Guanyar de veritat: quin nou subjecte polític necessitem?

Sònia Farré (@Sonia_Farre) i Sandra Ezquerra (@SEzquerra) | Sentit Crític. Falta poc per a l’assemblea fundacional del nou subjecte polític que ha de donar una nova forma a l’espai electoral que En Comú Podem ha ocupat al Congrés dels Diputats i que construirà una organització política que sigui una eina de transformació de país per a Catalunya. Ja han arrencat el debat de l’ideari i les principals discussions organitzatives, així que ens hi sumem compartint aquí la nostra visió, des del compromís amb el projecte i el procés de construcció i fixant-nos en els reptes que té per al futur.


Alternativa política i lluita social

La crisi del sistema polític català ha obert grans oportunitats i, per primer cop en dècades, sembla possible construir una nova majoria política i electoral clarament d’esquerres i sobiranista en tots els sentits. Els èxits electorals de les eleccions municipals i de les dues passades eleccions generals mostren el potencial existent. Ara cal treballar a fons per desplegar aquest potencial en tota la seva integritat. El repte, però, no rau només a obtenir els millors resultats electorals possibles ni a propiciar un canvi de majories electorals. El desafiament de fons és aconseguir fer tot això sense quedar absorbides pel treball institucional i electoral.

L’activitat del nou subjecte polític no pot girar només entorn de les institucions i s’ha de centrar també a contribuir a l’autoorganització social i a rellançar la mobilització social, que és la que ha fet possible l’escenari polític actual. Tenim clar que volem guanyar, i guanyar passa també per ser una força present al carrer que impulsa el canvi des de tots els racons possibles. Si no tenim clara aquesta aposta, poques coses podrem canviar des de les institucions. El projecte que estem creant no pot ser una maquinària electoral i institucional buida per sota: ha de tenir clares les prioritats programàtiques i estratègiques per abordar una crisi econòmica i social que en cap cas se solucionarà amb mesures tèbies que no arribin al moll de l’os. El nou subjecte polític no necessita etiquetes per definir-se. Tanmateix, ho mirem com ho mirem, sobrepassar el capitalisme és l’horitzó de futur que ens hem de marcar per fer polítiques que posin la vida, i no els mercats, al centre.

Guanyar les majories sense desnaturalitzar el projecte

La nova majoria política a Catalunya que volem articular ha de servir per transformar la societat. En aquest sentit, la vocació de ser (i arribar a la) majoria i la de radicalitat programàtica i estratègica són dues cares de la mateixa moneda i no pas dos objectius contraposats. Per aquest motiu cal un veritable treball d’aprofundiment programàtic que afronti les grans qüestions estratègiques, com ara la democratització de les finances amb la posada sota control democràtic del banc central –recuperant la capacitat democràtica d’aplicar la pròpia política monetària–, així com la socialització del sistema bancari i dels sectors estratègics de l’economia (com ara l’energètic), l’auditoria ciutadana del deute i l’impagament del deute il·legítim, la visibilització del treball de cures no remunerat o la reconstrucció del sector productiu.

Fins ara, el debat de l’ideari ha abordat qüestions clau que caldrà aterrar en un debat programàtic sense evitar plantejar determinades qüestions decisives per veritablement governar en contra d’interessos poderosos. Per fer-ho, caldrà tenir un espai polític preparat per a això, amb capacitat de resposta al carrer i amb activistes formades, motivades i actives. I, sobretot, caldrà construir un projecte tan ampli, plural i nombrós com sigui possible. On no hi falti ni sobri ningú i on es puguin organitzar persones que avui no són en cap de les forces polítiques confluents inicials. El punt més feble del procés de formació del nou subjecte polític fins ara és que no ha mobilitzat tanta gent independent com voldríem. Els debats i tallers que s’han fet al territori han estat molt profitosos i enriquidors, però hi han participat bàsicament membres dels i les Comuns, de Podem, d’ICV i d’EUiA. Volem i hem d’anar molt més enllà.

Participació i democràcia interna

La democràcia interna, la creació d’un espai polític inclusiu i divers, i el foment d’una cultura de participació en les discussions i els debats polítics, són fonamentals per a l’èxit a mitjà i llarg termini del nostre projecte. Caldrà encoratjar la participació dels i les activistes de base en els debats i la presa de decisions, garantint que les qüestions de fons no s’acordin a corre-cuita en els òrgans de direcció, sinó que puguin ser discutides en el conjunt de l’organització. L’experiència recent ens ensenya que habitualment l’agenda i els temps institucionals poden acabar marcant fàcilment el ritme polític de les organitzacions que realitzen una aposta institucional. Per això cal cultivar una bona cultura democràtica interna i establir els mecanismes necessaris per ajustar al màxim possible els temps dels debats polítics interns amb els institucionals, prioritzant els debats estratègics horitzontals als posicionaments institucionals conjunturals i garantint un model d’organització que faci compatible la participació i la democràcia amb la vida quotidiana i la sostenibilitat de la vida. No és pas fàcil, però d’això es tracta també posar la vida al centre i despatriarcalitzar la política. Les institucions estan dissenyades de tal manera que és fàcil que siguin absorbides per la seva burocràcia i pels seus ritmes. L’organització política que construïm plegades ha de reflexionar, innovar i desplegar de manera col·lectiva mecanismes perquè això no succeeixi.

La qüestió de fons és tenir una estratègia que eviti qualsevol dinàmica de burocratització o, dit d’una altra manera, d’una autonomització de l’activitat institucional de la vida quotidiana de l’espai polític, que acabi desdibuixant el sentit del nostre projecte i el faci presoner de les rutines parlamentàries i institucionals. La història dels moviments socials i polítics ens mostra que l’allunyament de l’activitat institucional de les dinàmiques de deliberació i dels processos de presa de decisions col·lectius extrainstitucionals és un perill constant que amenaça qualsevol projecte polític. Impedir-ho requereix una política conscient de foment de la democràcia interna, la participació, el debat constant i el control dels càrrecs públics. No hi ha cap recepta màgica per aconseguir-ho. Serà necessari una política d’assaig i error constant. Però, si tenim ben identificades les potencialitats que posseïm i els problemes a evitar, serà més fàcil avançar cap a l’èxit. Serà més fàcil guanyar en tots els fronts i en tots els sentits. Serà possible guanyar de veritat.

Sònia Farré és diputada d’En Comú Podem i candidata a la Coordinadora del Nou Subjecte Polític i Sandra Ezquerra és sociòloga i candidata a la Coordinadora del Nou Subjecte Polític.

Comentaris