#laSAREBesNuestra

Gemma García | La Directa. La PAH exigeix que els pisos de la Sareb "es posin al servei de les persones". La plataforma llança la campanya 'La Sareb és nostra' amb un web i un mapeig amb més de 20.000 pisos buits en mans de la societat.


Si bé és cert que la Sareb enguany no té un expositor al Barcelona Meeting Point, sí que el tenen tres de les quatre plataformes immobiliàries que gestionen els seus actius. Per aquest motiu, la Plataforma d'Afectat per la Hipoteca (PAH) ha escollit l'entrada al saló immobiliari, al vell mig de la plaça Espanya de Barcelona, per presentar la campanya La Sareb és nostra. La PAH exigeix que els habitatges de l'anomenat banc dolent es posin al servei de les persones, començant per disset blocs de l'obra social que estan a les seves mans, vuit a Catalunya. Actualment, més d'un terç dels béns immobles es troben als Països Catalans, el 38,8% del total.

Fins ara la Sareb només ha cedit 2.000 habitatges als Governs autonòmics - i ara ha anunciat que en traspassarà 2.000 més-, una quantitat “completament insuficient”, denuncia l'activista Aida del Valle. La societat propietària, el 2012, va comprar, per sobre el preu de mercat, 200.000 actius, assegurant que només el 20% –40.000– eren béns immobles –habitatge acabat, inacabat, solars i comercial. La xifra, però, no quadra amb els càlculs de la PAH, que en el vídeo de campanya recorda que la Sareb acumula 106.000 actius immobles, 21.000 dels quals ha aconseguit mapejar a la web de la campanya, després de rastrejar els portals de les empreses gestores.L'objectiu, segons del Valle, és “visibilitzar una part de la informació que la Sareb amaga”.
Davant el vall de xifres, la Sareb ha respost que no facilita dades concretes d'habitatges perquè són “molt canviants. Hi ha actius financers que passen a ser immobles”. És a dir, mentre no es produeix el llançament d'un habitatge, encara que hi hagi un procés d'execució hipotecària obert, comptabilitza a la cartera d'actius financers. D'acord amb les dades que la mateixa Sareb facilita al darrer informe, el 61% dels actius financers tenen com a garantia una residència, per tant, potencialment són actius immobles, que van variant el 20% inicial del qual parla la Sareb. Igualment, en l'evolució de vendes de la Sareb, s'aprecia que, proporcionalment, el banc dolent es desprèn més ràpidament de préstecs que de béns immobiliaris. Si el desembre de 2013, la seva cartera estava composta per un 77,7% d'actius financers i un 22,3% d'immobles, el juny del 2015, la relació passava a ser de 74% versus 26%: disminueix la proporció de préstecs i augmenta la d'immobles.


L'aterratge dels servicers


La PAH alerta que el traspàs d'actius financers a immobles podria incrementar notablement perquè durant aquest 2015 han entrat en funcionament els coneguts en el sector com a servicers, plataformes d'inversió immobiliària encarregades de l'administració i gestió de la cartera. Tenen capacitat per fer seguiment dels casos i per tant, poden agilitzar els llançaments hipotecaris. Tot i que des de la Sareb han assegurat que no tots els servicers són fons d'inversió, la realitat és que el 2014 van traspassar un total de 169.200 actius(entre préstecs i béns immobles) a tres fons d'inversió –Servihabitat de Texas Pacific Group, Altamira de Blackstone i Haya Real Estate- i  Solvia, la plataforma immobiliària del Banc de Sabadell.


Des de la Sareb argumenten que el traspàs s'ha realitzat per dues raons: perquè hi ha caixes que directament van vendre les seves plataformes immobiliàries, que durant dos anys gestionaven els actius del banc dolent i alhora, perquè “calia professionalitzar la gestió”. La venda dels paquets ha comportat importants descomptes, en alguns casos, vora el 50%.



Sareb: les runes del boom


El sobrenom de banc dolent respon a la polèmica que ha generat i genera la seva existència, el seu funcionament i la poca transparència. La societat, creada amb el 45% de diners públics via FROB, reuneix el conjunt dels anomenats actius tòxics, préstecs i béns immobles, procedents de les entitats bancàries rescatades amb diners públics. La Sareb va adquirir les restes dels balanços per vendre-les en un termini de quinze anys. L'objectiu doncs, era reequilibrar els comptes de la banca mitjançant l'adquisició de 197.474 actius provinents de BFA-Bankia, CatalunyaCaixa, NCG Banco, Banco Gallego, Banc de València, BMN, Liberbank, Caja 3 i Banco CEISS.



Tanmateix, el Consell d'Administració de la Sareb, així com la remuneració dels seus membres, que el 2013 van cobrar un sou mitjà de 105.127 euros, també ha aixecat polseguera. Entre els administradors hi ha Rodolfo Martín Villa, que entre altres càrrecs durant el franquisme, entre el 1975 i 1976 va ser ministre de Relacions Sindicals i després Ministre d'Interior, quan van ser assassinats els advocats laboralistes d'Atocha. Acusat per crims del franquisme ha estat reclamat per la jutgessa argentina María Servini, una extradició rebutjada pel Consell de Ministres. Les incorporacions recents al consell són Pedro Antonio Merino, cap i director d'Estudis de Repsol i Francisca Ortega de l'Àrea de Reestructuració i Sanejament d'Actius del Banc Santander.


Comentaris