Apoteosi nècia

L'apoteosi nècia, la catàstrofe, no està per arribar; que això continuï sent així de precari i decadent, l'estatus quo, l'immobilisme, el cinisme, l'incapacitat per dissenyar alguna cosa alternativa, és la catàstrofe. Només ens queda l'estètica.

I el discurs apocalíptic es converteix en xerrameca. La poesia després d'Auschwitz. 


"El sistema, que programa la computadora que alarma al banquero que alerta al embajador que cena con el general que emplaza al presidente que intima al ministro que amenaza al director general que humilla al gerente que grita al jefe que prepotea al empleado que desprecia al obrero que maltrata a la mujer que golpea al hijo que patea al perro" Eduardo Galeano



Que els de dalt ens tracten com a gossos és cert, o almenys com als gossos de l'experiment de Seligman.

Podem pensar que, mitjançant el poder actual dels mitjans de propaganda, és factible induir aquest estat depressiu en bona part de la població, per mantenir-la en la passivitat.

Com el gos de Seligman, se'ns sotmet a uns xocs (nomenats pels eufemismes "ajustos" o "retallades") que, pel que sembla, no podrem evitar per molt que fem.

Acceptem o no acceptem? És possible un altre món? Què podem fer nosaltres com a professionals de la intervenció social? Què podem fer com a persones?

Aquí, ara, no posicionar-se és posicionar-se.


Si cuarenta mil niños sucumben diariamente
en el purgatorio del hambre y de la sed
si la tortura de los pobres cuerpos
envilece una a una a las almas

y si el poder se ufana de sus cuarentenas
o si los pobres de solemnidad
son cada vez menos solemnes y más pobres
ya es bastante grave
que un solo hombre
o una sola mujer
contemplen distraídos el horizonte neutro

pero en cambio es atroz
sencillamente atroz
si es la humanidad la que se encoge de hombros.
Mario Benedeti