Més enllà del viatge

Oriol Agulló | La Directa. Avui, a molts llocs del planeta, i en particular al nostre país, el turisme és un dels principals generadors d’activitat econòmica. El sector aporta 13.470 milions d’euros a Catalunya, l’equivalent a l’11% del producte interior brut del país. Ara bé, aquest important desenvolupament turístic ha significat també la transformació de paisatges naturals i pobles i, en molts casos, la pèrdua de valors naturals, culturals i paisatgístics, així com l’erosió de la identitat de la població resident. Així mateix, cal veure com les condicions laborals que ofereix el turisme són inferiors a les d’altres sectors.



Barris barcelonins com la Barceloneta o el Raval s’han transformat completament sense comptar amb l’opinió de les veïnes, moltes dels quals s’han vist expulsades de casa per les condicions econòmiques o, fins i tot, mitjançant expropiacions o pressions. Barcelona està totalment bolcada al turisme. La febre va néixer durant els anys 70 i 80, després que bona part de la indústria es traslladés al cinturó metropolità i la ciutat centrés les activitats econòmiques en el sector serveis. Els anys següents, així com els Jocs Olímpics de 1992, van empènyer la capital catalana al major creixement de l’activitat turística d’Europa: l’any 1990, només un 23% de les turistes que visitaven Barcelona hi anaven de vacances, al costat del 70% que hi anaven a fer negocis; l’any 2000, en canvi, un 60% de les turistes es desplaçaven a la ciutat per oci i el 39% hi anaven a fer negocis, això sense oblidar que la ciutat és la cinquena del món en l’organització de congressos. La gestió de l’anomenada marca Barcelona va dur l’ajuntament a finançar la Barcelona Plató Film Comission, una comissió que facilita la incorporació de la imatge de Barcelona en diversos suports audiovisuals de manera gratuïta.
Molt abans d’aquest boom turístic, l’any 1888, amb la celebració de l’Exposició Universal, Barcelona comença a desenvolupar una infraestructura per a visitants d’altres països: es construeixen hotels i restaurants i es reparteixen guies d’acollida a la ciutat. 20 anys més tard, el 1908, és la seu de la primera entitat de foment del turisme de tot l’Estat espanyol, la Sociedad de Atracción de Forasteros, inspirada en l’exemple dels Sindicats d’Iniciatives Estrangeres, òrgans de propaganda sectorial a diferents països europeus. L’objectiu de la Sociedad de Atracción de Forasteros era projectar Barcelona, i per extensió tota Catalunya, dins dels incipients circuits europeus de turisme.
Estudiar l’evolució i l’impacte del turisme de la capital catalana és l’objectiu de la recerca “A voltes, pels itineraris turístics de Barcelona”, un dels projectes encapçalats per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Aquesta organització està formada per antropòlogues, historiadores, professionals de l’audiovisual, expertes en disseny gràfic i artistes, que treballen de manera assembleària en la recerca i la creació de continguts sobre les dinàmiques de la vida social contemporània. Un altre dels projectes vinculats al col·lectiu és l’espai virtual Turiscòpia, dedicat a l’estudi del fenomen turístic.
Un model de turisme insostenible
Avui, a molts llocs del planeta, i en particular al nostre país, el turisme és un dels principals generadors d’activitat econòmica. El sector aporta 13.470 milions d’euros a Catalunya, l’equivalent a l’11% del producte interior brut del país. Ara bé, aquest important desenvolupament turístic ha significat també la transformació de paisatges naturals i pobles i, en molts casos, la pèrdua de valors naturals, culturals i paisatgístics, així com l’erosió de la identitat de la població resident. Així mateix, cal veure com les condicions laborals que ofereix el turisme són inferiors a les d’altres sectors. A la Unió Europea, per exemple, els sous del sector turístic són un 20% inferiors a la mitjana dels salaris. Per altra banda, cada vegada és més barat viatjar i es fan més desplaçaments al llarg de la vida, tot i que aquests viatges tenen un gran impacte sobre l’entorn. De fet, un 20% de la població mundial utilitza el 60% de l’energia que gastem en transport, de manera que una hora de vol genera més emissions de CO2 per passatgera que les que genera un habitant de Bangla Desh en tot un any. Hi ha webs on podem prendre consciència de la despesa energètica associada als nostres desplaçaments, com ara Choose Climate o Turismosostenible.

Tot i que prenguem en consideració el cost ambiental del nostre transport, hem de ser conscients que els desplaçaments d’habitants dels països del Nord cap al Sud generen molts més diners en els països d’origen que en els de destinació. Segons estimacions del Banc Mundial, el 55% dels beneficis del turisme retornen als països del Nord mentre que les elits locals del Sud s’enduen el 45% restant. Així mateix, moltes empreses turístiques, com Sol Meliá, tenen seus a paradisos fiscals. Finalment, cal assenyalar un altre dels grans impactes ambientals associats al turisme: l’allotjament. S’estima que actualment l’Estat espanyol té uns 3,6 milions de segones residències, gairebé la meitat de les quals són propietat d’estrangere s, cosa que significa una infrautilització dels habitatges, l’extensió innecessària de les zones urbanitzades i un augment del preu dels habitatges.
La responsabilitat de viatjar
Per respondre al model de turisme de masses, diferents entitats i moviments socials denuncien els impactes negatius del turisme sobre les societats d’acollida i es dediquen a donar suport solidari als col·lectius afectats. En alguns casos fan recerca i estableixen models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada destinació i fan crides a la responsabilitat de les turistes, operadores turístiques, empreses i institucions. Un exemple és Turism Concern, una organització del Regne Unit que lluita contra l’explotació del turisme, i treballa perquè el beneficiï d’aquesta activitat reverteixi sobre la població local. L’organització impulsa campanyes com Water Equity in Tourism o Empowering coastal communities per conscienciar institucions i governs sobre l’explotació dels recursos hídrics i capacitar les comunitats locals per evitar les agressions del turisme.

