La Borda, construint un futur d'habitatge social i cooperatiu

Joana Rafart Alaball | XarxaNet. El projecte de La Borda (@BordaCoop) desafia l’actual model d’habitatge proposant un model d’habitatge en cessió d’ús, lliure d’especulació i d’estructura cooperativa i autogestionada que es farà realitat el 2018.


La Borda és un projecte cooperatiu en règim de cessió d'ús de l'habitatge: es planteja una propietat indivisible de la propietat que respecti cinc principis: digne, assequible, accessible, eficient i sostenible.



Per entendre què és La Borda cal remuntar-se a l’ocupació de Can Batlló el 2011. Durant el juny d’aquell any, veïnat del barri de Sants de Barcelona agrupat entorn la Plataforma Can Batlló, van instar a l’Ajuntament a reobrir l’espai com a un equipament cívic per al barri, al·legant que La Bordeta, Sants, era, en aquell moment, un dels barris amb menys equipaments municipals per nombre d’habitants i metre quadrat. Davant la forta pressió exercida, l’11 de juny de 2011, l’Ajuntament va cedir una de les naus per a l’equipament veïnal autogestionat: el Bloc Onze. Des de llavors, Can Batlló s’ha consolidat com un espai autònom i autogestionat del barri i per al barri de cessió pactada amb l’Ajuntament, amb una missió i una programació decidida a partir d’un procés participatiu de detecció de necessitats, d’on n’han sorgit la biblioteca popular, el rocòdrom, o els espais diversos per a tallers i activitats.

En aquest context i tenint en compte la llarga tradició associativa i cooperativista del barri de Sants, han anat apareixent altres iniciatives de més projecció com l’espai per a la promoció de l’economia solidària Coòpolis, el projecte de l’escola lliure Arcàdia, i el projecte per a l’accés a l’habitatge La Borda. “La Borda sorgeix quan ens plantegem com podem resoldre l’accés a un habitatge digne buscant una fórmula cooperativista i d’economia solidària. Comencem sent cinc persones i actualment som una cinquantena, entre nadons i persones de fins a 60 anys”, explica l’Hernan Córdoba, soci fundador de la cooperativa La Ciutat Invisible i encarregat d’administració, gestió i assessorament a cooperatives, i soci i treballador de La Borda.


Un camí llarg


A Catalunya, el cooperativisme de l’habitatge clàssic existeix des de 1911 amb la Llei de ‘las casas baratas’. El franquisme va prohibir-ne qualsevol rastre i, des de la Transició, s’han anat recuperant certes formes de models cooperatius de l’habitatge. Hernan Córdoba explica que “al començar la recerca, vam trobar força cooperatives d’habitatge vinculades a associacions de veïns i a sindicats. A nosaltres però, no ens convencien com a referent, ja que són cooperatives per a la promoció d’habitatge. La cooperativa construeix l’edifici en un solar però els habitatges es lloguen o es compren, i llavors la cooperativa desapareix. La diferència radical de La Borda envers aquest tipus de cooperativisme és que nosaltres plantegem una propietat no divisible de l’edifici. La cooperativa sempre serà propietària de l’edifici en la seva totalitat”.

Així doncs, des del seu naixement el col·lectiu va determinar que La Borda havia de complir cinc característiques claus: ser un habitatge digne, assequible, accessible, eficient i sostenible. “Vam decidir homologar que el preu per l’habitatge tingués una variació màxima del 10% de la renda mínima d’inserció”, diu l’Hernan. Els preus a La Borda variaran doncs entre els 300 i els 500 al mes, a més dels 15.000 euros inicials que han aportat tots els socis. Els 420.000 euros d’aportació inicial representa el 20% de les necessitats totals de finançament, quantitat pactada amb Coop 57, una cooperativa de serveis financers ètics per a petites i mitjanes empreses, que els avala. El cost total de l’obra gira entorn els 2.400.000€.

La Borda ja fa quatre anys que construeix i lluita pel projecte: “constantment, ens trobàvem amb la pregunta ‘però això què és?’ una cooperativa, usuaris d’habitatge, sense propietaris... ens hem hagut d’anar guanyant a molta gent”, afirma l’Hernan. De fet, La Borda ha signat un conveni amb la Fundació La Dinamo per tal de sistematitzar el coneixement i que en un futur altres grups de persones tinguin un accés més fàcil a l’hora de crear una nova cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.


El preu pels pisos no superarà més del 10% de la renda mínima d'inserció laboral per pagar pisos de mida S, M, o L en funció de les necessitats de cada unitat familiar.

