Apunts sobre la FP (basca)

A l'espera de que comenci el desenvolupament normatiu de la nova llei de FP a Catalunya, sembla que tothom coincideix en que Euskadi és el referent. Comparteixo amb vosaltres uns apunts idealitzats sobre la FP (basca).



Estaria bé analitzar per què llocs com Alemanya, o el cas d'Euskadi, van entendre des de fa molt temps que la FP ha de tenir un lloc destacat i prioritari en l'educació. Potser és que han evidenciat que la formació professional al llarg dels anys ha jugat un "paper decisiu" per donar suport a les persones en moments de gran complexitat, "donant una resposta efectiva a problemes socials. En altres llocs, encara avui es percep l'opció FP, com la d'aquelles persones que no estan qualificades per fer el salt al món universitari. Una visió absurda, denigrant i que reflecteix que no han entès res.

Potser, algú ha entès, que els canvis que s'han produït al llarg de la crisi, però sobretot els que s'estan produint en el que està sent la sortida de la mateixa, estan provocant transformacions de gran calat, en les que la Formació Professional pot jugar un paper fonamental.

El model de formació professional al País Basc, és un Model Combinat de Formació Integrada, Innovació Aplicada i Emprenedoria Activa. Una formació integrada dirigida a l'alumnat de FP, a la població activa ocupada i la població activa desocupada.

Però per entendre l'èxit en aquesta matèria a Euskadi és necessari analitzar els passos que han contribuït a aquest. En primer lloc, partir d'una premissa essencial i que, malgrat la seva obvietat, no se sol tenir en compte: quan alguna cosa es considera important, l'essencial és donar-li la importància que mereix. Allà sí ho van entendre, per això compten amb una Viceconsejería de Formació Professional. A partir d'aquí és més senzill entendre tot el que ve darrere.

També és important que la llei va néixer a partir del "consens" tant de la patronal com dels sindicats i dels centres d'FP, que participen en el si del Consell Basc de Formació professional.

Una claríssima connexió en el binomi empresa-centres educatius, absolutament essencial en aquest camp. Això implica tenir un empresariat clarament compromès amb el procés formatiu dels nois i noies que acabaran formant part de les seves empreses. L'FP dual cobra sentit en societats com la basca, on l'empresa, la majoria pimes, s'involucra en l'aprenentatge de l'alumnat, a través de les pràctiques a les seves seus.

La FP vol ser un "primer esglaó" en el suport de les pimes, perquè desenvolupin la innovació tant en productes com en processos productius i en serveis, i una emprenedoria activa dirigit a traslladar la cultura emprenedora a l'alumnat i a la dinamització en la creació d'empreses en els centres de FP.

Un altre aspecte essencial és la flexibilitat i la capacitat d'adaptació dels centres de FP a l'entorn i la demanda de cada territori. Per això els dos passos anteriors són essencials. Una clara aposta de l'administració i una potent connexió amb el món empresarial. A partir d'aquí, s'enten, com són capaços de posar nous cicles en només tres mesos, des que apareix la necessitat i l'oportunitat de generació d'ocupació. 

Entenen també que cal apostar per les persones, donar més autonomia del professorat, per la qual cosa se'ls exigeix també una predisposició al canvi i a formar-se. 

Euskadi aposta per la innovació dirigida a desenvolupar un altre tipus d'aprenentatges, noves metodologies més actives i cooperatives, una altra organització, cooperació entre diferents centres educatius i professorat, treball en xarxa i projectes conjunts a nivell regional, nacional o internacional, jerarquia horitzontal i compartida, departaments didàctics amb autonomia, flexibilitat i iniciativa als centres; i també un altre tipus d'aules i de centres. 

També és cert que això és més fàcil d'aconseguir amb un professorat motivat amb projectes estimulants, recursos adequats, plans de formació del professorat continus i constants i el reconeixement a la tasca docent permanent,  ...