Tota mena de turisme té impactes, però hi ha moltes maneres de viatjar fugint dels viatges convencionals i minimitzant els impactes ambientals associats al turisme. No hi ha un model únic que es pugui anomenar Turisme sostenible o de baix impacte i, cada vegada més, abunden termes com ecoturisme o rutes autòctones, que tenen un significat rellevant en funció dels interessos de qui proposa aquestes activitats. Les vacances solidàries que ofereixen moltes ONG, els camps de treball, les brigades internacionals o els viatges de turisme responsable són alternatives al model turístic tradicional i permeten, al mateix temps que es fa el viatge, conviure amb les poblacions de cada regió, ampliar la visió sobre les altres cultures o saber com treballen algunes organitzacions locals.
No es tracta d’un nou model de turisme, sinó d’un moviment a favor de la sostenibilitat de l’acció turística que inclou tota mena de propostes, com les que es poden conèixer al portal Coneix Món. Aquest projecte, creat per l’associació COMSOC-Comunicació Social, una entitat plural i jove que té la seu a la Xarxa Comunitària de Sant Antoni, ofereix també una agenda d’actes, notícies i un directori d’entitats del sector del turisme responsable. El projecte combina emissions radiofòniques i àlbums de viatges particulars perquè a ningú li falti informació per fer una estada responsable a algun indret del món. Argentina, Brasil, Cuba, Japó, Marroc, Senegal són algunes destinacions que centren el contingut d’aquesta webràdio, que ofereix les usuàries l’oportunitat de viatjar virtualment, abans de fer-ho físicament. S’hi pot escoltar el programa de ràdio sobre turisme responsable “Món obert d’estiu”, que des de fa dues temporades s’emet a les ones de Ràdio L’Hospitalet, i complementar aquesta informació amb els àlbums fotogràfics que algunes aventureres han penjat a la xarxa.
***
[El plaer de copmpartir]
Una excel·lent opció per no infrautilitzar immobles ni allotjar-nos sobre la destrucció de paisatges i comunitats és l’intercanvi de cases. Aquesta iniciativa ens permet acostar-nos de manera més propera a la societat que visitem. L’intercanvi d’habitatges consisteix en un acord entre dues famílies que intercanvien les seves cases gratuïtament durant un període de temps acordat. Actualment, funcionen diverses xarxes internacionals d’intercanvi que tenen milers de socis. Una altra opció a l’hora de viatjar és fer-ho en cotxe compartit. Hi ha moltes plataformes que ofereixen la possibilitat de contactar amb d’altres viatgers i estalviar en el cost del transport mentre s’eviten emissions de diòxid de carboni.

****
[Turisme solidari i comunitari]
Un 24% dels viatges que fem les catalanes a l’estranger són a països del Sud. Diverses organitzacions internacionals treballen per la denúncia dels impactes del turisme al Sud i per la construcció d’alternatives, alhora que faciliten opcions de turisme de baix impacte. Hi ha nombroses ONG que ofereixen viatges d’aquesta mena com ara Sodepau, Setem o la Xarxa de Consum Solidari. Una altra bona pensada és escollir serveis i allotjaments locals, tant en entorns rurals com ciutats. Segons un estudi de l’ONU, les microempreses turístiques de la República Dominicana permeten que els diners de les turistes que hi acudeixen es reparteixin més entre la població local. Hi ha diversos exemples de societats locals que s’organitzen per gestionar un turisme de petita escala com a forma de diversificació d’ingressos, amb voluntat de distribuir equitativament els beneficis que generen. Un bon exemple d’autogestió del turisme és la Xarxa de Turisme Comunitari d’Amèrica Llatina (www.redturs.org) on podem trobar informació sobre diversos
destins comunitaris.

****
[Turisme de desenvolupament social i personal]
Wwoof és una organització que agrupa granges agroecològiques, petits masos i jardineres que acullen voluntàries per participar de les activitats agrícoles de la finca a canvi d’allotjament i menjar. Una altra possibilitat de fer estades d’aquest tipus són els camps de treball que ofereix COCAT, la Coordinadora d’Organitzacions de Camps de Treball de Catalunya, una plataforma fundada l’any 2005 que integra totes aquelles entitats catalanes que organitzen camps de treball internacionals. Finalment, hi ha estades que ens permeten treballar per a l’acció social i col·lectiva. En aquesta línia hi ha l’escola autogestionada dels moviments socials Tinto de Verano, organitzada per l’associació Asdecoba, la Confederació General del Treball (CGT), la xarxa associativa Baladre i Ecologistas en Acción.

----
Més info:
INTERCANVI DE CASES:

COMPARTIR VEHICLE:

Comentaris