Una invitació a la desobediència civil massiva

1, 2, 3,... 1000 insubmises. Només extenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món

El moment és ara!! Juntes ho podem tot!!

Carta pública d'Enric Duran després de les informacions sobre els judicis aparescudes a la premsa.



El passat dimecres 23 de novembre, ens vam assabentar per la premsa (http://www.kaosenlared.net/noticia/fiscal-pide-8-anos-carcel-para-enric-duran) de que la fiscalia de l'estat havia realitzar una petició de 8 anys de presó en relació a l'acció d'insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre del 2008 amb la publicació Crisi (Veure: http://www.podem.cat/butlleti17s09/he-robat-492000-euros-als-que-m-s-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de- )


Es important aclarir que aquesta és l'única novetat que ha trascendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates. La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d'un judici civil amb el BBVA en que em vaig presentar el passat divendres 18 de novembre (comunicat d'aquest tema a: http://www.enricduran.cat/node/6571 , però aquest no té res a veure amb el procés penal. Així doncs tot i que algunes persones van malinterpretar que s'havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest aspecte.




El segon motiu i motiu principal d'aquest comunicat, és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tothom que s'ha inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l'estratègia a seguir de cara a que ho pogueu tenir en compte a partir d'ara.


Per començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me”. Des d'aleshores han passat moltíssimes coses que m'han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició.

 


La manca de resposta judicial davant de la “desaparició” especulativa de bilions d'euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per la població.

 


La reforma de la constitució espanyola, de setembre del 2011, per beneficiar els bancs en posar com a “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

 


Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i retallant el valor de la vida de totes.

 


El recent Indult del banquer del Banco Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d'aquest banc cap el PSOE i els seus dirigents. (Veure: http://www.kaosenlared.net/noticia/santander-refinancio-deuda-psoe-dio-hipoteca-zapatero-durante-mandato )



"Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures".




Penso que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars.

 


Una fiscalia de l'estat que s'inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.

 


Les lleis en que es basen les seves acusacions no tenen cap validesa mentre s'utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars.



Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder.




La meva acció forma part de la lluita política per l'alliberament per part del poble del domini i la opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

 


A tots aquells amics i amigues que es preocupen perquè pugui anar a la presó, a aquelles companyes que s'imaginen que estaré patint per pensar en aquesta posibilitat, vull que sapigueu que no és així,

 


Que estic tant engrescat i ilusionat com sempre en el que pugui passar i sobretot en el que podem ser capaces de fer.

 


En la publicació Crisi ja vaig dir:


Si l'estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó”




La presó és una possibilitat per mi, és cert, com ho era des del mateix moment en que vaig decidir iniciar l'insubmisió bancària, com ho era quan vaig fer pública l'acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a la activitat pública el 16 de març del 2009.


Sé que si tornés a la presó, se'm tancarien algunes portes però s'obririen noves oportunitats.




El poder té molta resistència a portar-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una font de pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot tornar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l'empresonament d'activistes socials pot ser l'inici de l'èxit dels fins pels que lluitem.

 


Sense anar més lluny, val la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l'empresonament d'insubmisos al servei militar en l'eliminació del servei militar obligatori?

 


El Febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins a 2001, data que es va abolir la mili, 1.670 desobedients van passar per la presó. (font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529 )




Hi ha gent que es pregunta com se'm pot donar suport. Més que donar una resposta el que proposo es canviar la pregunta.

 


"Si vens a ajudarme estàs perdent el temps. Pero si vens perquè sents que el teu alliberament està lligat al meu...aleshores treballem juntes"




Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes?





Penso que el teu temps és massa valuós perquè el perdis difonent textos, recollides de signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquesta mena d'accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.


No penso motivar cap campanya de suport per impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l'acció. Jo mateix, si pogués ho tornaria a fer. Tal i com en el passat he realitzat aquella acció d'insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui en el meu abast, per molt que m'arrisqui de nou a ser detingut.





1, 2, 3,... 1000 insubmises, volem.. Només extenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món.

 


Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercirem el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà vam declarar la manca de legitimitat de les institucions gestores de l'estat, en el context del cop d'estat financer, que significa l'actual constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l'estat i la desobediència a totes les lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

 


És en el marc d'aquesta iniciativa del Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant d'un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d'adherir-te a cap manifest per la meva absolució el que et convido és a coneixer el nostre manifest htttp://www.derechoderebelion.net i en cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que hi estem adherides en l'actualitat.


