enfortida està destruint unes estructures
socials, aconseguides amb molts anys de lluita, que protegeixen les
condicions de vida de les classes populars, de les quals les dones som
més dependents. L’impacte que la crisi econòmica està tenint en les
dones es pot apreciar des de diferents àmbits, que se superposen i ens
afecten des de diferents vessants.
La destrucció de feina
Una
de les esferes: la producció mercantil. L’aspecte més destacat a casa
nostra és l’elevadíssima destrucció de llocs de feina, que són els que
aporten els recursos monetaris a les llars. S’ha donat molta rellevància
al fet que l’atur impacta més entre els homes que les dones. A
Catalunya, la taxa d’atur masculina supera la femenina, quan la situació
estructural ha estat tradicionalment inversa. Com que són més aviat els
homes els que es queden sense feina, aparentment semblaria que hi ha un
canvi de rols de gènere i que són ells qui “retornen a la llar”. Però
en realitat, no hi ha aquest impuls de canvi. Es tracta d’una qüestió
sectorial: l’epicentre de la crisi ha estat l’ensorrament de la
construcció, i també ha sortit molt tocada la indústria, ambdós sectors
molt masculinitzats.
El 85% dels llocs de treball perduts amb la
crisi eren masculins, i aproximadament la meitat eren de la construcció i
un terç de la indústria. Per a la supervivència familiar, dones que
estaven inactives han tornat a treballar fora de casa, però no ocupant
els llocs dels marits o fills, sinó a treballs molt més precaris. Tot i
això, les dones continuen tenint una taxa superior d’inactivitat i s’ha
frenat a la meitat el ritme d’increment de l’activitat femenina. Al
mateix temps, els canvis en la legislació, que donen una gran capacitat a
l’empresari per canviar la jornada laboral i els horaris, amenacen la
participació laboral de les dones: quan la feina i tenir cura de la
canalla i la gent gran són incompatibles, generalment no es dóna aquest
“canvi de rols”.
Polítiques decantades cap al capital
Una
altra esfera és la protecció social, que ocupa un lloc important en les
condicions de vida de les classes populars. Amb les retallades veiem
que, actualment, les polítiques públiques estan absolutament decantades
cap als interessos del capital. Les principals perjudicades per les
retallades socials som les dones. D’una banda, perquè els col·lectius
laborals dels serveis públics i socials estan altament feminitzats. I de
l’altra, perquè en som les principals usuàries. Per exemple, el 67% de
les persones beneficiàries de la Llei de Dependència eren dones, perquè
vivim més anys, i el 45% de la despesa es destinava a les treballadores
familiars, majoritàriament dones, perquè ens encarreguem de la cura de
la gent gran.
La taxa de pobresa femenina és més alta, amb la qual
cosa demanem més ajuts. També hem de tenir en compte el biaix de gènere
que té el nostre sistema de protecció social, perquè dóna un pes molt
important a les prestacions contributives -pensions i atur- i depenen de
les cotitzacions. Les dones generalment tenim prestacions de menor
quantia, bé perquè hem cotitzat menys temps i per menys diners o bé
perquè adquirim el dret a les prestacions per altres vies “indirectes”,
com ara les pensions de viduïtat i els subsidis.
Àmbit privat i treball no remunerat
L’esfera
domèstica roman en l’àmbit privat de les persones i és invisible de
portes enfora. En la societat capitalista i patriarcal, gran part de les
necessitats de reproducció social es cobreix en l’àmbit domèstic.
S’individualitzen les necessitats, mancances i problemes de les
persones, tot i que la naturalesa d’aquests siguin comuns: afecten
tothom, i s’originen en una estructura social que supera els individus.
S’assigna a la família patriarcal tot tipus de tasques domèstiques, i la
dona és l’encarregada de realitzar tot aquest treball de manera no
remunerada i sense una consideració socialitzant, perquè es fa en
l’àmbit privat. Amb la crisi, s’accentuen les problemàtiques de les
persones, i requerim moltíssima més ajuda, que continua fent la dona en
el marc de la família patriarcal. Malgrat que les dones s’hagin
incorporat al món laboral i molts homes, o bé estiguin més a casa perquè
no tenen feina, o bé hagin assumit tasques domèstiques, ha augmentat
molt poc la dedicació masculina a feines no mercantils.
En canvi,
s’han incrementat molt les tasques de les dones per als membres de la
seva família, i fins i tot d’altres. El treball domèstic femení està
cobrint bona part de tot allò que s’obtenia a l’esfera mercantil, abans
de la reducció d’ingressos salarials, i al sector públic, abans de les
retallades. Les dones estan suportant el pes de l’ajustament.
El
conjunt d’elements que estan provocant un atac frontal als drets de les
dones i als avenços de la lluita feminista no s’acaben aquí. Però amb
tot això n’hi ha prou per afirmar que, amb la crisi, el capitalisme està
atacant durament les condicions de vida de les classes populars, i ho
fa aplicant les estructures patriarcals, de vegades fent-les més
agressives, i en altres casos, les reinventa