Fer un habitatge per a tothom


En la missió de crear un habitatge que complís les condicions de sostenibilitat, eficiència i al gust i necessitat de tothom, La Borda ha encarregat el disseny i la construcció a una altra cooperativa, en aquest cas d’arquitectes, La Col. El Pol Massoni és un dels arquitectes que forma La Col: "el més interessant ha estat l'aproximació al projecte, ja que algunes sòcies hem format part de la Borda des de les seves primeres idees inicials ara fa 4 anys la qual cosa ens dóna una perspectiva triple de la construcció d'habitatge: com a usuaris, promotors i com arquitectes", explica. En la construcció d'un habitatge cooperatiu en cessió d'ús totes les opinions dels futurs usuaris compten i La Col ha hagut d'anar adaptant-se a totes les necessitats, tenint en compte que calia "aconseguir un edifici amb molt bones prestacions a un cost econòmic molt ajustat".

“Hem tingut molts debats sobre com havia de ser casa nostra, cadascú exposava les seves necessitats i volíem integrar-les totes”, afirma Córdoba. Finalment, es va decidir crear tres tipus d’habitatge: de mida S (40 m2), de mida M (60 m2), i de mida L (70 m2), 28 habitatges en total. Així doncs, La Borda pretén adaptar-se a totes les necessitats de cada unitat familiar que hi viurà, proposant un model comú que aposti per recuperar formes de vida de comunitat de veïns clàssica. Per exemple, l’assemblea de la cooperativa ha decidit que en comptes d’incloure sala de jocs a les cases on viuran famílies amb infants, es construirà una sala polivalent amb armaris plens de jocs i joguines per tots els nens i nenes. Un altre exemple és la decisió d’integrar dutxes en comptes de banyeres als habitatges en motiu de respectar les propostes més ecològiques i eficients. Tenint en compte però, l’artrosi que pateix una de les integrants, La Borda comptarà també amb una sala de curesamb una banyera que podrà utilitzar la comunitat. I el mateix succeirà amb la construcció d’un menjador i una cuina comunitària per a dinars familiars de molta gent. "Més enllà de poder contruir un edifici amb el mínim impacte ambiental, els projectes d'aquestes característiques han d'aconseguir edificis que suposin el mínim cost associat als serveis energètics per assolir el confort necessari per viure a les classes populars i no permetre cap cas de pobresa energètica en un edifici cooperatiu. En aquest sentit els projectes han de treballar perquè la futura cooperativa tingui el màxim de sobirenia energètica possible", diu el Pol Massoni.


La Col Cooperativa d'Arquitectes assumirà el disseny i la construcció de La Borda sota dos principis bàsics: molt bones prestacions a un cost econòmic molt ajustat.

Els referents de la Borda: Dinamarca i Uruguai


Així doncs, La Borda s’erigeix com una alternativa a l’habitatge tradicional i una aposta cooperativista de cessió d’ús de l’habitatge que pren de referents al model de cessió d’ús de l’habitatge de Dinamarca i de l’Uruguai, on està molt estès. Tal com recull l’informe Finestra Oberta #39 publicat per la Fundació Bofill, Dinamarca va iniciar el model de cessió d’ús de l’habitatge, l’anomenat Model Andel, l’any 1911. Actualment hi ha 125.000 habitatges Andel a Dinamarca, un país amb una població de 5 milions de persones que viuen molt repartides en un territori una mica més gran que Catalunya. A l’Uruguai, l’aparició de cooperatives d’habitatge remunta al 1966, i actualment hi ha uns 20.000 habitatges cooperatius aglutinats a la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM).
Tendència en expansió o projecte aïllat?

El passat 29 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que oferiria set solars municipals per impulsar l’habitatge cooperatiu i construir-hi 133 habitatges. L’adjudicació dels solars tindrà en compte criteris ambientals, com l'ús de sistemes constructius de baix impacte ambiental, i socials, com la imbricació amb el territori i la participació dels cooperativistes. A més, caldrà que es prevegin una quantitat significativa d'espais comunitaris que promoguin la vida en comunitat, l'ús compartit d'infraestructures bàsiques i la coresponsabilitat dels usuaris en la gestió.

De fet, la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca Barcelona (PAH)celebra que, a més del pla per a habitatges cooperatius, l’Ajuntament estigui fent un cens sobre la distribució dels habitatges a Barcelona. Segons dades de la PAH i del Patronat Municipal de l’Habitatge, a Barcelona, només l’1,26% de l’habitatge total es destina com a parc públic d’habitatge, construcció accessible i assequible, enfront del 15% en el cas europeu i el 18% que recomana la Unió Europea.

Hernan Córdoba puntualitza però que La Borda és un projecte diferent, ja que va ser una iniciativa des de les bases que ha tingut una direcció de baix a dalt. Ell opina que malgrat aquestes declaracions d’intencions, les tendències generals no van en la línia l’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús: “m’agradaria poder dir que sí. Abans però, crec que cal que es consolidin moltes Bordes i moltes altres entitats com Sostre Cívic per tal que aquests models puguin tenir una influència real. Nosaltres parlem que cal que desaparegui el concepte ‘mercat de l’habitatge’. Viure no pot ser un negoci. I per això queda molt, encara”.

Comentaris