La Paradoxa de Protàgores

Se li atribueix una cèlebre paradoxa que podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escèptic i relativista que no pas nihilista. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcètera. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut, sinó com a arma per aconseguir "qualsevol meta", sense especificar massa clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).




Aquest escepticisme en relació al coneixement humà el concreta en la frase:

« L'ésser humà és la mesura de totes les coses. »

Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de Gòrgies de Leontins, ja que Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la.

Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb Sòcrates, una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre Sobre els déus afirma textualment:

« Quant als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana. »

Aquesta postura agnòstica va fer que fos condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.

Font: Viquipèdia

Comentaris