Quan la cosa no fa el tot, participació

Josep Manel Busqueta | Catalunya Plural. A mesura que les organitzacions transformadores han fet forat a l'àmbit institucional, i han anat obtenint major capacitat d'intervenció, retornar al control municipal la prestació de serveis bàsics ha esdevingut un dels objectius congruents amb la voluntat d'un model de provisió de serveis públics, que en els darrers anys, i de la mà de la ideologia neoliberal, ha aconseguit fer penetrar i consolidar-se la lògica del benefici en el que havia estat l'esfera dels drets col·lectius.

Avui, situar en el centre de l'acció política, a escala municipal, la recuperació pública, municipalitzada, de la propietat, gestió i control dels mecanismes que asseguren la provisió de serveis fonamentals per a la ciutadania, esdevé un exercici pedagògic interessantíssim que situa en el centre del debat el model de societat que volem construir. El debat de les remuncipalitzacions permet abordar, a banda de la propietat, altres aspectes que també han de ser constitutius de la nostra intervenció transformadora, tant present com futura. Entre aquests elements hi trobem la participació.

Una característica important de la privatització dels serveis públics és la despossessió que també representen respecte a tot un conjunt de coneixements essencials per la vida de les persones en els municipis. A mesura que la provisió de l'aigua, de l'electricitat, la recollida de residus, etc, se situen en mans d'empreses privades, tot el coneixement sobre la gestió d'aquests aspectes vitals pel bon funcionament del metabolisme municipal s'allunya de la comprensió popular.

Podríem dir que la privatització també suposa una forma d'alienació de la ciutadania respecte al coneixement del funcionament del metabolisme en el que desenvolupa la seva vida. Així doncs els processos de remunicipalització han de servir també per recuperar tot aquest conjunt de processos i coneixements, per situar-los novament en l'àmbit de la comprensió i de la presa de decisions col·lectiva.

La remunicipalització entesa només com la provisió d'un servei situa a la ciutadania en el pla de consumidores que, mitjançant els diners, aconsegueixen proveir-se d'un recurs indispensable. Disposar de, per exemple, la provisió d'aigua des d'un servei municipalitzat sense que a l'obrir l'aixeta cada ciutadà del poble entengui què suposa aquell fet concret i les implicacions que això té pel conjunt de la dinàmica política municipal, pot limitar el procés de remuncipalització al consum d'un recurs en millors condicions, sense copsar tot el que pot suposar aquest fet en el canvi de model societari.

Cal fer de la provisió d'aquells béns i serveis municipalitzats un fet polític. Això significa aconseguir que no només siguin els càrrecs de la regidoria concreta i els tècnics municipals, i potser algunes persones formades dels municipis, els que tinguin la capacitat d'intervenir i decidir respecte a l'organització d'aquestes esferes recuperades pel terreny públic.

Així doncs, cal aconseguir integrar els cicles de provisió de serveis municipalitzats en les dinàmiques pedagògiques a les escoles del municipi, aconseguir generar consells municipals de gestió de l'aigua, dels residus, etc. que integrin als responsables polítics municipals, als tècnics i als veïns i veïnes en un pla de màxima igualtat en l'accés a la informació i en la decisió, tant de la producció com de la gestió i distribució d'allò municipalitzat.

En definitiva, fer de la provisió material d'allò indispensable per a la vida de les persones i per al funcionament municipal, un fet comunitari, esdevé un element fonamental que ha d'acompanyar les nostres propostes remunicipalitzadores. I és que la remunicipalització dels serveis públics no pot convertir-se en un fet aïllat, al contrari, ha d'esdevenir una baula més en la construcció d'una estratègia global de transformació de les nostres societats des d'una perspectiva de justícia, democràcia i viabilitat ecològica.

Comentaris