La del Dret de rebelió no és només una proposta de desobediència civil coordinada, sino que a més, es una estratègia d'acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l'autogestió i la construcció d'alternatives al capitalisme. Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total a l'estat, per redirigir els impostos cap a l'autogestió fiscal des de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arrels del 15-M i en alguns casos vinculades ja a dia d'avui a una cooperativa integral.

 


Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que s'estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de persones que com jo participem díariament en la política des dels moviments assemblearis que no pas les institucions de l'estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

 


Si us voleu organitzar en col·lectiu, participar en assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

 


"Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la"




Sé que parlar de l'extensió de la desobediència, dels riscos de detencions i de presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; sé però, per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar.

 


Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la polícia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la propia por, perquè és l'únic que realment ens separa de l'empoderament que necessitem per recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

 


Així doncs, company et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar els qui donem la cara per donar-la amb nosaltres. Tu, a la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí.

 


I companya, si ja estàs desobeïnt, no te n'amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia, i que cap persona rebel es torni a sentir sola.

 


Martin Luther King va dir fa més de 40 anys, “Haurem d'empenedir-nos en aquesta generació, no tan de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona...”




No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació.


Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podía haver de democràtic en els estats, i està duent a terme un pla premeditat per retallar els nostres drets socials, només per augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s'afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors, que acompanyen el decliu del sistema capitalista.

 


Tenim la sort de ser la generació més ben informada de la història. Hem aprés que som milions de persones les disposades a actuar. Ara no hi ha excuses.

 


No n'hi ha prou amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d'una actitud d'insubmissió respecte el poder político-financer, podrà dur-nos a aconseguir les nostres fites.

 


No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per deixar el compromís social per després. Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l'autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l'estat

 


Sortir al carrer fins esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d'obeïr, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l'estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar a les multinacionals, que deixis d'acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les.




Tots i totes ens podem ajuntar per convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que duem a dins.

 


El moment és ara!! Juntes ho podem tot!!


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


CAST


 

La insumisión bancaria i el derecho a rebelión. Una invitacion a la desobediencia civil masiva.


Carta pública de Enric Duran después de las informaciones sobre el juicio aparecidas en la prensa.





El pasado miércoles 23 de noviembre, nos enteremaos por la prensa (http://www.kaosenlared.net/noticia/fiscal-pide-8-anos-carcel-para-enric-duran) de que la fiscalía del estado había realizado una petición de 8 años de cárcel en relación a la acción de insumisión bancaria, hecha pública por mí el 17 de septiembre de 2008 con la publicación Crisi (Ver: http://www.podem.cat/butlleti17s09/he-robat-492000-euros-als-que-m-s-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de- )


Es importante aclarar que esta es la única novedad que ha trascendido en relación a mi proceso penal. He podido confirmar que la fase del juicio oral no ha empezado y que todavía no tiene una previsión de fechas. La información del día 23 siguió a otra información de un juicio civil con el BBVA el el que me presenté el pasado viernes 18 de noviembre (comunicado de este tema a: http://www.enricduran.cat/node/6571), pero este no tiene nada que ver con el proceso penal. Así pues a pesar de que algunas personas malinterpretaron que se había iniciado mi juicio penal, quiero aclarar que no es así y tranquilizar a todas en este sentido.


El segundo motivo y motivo principal de este comunciado es explicaros a todos los amigos, amigas, campañeras, compañeros, a todos y todas las que se han inquietado por las novedades de mi proceso judicial, cuál es mi punto de vista sobre la estrategia a seguir de cara a que lo podáis tener en cuenta a partir de ahora.


Para empezar quiero recordar que en mi declaración del 17 de septiembre del 2008, ya decía “no pienso que el sistema judicial esté legitimado para juzgarme”. Desde entonces han pasado muchísimas cosas que me han hecho reafirmar de modo absoluto esta posición:


La falta de respuesta judicial ante la “desparación” especulativa de biliones de euros del mundo financiero, que ha comportado consecuencias gravísimas para la población.


La reforma de la constitución española, de septiembre de 2011, para beneficiar a los bancos al poner como “prioridad absoluta” el pago de la deuda pública, que ni siquiera ha estado consultada a al ciudadania.


Los gravísimos recortes sanitarios en Cataluña que han matado ya a unas cuantas ciudadanas y han recortado el valor de la vida de todas las personas.


