El cooperativisme, una eina d’emancipació

JOAN PALOMÉS | Diari La Jornada. Lliure adhesió, control democràtic, gestió dels administradors segons els estatuts, educació cooperativa, repartiment d’excedents, integració cooperativa, preocupació per la comunitat i solidaritat i ajuda mútua són els principis fonamentals de l’Aliança Cooperativa Internacional, organització creada l’any 1895 amb uns valors indispensables en aquests temps neoliberals que propugnen la insolidaritat, l’individualisme, l’èxit a qualsevol preu i l’enganyosa dissolució de les classes socials.

El cooperativisme, una eina d’emancipació


1. Xifres

Segons dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, hi ha gairebé 7.000 cooperatives als Països Catalans on treballen 91.000 persones. A Catalunya, hi ha 4.089 cooperatives que donen feina a 47.582 persones, un 4,4% més que fa un any. D’aquestes, 3.035 són cooperatives de treball; 436, agràries; 224, de serveis; 126, de consum i usuaris; 83, d’habitatges, les mateixes que les d’ensenyament; 49, de segon grau; 42, mixtes; set són Confederacions i Federacions; tres són marítimes i fluvials, i una és sanitària. 

Al País Valencià, el món cooperatiu consta de 2.400 empreses que ocupen més de 40.000 treballadors. A les Illes hi ha gairebé 200 cooperatives amb més de 2.000 treballadors. L’ocupació cooperativa és de qualitat i un 80% dels contractes són de caràcter indefinit. 

Més de la meitat de les persones que treballen a les cooperatives són dones, i un 10% de cooperatives estan formades només per dones

2. Dades

El Baròmetre de les Cooperatives és un estudi que elabora anualment la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb les dades que extreu de les cooperatives associades. Aquestes són algunes de les conclusions: 

– Gairebé el 70% de cooperatives de treball enquestades tenen menys de deu persones sòcies i una de cada tres en tenen fins a tres. 

– El 40% de les persones que treballen a les cooperatives en són sòcies. El percentatge de persones sòcies és més elevat en les cooperatives petites. – El 90% de les cooperatives de treball han mantingut o augmentat l’ocupació amb relació a l’any passat. 

– La relació de la diferència salarial entre la remuneració més alta i la més baixa és d’1,7. 

– Dues de cada tres cooperatives han registrat un augment de la seva facturació respecte a l’any anterior. – Tres de cada quatre cooperatives han prestat serveis a l’administració.

3. Adaptació

Les cooperatives són societats mercantils fonamentades —és la seva essència— en la gestió col·lectiva i democràtica i en la participació activa dels socis des de la seva constitució que la diferencien d’altres formes jurídiques. «Un dels reptes de moltes cooperatives del nostre àmbit és obtenir l’equilibri entre la capacitat de gestió empresarial amb els valors associatius i democràtics inherents al cooperativisme», comenta Maria Antònia Esteva, gerent de Cooperatives Catalanes de Consum. «Aquesta simbiosi és necessària si es vol competir en un mercat amb altres normes de joc», diu Esteva. La formació i la professionalització són eines que s’han d’adaptar a uns plantejaments amb vocació transformadora, i la gestió de conflictes és un taller formatiu que pretén contextualitzar la gestió empresarial. «En algunes petites i mitjanes cooperatives es dona la circumstància que el grup impulsor, més militant, pot entrar en contradicció amb els nous associats que s’integren al projecte i que no tenen la mateixa percepció. I això sol crear polèmica i tensions», afirma.

4. Falses cooperatives

Una cooperativa, per definició, ha d’estar formada pels socis, treballadors o consumidors. És impensable que la figura jurídica de la cooperativa sigui instrumentalitzada per organitzacions alienes —empresarials— per externalitzar despeses, precaritzar fins al semiesclavatge les relacions laborals i desposseir de drets les persones que treballen al sector. «El cas del sector de les càrnies és el més salvatge de les falses cooperatives, tot i que de mal ús d’aquesta figura sempre n’hi ha hagut», segons Xavi Palos, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). «El repte és evitar que en el cas de les càrnies se surtin amb la seva perquè el model no es repliqui en altres sectors». Es calcula que entre 4.000 i 5.000 treballadors de tot Catalunya estarien afectats per les anomenades falses cooperatives del sector de les càrnies, unes 45 cooperatives de treball associat fraudulentes. 

En el moviment cooperatiu hi ha un consens aclaparador per sol·licitar la desqualificació des del punt de vista legal d’aquestes falses cooperatives.

5. Migrants

La població migrada és la que està subjecta a relacions laborals més desiguals i segregacionistes i té, per tant, una necessitat més gran d’alternatives socioeconòmiques més democràtiques. Aquest col·lectiu, a més, compta amb obstacles afegits per la seva condició de treballadors i treballadores estrangers.

L’associació MigrESS organitza tallers de formació i porta a terme acompanyament jurídic a les persones migrades, tot això amb el suport de la xarxa d’entitats de Coòpolis i treballant juntament amb la XES i altres entitats de persones migrades, com Mujeres P’Alante i el Sindicat de Manters.

Una enquesta a 87 entitats de l’economia social i solidària (ESS) efectuada el 2016 va assenyalar l’escassa participació de persones migrades dins de les organitzacions formals de l’ESS de Barcelona. Alencoop (recollida de ferralla), Diomcoop (venda ambulant) i Mensakas (riders) són cooperatives sorgides dels sectors més precaritzats.

6. Economia col·laborativa

L'economia col·laborativa és un model econòmic basat en l’intercanvi i usdefruit comú de béns i serveis mitjançant les plataformes digitals. S’inspira en els valors democràtics de compartir, l’ajuda mútua, la no mercantilització i la gratuïtat. Wikipedia n’és un bon exemple. Trevor Scholz, un teòric de l’economia col·laborativa, argumenta que el capitalisme s’ha apropiat d’aquest àmbit i l’ha mercantilitzat fins a esdevenir «economia col·laborativa corporativa», o del capital, de la qual els exemples més notoris són Netflix, Blablacar, Uber i Airbnb. L’altra cara de la moneda és l’economia col·laborativa del pro comú, que no té ànim de lucre.

Un bon exemple d’això es Som Mobilitat, sorgida a Mataró i que es basa en l’intercanvi de motos, cotxes, bicis, etc., amb energies renovables, una cooperativa propietària dels cotxes —també comparteixen els cotxes individuals— en la qual al final de l’any els beneficis no se’ls queda un inversor privat, sinó que es redistribueixen en funció de l’aportació.

Comentaris