Els seus centres estan adaptats a les últimes tecnologies, però han anat molt més enllà. Creant nous dissenys pedagògics a les seves aules, convertint-les en entorns més amables i atractius: aules polivalents, mobiliari i distribució adequada a una altra forma d'aprendre i treballar.

Donant una alta autonomia també a l'alumnat, responsabilitzant-li del seu procés d'aprenentatge des del primer moment. 

Per descomptat, tot l'anterior només és possible amb un adequat finançament. Cal que la inversió educativa i la dotació als centres de Formació Professional públics sigui un eix de la política econòmica nacional i autonòmica.

Finalment, Oscar Boluda, a eFePeando, a partir de l'aposta de la Viceconsejería de Formació Professional d'Euskadi, sintetitzava les línies d'actuació des de les que, responsables polítics, centres educatius i professorat, hauríem de posar-nos a treballar amb la finalitat de millorar el model de formació professional actual: 
- Prioritat a les inversions educatives i dotacions als centres de Formació Professional com a eix de la política econòmica nacional i autonòmica.
 - Especialització de la Formació Professional en aquelles àrees estratègiques d'interès econòmic de cada territori; actualització i flexibilitat en la programació dels cicles formatius; creació de centres d'innovació tècnica i aplicada a la FP.
 - Cooperació entre diferents centres educatius i professorat per millorar la competitivitat: treball en xarxa i projectes conjunts a nivell regional, nacional o internacional.
  - Motivació del professorat: interiorització de la necessitat del canvi i adaptació a un entorn amb cada vegada més incertesa.
 - Apostar per les persones. Incentivar el canvi i la innovació, donant suport a les propostes pensades pel professorat, des dels equips directius i l'Administració educativa.
 - Espais més flexibles en els centres: aules polivalents, mobiliari i distribució adequada a una altra forma d'aprendre i treballar.
 - Valors en els centres: ètica, transparència, treball en equip i solidaritat en l'esforç realitzat dins de les organitzacions
 - Jerarquia horitzontal i compartida en els centres: promoure els líders i gestors del canvi en un entorn on els docents col·laborin i participin.
 - Departaments didàctics amb autonomia, flexibilitat i iniciativa; amb rutines perquè es realitzin propostes i emprenguin projectes constantment.
 - Treballar les competències socials de l'alumne: ciutadania digital, cooperació i interacció, comunicació, adaptació al canvi ...
 - Ús de metodologies actives i aprenentatge cooperatiu: aprendre fent, aprenentatge basat en problemes o projectes, casos reals, simulació a través de noves tecnologies (TIC), etc.
 - Mòduls sense llibres de text: materials flexibles elaborats pels docents, equips de professors treballant des de cada cicle formatiu, recursos en el núvol, aplicacions informàtiques ...
 - Actualització permanent de la formació del professorat amb accent en metodologies didàctiques i competències socials a l'aula.
 - Prioritat a l'orientació professional: professors de FOL actualitzats en l'entorn 2.0 (i xarxes socials).
 - Més relació entre empreses i escoles professionals per conèixer les necessitats del mercat i facilitar la transferència del coneixement: convenis de col·laboració, estades formatives de professors en les empreses, incentiu a les excedències per motius professionals, etc.
 - Establir llaços entre els centres de Formació Professional i les universitats.
 - Centres de Formació Professional integrats: analitzar, programar i gestionar l'oferta formativa dirigida a desocupats i treballadors des dels centres d'FP específica.
 - Apostar per la internacionalització de l'FP a través d'de programes internacionals, tipus Erasmus +, dirigits a professors i alumnes.
 - Una FP bàsica ampliada en competències bàsiques i tècniques que reforci els alumnes amb més dificultats.
 - Un model de FP Dual sense eliminar hores lectives als centres educatius i afegint més especialització segons context econòmic i social. Una formació en els centres de treball amb beques, contractes i salaris en condicions dignes.
En conclusió, a l'estil de Jorge Arévalo, màxim responsable de la FP basca: "Que no sigui perquè no ho hem intentat". Tant de bo arribi a qui correspon ...

Comentaris