L’ascensor participatiu a les entitats

Roger Buch | Blog de Xarxanet. A l’hora de veure com funciona el dia a dia d’una entitat podem mirar quins són els perfils o responsabilitats dels seus membres (voluntaris, junta, socis, usuaris...) però sovint és més interessant fer-ho mirant la intensitat en que les persones hi participen.

De fet, podríem dibuixar com les entitats s’organitzen a partir de cercles concèntrics. Com més endins, més participació i compromís, com més enfora, menys participació.

Al nucli central hi trobem els motivats, normalment la junta, tot i que no sempre coincideix. Són persones que dediquen força hores a l’organització i que la lideren. 

Al voltant, a la segona corona, hi trobem els implicats en tasques de suport o que s’impliquen en l’organització d’activitats de manera puntual 

A la tercera corona, hi trobaríem els que assisteixen als actes de manera més o menys regular, sense els quals les activitat que fa l’organització no tindrien sentit. 

Finalment al voltant, hi ha els més perifèric, aquells que simplement paguen o consumeixen alguns actius de l’organització de manera esporàdica.

Depenent de l’entitat el dibuix que podem fer dels cercles concèntrics pot ser diferent. Potser sortiran tres nivells, quatre o fins i tot cinc. A vegades hi ha entitats que tenen una gran concentració al nucli dur. Són, per exemple, les colles de cultura popular. El compromís, per exemple en una colla castellera, és molt elevat. Cal que tothom vagi a cent i assisteixi a tots els assajos per poder funcionar.

Altres, en canvi, com algunes grans ONG, tenen un nucli compacte d’activistes i al voltant milers de persones que donen suport financer o anímic des de la distància però que no s’impliquen en les activitats del dia a dia i no prenen responsabilitats.

Tot i que d’entrada sempre preferiríem entitats amb un nucli central molt poblat, segurament el més interessant és poder trobar l’equilibri entre els diferents cercles. Per exemple, un cas d'una entitat amb un nucli molt potent però que no disposés d’entorn, li mancaria coixí. Però sobretot, l'estructura en cercles concèntrics facilita que els membres puguin decidir fins on s’impliquen tenint en compte el temps que disposin i la motivació. Els qui esteu llegint aquest article, sense poder-ho evitar, segur que ja heu fet recompte de quines corones diferents esteu en les moltes entitats que formeu part...

Dibuixar com està configurada la nostra entitat, ens permet saber quina estructura tenim, i poder facilitar que el pas dels cercles externs als interns sigui el més fàcil possible, que no hi hagi traves per tothom que vulgui incrementar el seu nivell de compromís. No es tracta que tothom participi sempre amb la màxima intensitat sinó el que hem d’aconseguir és que sigui possible passar dels cercles externs als interns de manera senzilla, que hi hagi bons ascensors que facilitin la mobilitat. Facilitar aquest pas de fora cap endins és el que en direm Ascensor Participatiu, que és la base de qualsevol reflexió estratègica sobre participació interna a les entitats.

Un dels problemes habituals en moltes associacions és que la segona corona està poc poblada. Tenen una junta molt activa però no disposen d'aquells socis organitzats, per exemple, en comissions que tenen tasques assignades. Cultivar la segona corona és una de les línies estratègiques que millor treballar fer les entitats per garantir-se un bon futur. 

Publicat per xarxanet.org

Comentaris