El reciente indulto del banquero del Banco Santander, Alfredo Saenz, coincidiendo con los favores bancarios de este banco hacia el PSOE y sus dirigentes (Ver: http://www.kaosenlared.net/noticia/santander-refinancio-deuda-psoe-dio-hipoteca-zapatero-durante-mandato )





Cuando el gobierno viola los derechos del pueblo, la insurrección es el más sagrado de los derechos y el más indispensable de nuestros deberes”


Pienso que quién no es merecedor de mi depósito de sobirania, tampoco tiene legitimidad para acusarme o juzgarme, obviando el conflicto existente entre las clases dominantes y las clases populares.


Una fiscalía del estado que se inhibe mientras banqueros y políticos conspiran contra el pueblo, no tiene ninguna legitimidad para acusarme de nada, ni para pedir ninguna pena por una acción política como la mía.


Las leyes en que se basan mis acusaciones no tienen ninguna validez mientras se utilicen en beneficio de los de arriba y en contra de las clases populares. Precisamente mi acción antibancaria fue un acto de recuperación y justicia social, para reequilibrar, aunque de modo muy pequeño, una parte de las injusticias que cometen los que ostentan el poder.


Mi acción forma parte de la lucha política para la liberación por parte del pueblo del dominio y la opresión de las clases dominantes y cualquier lectura que esconda este hecho es parcial y manipuladora.


A todos aquellos amigos y amigas que se preocupan por que pueda ir a a la cárcel, a aquellas compañeras que se imaginan que estaré sufriendo pensando en esta posibilidad, quiero que sepais que no es así, que estoy animado y ilusionado como siempre con lo que pueda pasar y sobretodo con lo que podemos ser capacer de hacer.


En la publicación crisis ya dije:


Si el estado es incapaz de salir de la presión de los poderes fácticos, que todos y todas lo vean manteniendo una persona como yo en la prisión”


La cárcel es una posibilidad para mi, es cierto, como lo era desde el mismo momento en que decidí iniciar la insumisión bancaria, como lo era cuando hice pública la acción y como lo era, y se conviritió durante dos meses en realidad, aundo volví a la actividad pública el 16 de marzo de 2009.


Se que si volviera a la cárcel, se cerrarían algunas puertas pero se abrirían otras oportunidades. El poder tiene mucha resistencia a llevarnos a la cárcel por acciones políticas de desobediencia civil, porque sabe que es una fuerte perdida de su legitimidad y que se le puede volver en contra. Diferentes momentos de la hitoria nos han demostrado que el encarcelamiento de activistas sociales puede ser el inicio del éxito de los fines por los que luchamos.


Sin ir más lejos, merece la pena hacer memoria sobre el papel que tuvo el encarcelamiento de insumisos al servicio militar en la eliminación del servicio militar obligatorio?


El febrero de 1989 cincuenta y siete jóvenes se declararon insumisos al Servicio Militar Obligatorio. Desde entonces y hasta el 2001, fecha en que se abolió la mili, 1670 desobedientes pasaron por la prisión (Fuente: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529 )





Hay gente que se pregunta como puede darme apoyo. Más que dar una respuesta lo que propongo es cambiar la pregunta.


Si vienes a ayudarme estás perdiendo el tiempo. Pero si vienes porque sientes que tu liberación está ligada a la mía...entonces trabajemos juntas”


Que te parece pues esta pregunta: Cómo podemos trabajar juntas?


Pienso que tu tiempo es demasiado valuoso para que lo pierdas difundiendo textos, recogiendo firmas o participando en concentracions por mi absolución. Este tipo de acciones corren el riesgo de hacernos pensar que la respuesta está en los políticos cuando sabemos que no es así: la respuesta la tenemos nosotros.


No pienso motivar ninguna campaña de apoyo para impedir que yo vaya a la cárcel, lo que me motiva es que cada vez seamos más las que pasemos a la acción. Yo mismo si pudiera, lo volvería a hacer. Tal y como en el pasado realicé aquella acción de insumisión bancaria, en el futuro seguiré haciendo todo lo que esté a mi alcance, por mucho que me arriesgue de nuevo a ser detenido.


1,2,3, 1000 insumisas, queremos. Sólo extendiendo la desobediencia tenemos posibilidades reales de cambiar el mundo.


Por esto con algunas compañeras empecamos la iniciativa “Ejerceremos el derecho de rebelión” el pasado mes de septiembre. Ya allá declaramos la falta de legitimidad de las instituciones gestoras del estado, en el contexto del golpe de estado financiero, que significa la actual Constitución. Mediante el manifiesto que dio origen a esta iniciativa vamos facilitando el contacto entre personas que se comprometan con la insumisión al estado y la desobediencia a todas aquellas leyes y a todas las políticas que consideramos injustas.


