Passi, passi, senyor Florentino, que veurà el piset

@Formatistica | Núvol.

Les persones malaltes no importen, no existeixen. Les persones amb diversitats funcionals no importen, no existeixen. Les criatures no importen, no existeixen. Les persones velles no importen, no existeixen. I les feines per tenir cura de totes aquestes persones no importen, no existeixen. Tot el que ens fa dèbils, limitades, dependents i, en definitiva, persones, ni importa ni existeix.

O potser sí? Ja fa dècades que els feminismes van posar les feines de cura sobre la taula. Per dir que existeixen. Per dir que les fem les dones. Per dir que són les feines que ens fan persona. Per dir que el sistema —tot el sistema— funciona gràcies a aquestes feines invisibles que fan sostenible la vida. El 8 de març de 2018, milions de dones vam sortir al carrer amb una vaga inèdita que pretenia aturar-ho tot: les feines productives i… les reproductives. I un any després ho vam tornar a fer. I esperàvem que els nostres governs ho entenguessin, que reconeguessin i es responsabilitzessin, com fem nosaltres, de la dimensió més fràgil de les persones, de totes les persones.

I el que ens trobem aquest juny és el “Projecte de llei de contractes de serveis a les persones” que, entre cortina de fum i cortina de fum, ja ha entrat a tràmit al Parlament i que implica llançar a les dinàmiques del mercat totes aquelles feines relacionades amb les malalties, la vellesa, l’educació i l’atenció cap els col·lectius més fràgils i vulnerables. 

El projecte de llei és una obra mestra del cinisme polític: un text obscè que descriu fil per randa com desmuntar els últims vestigis de l’estat del benestar esquarterant en trossets licitables totes les feines —serveis i préstecs, en el text— possibles, tot arrencant-les de la gestió pública directa per lliurar-les a les millors propostes tècniques i econòmiques. De marges de benefici i rendibilitat, precarització laboral de docents, monitores, metges, vetlladores o enfermeres, o privatització de serveis bàsics no se’n fa menció explícita, al text. Tot ell esdevé un eufemisme magistral —en 38 articles— de la mercantilització de la vida...

Llegir article complet a Núvol.