Es en el marco de esta iniciativa de Derecho de rebelión que quiero enmarcar la respuesta política ante un hipotético juicio a la insumisión bancaria. Por esto, en lugar de adherirte a ningún manifiesto por mi absolución te invito a conocer nuestro manifiesto htttp://www.derechoderebelion.net y en el caso de que puedas asumir un compromiso personal de desobediencia civil, te puedes sumar a las 540 pesonas que estan adheridas en la actualidad.


La del Derecho de Rebelión no es solo una propuesta de desobediencia civil coordinada, sino que además, es una estrategia de acción que quiere profundizar en una visión del mundo comprometida con la autogestión y la construcción de alternativas al capitalismo. Por esto ya en el manifiesto llamamos a la resitencia fiscal total en el estado, para redirigir los impuestos hacia la autogestión fiscal de las asambleas populares locales, surgidas en muchas poblaciones a raíz del 15-M y en algunos casos vinculadas a dia de hoy a una cooperativa integral.


Las asambleas locales, que tratan de ser cada vez asambleas más populares, y las cooperativas integrales que se estan construyendo día a día, son algunos de los exponentes de las alternativas autogestionarias al sistema actual, ejemplor mucho más merecedores del dipósito de la sobirania popular de las personas que como yo participamos diariamente en la política desde los movimientos asamblearios que no las instuciones del estado español o de la Generalitat de Cataluña.


Si os queréis organizar en un colectivo, participar en las asambleas locales, crear un grupo de trabajo local del derecho de rebelión, o juntaros con gente de vuestra zona para participar en una cooperativa integral, pueden ser algunas de las mejores maneras de colaborar.





Prefiero una libertad peligrosa que una servidumbre tranquila”


Se que hablar de la extensión de la desobediencia, de los riesgos de las detenciones y de la prisión nos remite a nuestros miedos e inseguredades; pero también sé por experiencia que la vivencia de la libertad entendida como la coherencia entre pensamiento y acción, genera un sentimiento de bienestar que 1000 barrotes no pueden bloquear.


Ahora mismo no es la miseria, ni la cárcel, ni la policia, quién nos tiene que dar miedo, quien nos tiene que dar miedo es el propio miedo, porque es el único que realmente nos separa del empoderamiento que necesitamos para recuperar el control de nuestras vidas y de nuestra sociedad.


Así pues, compañero te pido que superes tus miedos, que dejes de alabar a quienes damos la cada para darla con nosotros. Tu, a tu manera también puedes hacer alguna cosa más y cada vez tendrás en tu alrededor más personas que te puedan acompañar en este camino.


Y compañera, si a estás desobedeciendo, no te escondas, reconoce públicamente tu compromiso rebelde y comparte con tu entorno tu experiencia de dignidad. Así haremos que se socialice la valentia y que ninguna persona rebelde se vuelva a asentir sola.


Martin Luther King dijo hace más de 40 años “Tendremos que arrepentirnos en esta generación, no tanto de las malas acciones de la gente perversa, como del pasmoso silencio de la gente buena”


No podemos dejar que la historia se repita con nuestra generación.


Una banda de criminales de las finanzas ha secuestrado lo poco que podía haber de democrático en los estados y está llevando a cabo un plan premeditado para recortar nuestros derechos sociales, sólo para aumentar sus beneficios. Esta situación se añade a las gravísimas crisis ecológicas, energéticas, alimentarias, sociales y de valores que acompañan el declive del sistema capitalista.


Tenemos la suerte de ser la generación más informada de la historia. Hemos aprendido que somos millones de personas dispuestas a actuar. Ahora no hay excusas.


No hay suficiente con la indignación y sólo el compromiso que vaya acompañado de una actitud de insumisión respecto al poder político-financiero, podrá llevarnos a conseguir nuestros objetivos. No hay seguridad a corto plazo que pueda ser excusa, para dejar el compromiso social para después. Con el apoyo mutuo nos ayudaremos en las dificultades; desde la autogestión podemos solucionar los problemas de vecinos y vecinas, mucho mejor de como lo está haciendo el estado.


Salir a la calle hasta agotarnos no es suficiente, necesitamos que dejes de obedecer, que dejes de mandar, que dejes de pagar la hipoteca, que dejes de pagar tus impuestos al estado y lo hagas directamente al pueblo, que dejes de comprar en multinacionales, que dejes de aceptar discriminaciones de cualquier tipo. Sean cuales sean tus cadenas, rómpelas.


Todos y todas nos podemos juntar para convertir nuestras vidas en una insumisión colectiva al poder y en una construcción conjunta de la sociedad que llevamos dentro.


¡El momento es ahora! ¡Juntas lo podemos todo!

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més